"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Al Sud del Gran Riu...
«L'enterca llum de la vesprada...»
(Lliurament del II guardó "El Poblet" a Vicent Alonso)

Francesc Arnau i Chinchilla
Al Sud del Gran Riu... (Francesc Arnau i Chinchilla)


"Cròniques culturals del País Valencià".





L'enterca llum de la vesprada... (Il·lustració: Ramon Navarro Bonet)

«L'enterca llum de la vesprada...»
(Lliurament del II guardó "El Poblet" a Vicent Alonso)


És així la poesia?
Ens cal
tanta precisió per desvetllar
la riquesa de la realitat?

-Vicent Alonso-

          Fa uns mesos, quan "Pepito", que és el president del Grup de Danses "El Poblet" em va dir (...i que ningú no s'entere, eh?) que el segon guardó "El Poblet" li ho anaven a concedir a Vicent Alonso, vaig pensar que ja era hora de que se li reconegués ací al poble la seua trajectòria. Dic açò perquè pense que ací al poble no se l'ha tractat gens bé, sobretot per la seua etapa com a regidor de Cultura en plena transició, una època en la que teníem tantes il·lusions per canviar les coses. Per això, i també perquè el Vicent sempre ha tingut amb mi un tracte exquisit i generós, em vaig alegrar tant per la distinció de la que anava a ser objecte.

Cartell de l'acte
Cartell de l'acte

          De seguida vaig pensar en fer una crònica de l'acte per a publicar-la a la secció "Al Sud del Gran Riu..." de la revista digital "Lo Càntich", en la que col·labore, però uns dies abans, el mateix Josep Aparicio "Apa", el nostre gran "cantaor" (Pepito) em va dir si volia participar a l'acte recitant algun poema de Vicent. No sóc massa bon rapsode (em falta preparació i experiència) però tractant-se del Vicent, i demanant-m'ho ell, no em podia negar, i per això li vaig dir que d'acord.

          En un primer moment vaig pensar en deixar estar lo de la crònica, però després de veure l'acte "entre bambolines", he pensat que seria interessant fer una crònica diferent, no com a espectador, sinó sota el punt de vista d'un dels protagonistes. Espere que la idea funcione...

          Vaig arribar al Teatre "Capitolio" abans de les 18 hores. L'acte estava programat per a les 18,30, i no havia pogut assistir-hi a l'assaig general del matí per causa del treball, i per tant havia de fer la prova de so i quedar d'acord amb el guitarrista que m'acompanyaria al llegir el poema. Per cert, que havia triat "Arbre" del darrer llibre de poemes de Vicent, que duu per títol "En l'aspre vent del nou món", del que vaig fer una ressenya al meu blog.

          Amb el guitarrista (Roberto) em vaig posar d'acord de seguida, doncs, la melodia que ell havia triat (el famós "Romanç anònim"), em va agradar com quedava al casar-la amb el poema. Aleshores vaig parlar amb l'Eduard Marco, que s'havia encarregat de la coordinació de les lectures, i em va dir en quin ordre em tocava eixir, i com em presentaria la presentadora (Empar). Enmig hi havia també actuacions del Grup de Danses amb diversos cants i balls, doncs, no cal que diga que tot estava organitzat pel Grup de Danses "El Poblet", una institució emblemàtica de Godella, amb el Pep al capdavant.

          Tan sols em va mancar la càmera de fotos, ja que no sóc usuari dels mòbils (vade retro) ni de tots aquells aparells amb els que els joves d'avui en dia estan tan enganxats. En un primer moment érem sis els que llegiríem poemes del Vicent, comptant amb la presentadora, l'alcalde que no estava segur, i l'Eduard, que també faria una semblança del guardonat. Ell va ser alumne seu, quan estudiava Filologia a la Universitat de València, on Vicent Alonso va exercir l'ensenyament durant molts anys. Coneixia a tots els rapsodes, menys a un personatge, encara que em resultava conegut. Després d'estar una estona raonant amb ells, em vaig assabentar de que es tractava del Manolo Miralles, del grup Al Tall. Li vaig parlar del meu germà Pep, de quan venien a casa dels meus pares a assajar amb "Ball a Banda", que havien organitzat ells, i on el meu germà tocava el baix (la tuba).

El Grup de Danses 'El Poblet' en acció (Fotografia: Andreu García)
El Grup de Danses "El Poblet" en acció
(Fotografia: Andreu García)


          Jo duia unes breus paraules d'introducció, sobre la meua relació amb el Vicent, al poema que anava a llegir, i el Manolo en veure-ho va pensar en contar una anècdota. El cas és que ell estava per a col·laborar a l'homenatge que se li anava a fer a Vicent Alonso, però pensava que es tractava d'un músic del poble que coneixia, i que es diu igual. Quan es va adonar de la seua confusió, va veure en una de les fotos del Power Point que s'anava a projectar, que estava ell mateix, i és que havien coincidit en una d'aquelles vetllades literàries de "La Forest d'Arana", en les que Vicent era un assidu participant, el mateix que molts altres poetes d'aquell moment (Pere Bessó, Lluís Roda, Pérez Montaner, Joan Vicent Clar, etc.).

