«Assaig de càntic en el supermercat» Albert Calls i Xart "Paraula d'Espriu"

Assaig de càntic en el supermercat

Albert Calls i Xart

Oh, que cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra, *
i com voldria que la tramuntana s'endugués
els nostres enemics mar enllà,
també els fariseus i sicofants,
els cortesans que es venen per rossecs de pa
i aquells que s'agenollen enclenxinats
a les escales del temple, a l'espera de l'almoina
impia de l'opressor. I com voldria, un dia,
esborrar tanta ignomínia i pensar,
per un segon només, que hem pogut ser lliures.
Però portem grans dogals al coll
i a les venes sang fenícia, i ens agraden
les monedes dringadisses i tenir les lleixes
del rebost plenes fins a vessar.
Aleshores, com l'ocell que deixa el niu,
prendria un avio low cost i marxaria, anònim,
nord enllà, on la gent és igual de miserable,
però en parlar en una llengua estranya
em seria més fàcil l'oblit i el desengany.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Assaig de càntic en el temple».
El Minotaure i Teseu. El caminant i el mur

Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat A - Poesia