![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
L'erotisme al Barroc
I
El tema
Ja ho digué en Joan Fuster: «Cal salvar el nostre "patrimoni" [...] "eròtic". L'erotisme s'ha convertit en una al·lucinació general, comprensible després de molts anys -de fet, després de molts segles- de quaresma oficialment imposada».
Realment la poesia eròtica posseeix unes característiques úniques per entendre l'estètica de cada moment de la història, ja que reflecteix d'una manera diàfana la visió del món.
Al contrari del que es podria pensar, el tema eròtic, tractat obertament en l'Edat Mitjana, va experimentant a partir del segle XVI un procés de clandestinització que arriba el màxim grau en el segle XX. A l'època barroca, aquesta presa de consciència ja és prou forta per començar a marginar de la impremta la literatura obertament eròtica.
Tan mateix, en aquesta época l'erotisme és curiosament conreat per sectors socials que avui considerem incompatibles amb això; per exemple, eclesiàstics. També hi ha manifestacions de burgesos i d'altres sectors, però de totes maneres, la majoria de composicions d'aquesta temàtica són anònimes.
Trobem a la poesia satírica del segle XVII com l'enamorat és motiu de burla (quan hi apareix és enganyat per la seva estimada, o simplement es converteix en víctima de les vel·leïtats del sexe femení); en canvi, és admirat qui practica la sexualitat sense quedar-ne presoner. El següent poema d'un enamorat callat que, quan pot realitzar finalment el seu desig eròtic, es veu contrariat per una inoportuna impotència és prou il·lustratiu:
Realment la poesia eròtica posseeix unes característiques úniques per entendre l'estètica de cada moment de la història, ja que reflecteix d'una manera diàfana la visió del món.
Al contrari del que es podria pensar, el tema eròtic, tractat obertament en l'Edat Mitjana, va experimentant a partir del segle XVI un procés de clandestinització que arriba el màxim grau en el segle XX. A l'època barroca, aquesta presa de consciència ja és prou forta per començar a marginar de la impremta la literatura obertament eròtica.
Tan mateix, en aquesta época l'erotisme és curiosament conreat per sectors socials que avui considerem incompatibles amb això; per exemple, eclesiàstics. També hi ha manifestacions de burgesos i d'altres sectors, però de totes maneres, la majoria de composicions d'aquesta temàtica són anònimes.
Trobem a la poesia satírica del segle XVII com l'enamorat és motiu de burla (quan hi apareix és enganyat per la seva estimada, o simplement es converteix en víctima de les vel·leïtats del sexe femení); en canvi, és admirat qui practica la sexualitat sense quedar-ne presoner. El següent poema d'un enamorat callat que, quan pot realitzar finalment el seu desig eròtic, es veu contrariat per una inoportuna impotència és prou il·lustratiu:
Per sa pròpia senyora...
Per sa pròpia senyora, un majordom
estava rematat de amor estrany,
quan ab quimeres la mitat de l'any
passa, sens oferir-se-li lo com.
Ella, que entén i vol al gentilhom,
procura dar remei a son afany,
mes lo covard, que dubta si és engany,
se glaça i no en la beina, el com ha nom.
Deixà'l al fi per nècio al propi instant
quan allargava el morro el caragol,
vermell com una grana d'empeguit;
i jura el gentilhom li pesà tant
que se'l troba plorant de sol a sol
i el té ab caldsfreds i basques cada nit.
Anònim
(Melbourne, Austràlia, 1934)
«Per sa pròpia senyora...»
"El somni d'Endimió"
Anne-Louis Girodet de Roussy-Trioson
(Montmorency, França, 1767 - París, França, 1824)
II
Les vostres aportacions
El caníbal amorós
Imagina que volgués menjar-te
probablement començaria
pels dits, les galtes i els pits
tot i que em temptaries sencera,
tan poderosament especiada
per fer-me desdir de la meva tria.
Mentre t'engolís sencera
com llepolia, com llaminadura
deixaria els ossos petits
amb molta cura vora el plat
i acariciaria els més grans
com si fossin talismans de vori.