Manolo Miralles (Fotografia: Andreu García)
Manolo Miralles (Fotografia: Andreu García)

          Entre poema i poema, cants i balls, i els nervis del directe (el micròfon que no funciona, el "Violí" que solta un gall, els músics que s'equivoquen de cançó, etc., va arribar el meu moment.

Recitant el poema 'Arbre' amb l'acompanyament del Roberto (Fotografia: Andreu García)
Recitant el poema "Arbre" amb l'acompanyament del Roberto
(Fotografia: Andreu García)


          Sincerament, pense que ho vaig fer fatal, però almenys no va venir Canal 9, i no quedarà enregistrada la meua actuació en cap lloc. Allí darrere on estàvem no s'escoltava gairebé res del que dèiem els que sortíem a l'escenari, però va arribar el moment culminant, quan Apa va cantar allò que sembla impossible de cantar, i en acabar, quan havia tirat el lleu, entra i diu tot astorat: "M'he cagat!". "Osti" tu!, i va i se'n va directament al lavabo a rentar-se. I és que era veritat, hi ha per això i per a més.

          Per a qui no coneixeu l'Apa i el Grup de Danses "El Poblet", ací us podeu fer una idea del seu art:



Josep Aparicio 'Apa' (Fotografia: Andreu García)
Josep Aparicio "Apa", per a mi sempre serà "Pepito"
(Fotografia: Andreu García)


          Després vingué el moment del lliurament del guardó (una litografia d'una artista que no sé ara quin és el seu nom, que representa un arbre on el tronc sembla una dansaire amb les branques que li surten dels braços). Va pujar el Vicent molt emocionat, i eixírem tots els participants a l'escenari aplaudint. Va fer un parlament, on recordà un acte al mateix teatre de fa molts anys, quan convidaren a l'Estellés, i recordava fins i tot, la butaca on estava assegut. Després ens va llegir uns poemes seus, encara inèdits que ha fet sobre alguns quadres de Pinazo. No podíem des del lloc on estàvem escoltar bé els versos, però sí que hem gaudit de l'emoció del moment, i després ha hagut un vi d'honor acompanyat d'algunes frivolitats. Allí en la recepció del teatre hem estat raonant amb alguns dels espectadors que la veritat no han estat massa nombrosos, però que en aquesta ocasió pense que la qualitat de les persones supera a la quantitat.

Vicent Alonso rebent el guardó (Fotografia: Isabel Català)
Vicent Alonso rebent el guardó
(Fotografia: Isabel Català)


Vicent Alonso... Ja era hora! (Fotografia: Andreu García)
Vicent Alonso... Ja era hora!
(Fotografia: Andreu García)


Tots els participants a la cloenda de l'acte  (Fotografia: Andreu García)
Tots els participants a la cloenda de l'acte
(Fotografia: Andreu García)


          Allí ens hem acomboiat per anar a sopar, i com tots els restaurants del poble estaven complets (malgrat la crisi) hem anat al Casino de Massarrojos, on per un preu mòdic ens han servit unes picades molt bones, xulles de corder a la brasa i embotits...

Amb el 'Pepito', Teresa, i Manolo al sopar de Massarojos  (Fotografia: Francesc Arnau i Chinchilla)
Amb el "Pepito", Teresa, i Manolo al sopar de Massarojos
(Fotografia: Francesc Arnau i Chinchilla)


          Hem raonat de temes diversos, però gairebé tots relacionats amb el cant d'estil, una cosa normal, donat els comensals (Apa, Miralles, Josemi, etc), i res més...

          Què hi resta?

          Repetir-ho!!!

          I em sembla que no tardarem massa...

Godella (l'Horta Nord), 26 de maig de 2013

--o0o--

Al Sud del Gran Riu:
«L'enterca llum de la vesprada...»
(Lliurament del II guardó "El Poblet" a Vicent Alonso)
© Francesc Arnau i Chinchilla
(Godella, l'Horta Nord -País Valencià-, 1953)

Il·lustració:
Ramon Navarro Bonet


Francesc Arnau i Chinchilla,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
escriu habitualment al bloc:

Enllaç a L'espill de l'orb (Obre nova finestra)
L'espill de l'orb


De l'autor:

L'espill de l'orb
L'espill de l'orb
poemes


Referència:
Arnau i Chinchilla, Francesc.
«L'enterca llum de la vesprada...»
(Lliurament del II guardó "El Poblet" a Vicent Alonso)
A: Al Sud del Gran Riu
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>
ISSN 2014-3036-N.19


Lo Càntich - Número 19 - Etopeia, 2013
Lo Càntich - Número 19
Etopeia, 2013

http://www.locantich.cat/2013/06/lo-cantich-numero-19-etopeia-2013.html


Lo Càntich - Número 19 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]