"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«De l'alba al capvespre»

Núria Niubó i Cabau

De l'alba al capvespre (Núria Niubó i Cabau)

De l'alba al capvespre

Núria Niubó i Cabau

[ Adquirir ]


De l'alba al capvespre

Núria Niubó i Cabau

Col·lecció Camí del Sorral - Número 8
Lo Càntich - ARC
Juny, 2013

Pàgines: 98 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 08>

Pròleg:
Aurora Marco Arbonés

Il·lustració de coberta:
Toni Arencón i Arias


Pròleg

          ESCRIURE la presentació d'aquest llibre de poemes és per a mi un plaer. No solament perquè la Núria crea una poesia de gran sensibilitat, lírica i intimista, que sacseja el cor del lector, sinó perquè, a més a més, ens uneix una ferma amistat que, tot i no ser de temps molt reculat, fa que la consideri una de les meves millors amigues. Ens va presentat una amiga comuna quan ja sabíem de la nostra mútua existència per la col·laboració d'ambdues en la web Relats en Català. Des d'aleshores, he seguit la seva trajectòria poètica i no ha deixat mai de sorprendre'm la seva gran capacitat per transmetre pensaments, sentiments i emocions i per a pintar, amb paraules, les imatges que es proposen en els reptes de RC. Sap captar, amb ulls d'artista, els clarobscurs, la profunditat d'un paisatge i també el gest, el sentiment del personatge representat. Res no escapa a la seva mirada profunda.

          La Núria Niubó i Cabau va néixer a Lleida, el 20 de juny de 1946, on va cursar estudis de mestra, treballant en l'especialitat d'Educació Infantil i Llenguatge Plàstic fins a l'edat de la jubilació. Actualment estudia el Programa Sènior en la UDL.

          Forma part del grup de poetes Addictes al Vers i de les agrupacions Coral Sícoris i Rapsodes del Sícoris, de Lleida, participant activament en recitals i concerts commemoratius. A l'agost de 2005 va publicar per primera vegada un poema a la web Relats en Català. Des de llavors ha compartit poemes i relats breus en aquesta mateixa web i en d'altres, com Versos.cat i la revista cultural Lo Càntich, en la qual col·labora des dels inicis en l'apartat "Creadors d'ara i d'avui" amb la secció "Paraula de Núria".

          Li han musicat poemes, ha publicat en revistes de divulgació local i diverses emissores de ràdio han fet difusió de la seva obra.

          Va editar el seu primer poemari, Pensaments, l'any 2007, i ha participat en la publicació de quatre poemaris col·lectius, Abraçada a la meva pròpia pell (2011), Tensant el vers (2011), Llibertat (2012), Poemes per a la Marató (2012), i en el recull de contes infantils Les Estrelles (2012).

          El llibre que ara ens presenta, De l'alba al Capvespre, està dividit en tres apartats: en el primer, Del desamor a l'amor, l'autora fa un recorregut per l'amor partint de l'adolescència i seguint el camí d'una vida madura. Diu l'autora:

Crida l'amor
al despertar l'alba.


          I més tard:

Cansada
d'apedaçar
la meva vida
camino
vers l'horitzó.


          De l'adolescència, s'enyoren les il·lusions i els somnis, les tendres carícies:

Un petó
una mirada
una càlida abraçada
una rialla
una engruna d'amor
només un bri.


          La vida d'una dona adulta reclama amor, de vegades fugisser, trencadís, que ella canta en versos intimistes:

És llavors quan em crema el desig de tu
i l'ombrívola estança em fa presonera
d'aquelles paraules d'amor
perdudes en el no res.


          Sent com l'amor es clivella, com ja no hi ha retorn, així i tot, sap que la vida té nous camins i encara es pot oferir l'amor intacte:

I seré jo aigua abrupta
i desbocada,
per tot el teu cos lliscant,
amarant-te de mi
a cada plec.


          Camina cap a la maduresa sabent que aquells ulls color de mel; mirada dolça, / és ara boira i color esvaït d'ala de mosca. I intueix que no s'ha de renunciar a l'amor: Sóc el que tu vulguis ser. / Porto el teu nom. / AMOR.


          En la segona part, Batecs d'Emocions, l'autora rememora la seva vida familiar: dels braços de mare / amb escalfor de sol, els contes i llegendes de la veu del seu pare en Les converses de sobretaula escalfen hores d'hivern, el dol i la llàgrima furtiva pel germà desaparegut físicament, però que ella rememora cada cop que fa codonyat: Amb cullera de fusta remoc sentiments i Cuino la teva absència.

          Nascuda bastant més tard que els altres germans, va ser Caprici de germans / nina de tots i recrea el món infantil amb les joguines / curulles de records [...] Són petjades indelebles de la infància. També fa al·lusió a les seves dues filles quan recorda el ventre ple de joia de ser mare.

          Deixa el seu testament vital en el poema "A la terra vull tornar" i s'endinsa en el món de les paraules, amigues desitjades i enyorades, gaudint de les llicències de poeta que li permeten crear-se un món: banyar-se en la rosada, inventar-se qualsevol sentiment i regalar-se emocions no viscudes.


          En la tercera i última part del llibre, Fragments de vida, l'autora es mostra com una persona sensible als problemes de la nostra societat: la violència de gènere, la deshumanització de l'ésser humà: ...dansen homes de ferro / un frenètic i estrany ri-tual, / ofegant brogits de veus / en deliris de corrupció i vici, els qui viuen dels demés: L'home, voltor de l'avarícia humana i el salvatge costum d'amputar els genitals a les nenes d'alguns països.

          En un magnífic poema, intitulat "Ablació", la Núria denuncia aquesta tradició inhumana amb paraules alhora dolces i contundents:

Era nena, era bonica
Era jonc, era gasela
Era rialla, era feliç.


          I després de l'ablació:

No tinc rialla
No tinc desig
No em trobo bonica.


          La poesia de la Núria Niubó té tots els ingredients per al gaudi de ser llegida i rellegida: per la seva sensibilitat, per la seva força i el magnífic imaginari amb el que ens regala en cadascuna de les seves obres.

Aurora Marco Arbonés


'De l'alba al capvespre (Núria Niubó i Cabau)'
"De l'alba al capvespre"
Núria Niubó i Cabau



Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«De l'alba al capvespre»
Núria Niubó i Cabau
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>
ISSN 2014-3036-N.19


Lo Càntich - Número 19 - Etopeia, 2013
Lo Càntich - Número 19
Etopeia, 2013

http://www.locantich.cat/2013/06/lo-cantich-numero-19-etopeia-2013.html


Lo Càntich - Número 19 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]