Quan ja hagués acabat amb el teu TU comestible
(la teva llengua n'informaria el meu contestador)
em desvetllaria a l'engonal de la nit
per sentir, molt lentament,
el teu esperit planyívol i encisador
rosegar-me els dits de mans i peus.
Aquí, amb un gest rar i delicat,
algú deixa anar el seu cor
i l'ofereix en una cullera,
guarnit d'adjectius.
Chris Wallace-Crabbe
(Melbourne, Austràlia, 1934)
«The Amorous Cannibal»
"Eros i Psyche"
Markus Lüpertz
(Reichenberg, actual Liberec, República Txeca, 1941)
Montserrat Aloy i Roca
El seu bloc: cantireta
«El caníbal amorós»
de l'obra:
«The Amorous Cannibal»
Suppose I were to eat you
I should probably begin
with the fingers, the cheeks and the breasts
yet all of you would tempt me,
so powerfully spicy
as to discompose my choice.
While I gobbled you up
delicacy by tidbit
I should lay the little bones
ever so gently round my plate
and caress the bigger bones
like ivory talismans.
When I had quite devoured the edible you
(your tongue informing my voice-box)
I would wake in the groin of night
to feel, ever so slowly,
your plangent, ravishing ghost
munching my fingers and toes.
Here, with an awkward, delicate gesture
someone slides out his heart
and offers it on a spoon,
garnished with adjectives.
ooO0Ooo
Les mans
Les mans una extremitat total (la mà) i parcial (cinc dits) amb autonomia.
Mà a Mà. Dit a Dit.
Agafem, toquem, acaronem i comuniquem unes sensacions tàctils estimulants i excitants.
Una referència al massatge sensitiu i eròtic. Massatge amb les mans i altres parts del cos, la llengua...
Les mans llisquen per totes les parts del cos, jugant i entretenint-se a les zones més erògenes del cos.
Mà a Mà. Dit a Dit.
Agafem, toquem, acaronem i comuniquem unes sensacions tàctils estimulants i excitants.
Una referència al massatge sensitiu i eròtic. Massatge amb les mans i altres parts del cos, la llengua...
Les mans llisquen per totes les parts del cos, jugant i entretenint-se a les zones més erògenes del cos.
Joan G. Pons
A RC: http://relatsencatala.cat/autor/joan-g-pons/571148
«Les mans»
"Cova de les mans"
Anònim Prehistòric. Santa Cruz. Argentina.
III
El racó ocult del joandemataro
Sobre la teva pell nua
Anhelo pintar sobre la teva pell nua les meves fantasies
I traçar les línies prohibides que dibuixen els teus llavis
-Tots-
Anhelo lliscar per les teves corbes, suaument,
I modelar el contorn del teu cos tendre.
Amb ulls tancats ho faria per guardar-te a la memòria
I posseir-te al meu caprici sense demanar-t'ho
-sense normes-
Cobejo sentir la teva olor més íntima
-Intensament-
I gravar el so del teu gemec apassionat, a cau d'orella,
Nascut de la joia de l'entrega a la vida.
Cobejo la brillantor de les teves galtes enceses
I el ritme del teu cor accelerat -compassat amb el meu-
Amb ulls tancats ho faria per guardar-te a la memòria
I posseir-te quan volgués, com un caprici sense sentit
-sense normes-
Voldria pintar la teva pell, ser el poeta del teu gaudi,
el músic del teu eretisme...
El teu creador voldria ser.
Joan Abellaneda i Fernández
«Sobre la teva pell nua»
Joan Abellaneda i Fernández,
articulista i membre de l'Equip Editorial de ,
publica habitualment al seu bloc:
Esquitxos d'una vida
Referència:
Abellaneda i Fernández, Joan.
«L'erotisme al Barroc»
A: L'erotisme a la literatura
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>
Abellaneda i Fernández, Joan.
«L'erotisme al Barroc»
A: L'erotisme a la literatura
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>
Lo Càntich - Número 19
Etopeia, 2013
http://www.locantich.cat/2013/06/lo-cantich-numero-19-etopeia-2013.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada