Últimes entrades a: Mestres del temps | Creació | Traduccions | Entrevistes | Poesia | Art Visual | Narracions | Articles - Seccions | Culturàlia

"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Ara que sóc de sal i em bressola el vent...»

Toni Arencón i Arias

"Paraula d'Espriu"

Paraula d'Espriu

Ara que sóc de sal i em bressola el vent...

Toni Arencón i Arias

—Moríem en tu o has mort amb nosaltres?
Ets aquí també, ja cançó acabada?
Si per tu sentim com el toc s'enlaira,
Que fosc han sonat les fosques campanes. *

Ara que sóc de sal i em bressola el vent
estiraré les cames al bell mig del pendent,
escriuré sobre la terra i els sentiments
i descriuré els silencis de la nostra gent.

Ara que sóc de sol, espigaré el meu cos
judicant goigs de marbres i d'emoció;
peroraré polzades d'amor i de passió
i floriré en flors blaves i fruits del bosc.

Ara que sóc de vent i sóc immensitat,
et cantaré havaneres d'escuma sota el cel,
[ amb pluja d'interior i arrels de marivent ]

Ara que sóc de tu i sóc eternitat
gaudiré als capvespres dels teus besos de mel
i tintaré d'atzurs l'arc breu del nostre mar.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXII».
Final del laberint


Obra seleccionada en la convocatòria literària, artística i solidària:
"Paraula d'Espriu"
Modalitat A - Poesia


obrir
Etiquetas: , ,

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)

Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]