"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
«Ignonàutica»

Lluís Servé Galan
Sonetàlia -Novíssima lírica clàssica- (Lluís Servé Galan)
"El sonet és l'estrofa per excel·lència de la poesia clàssica. Però, cal que ens cenyim a dos quartets i dos tercets, a una rima uniforme i immutable formalment, a un metre específic? Per què no escriure sonets i gaudir-ne lliurement?
Això és el que intenta assolir Sonetàlia, barrejar indistintament el clàssic i el modern, sense cap altra aspiració que el gaudi de qui escriu i de qui llegeix...".

Ignonàutica


I. Cartògrafa audàcia

Diuen que la Mar només accepta nàufrags entre els seus braços
I mirades lívides, inaccessibles com la mort quan es desitja viure,
I comptaré amb sang el cúmul de llasts deixats pels fracassos.

Diuen que els mapes indiquen els camins cap a noves Romes,
Amb la desmesura del bleix orfe d'oxigen, i l'origen del somriure
Serà la ganyota del dolor de qui oblida la flor i les seves aromes.

I visc en la fal·làcia de reconèixer que l'audàcia no em reconforta.


II. Indiferència

Dèbil com un plor flèbil carregat
Dels teus llavis, camino, m'arrossego
Pel sòl entre pedres amb què ensopego
I retindré en el cor el batec callat

De qui s'aferra a un clau ardent
Aïllat del món per la més volàtil
Promesa del parany, amb la ment
Immersa en el país del dàtil.

Flèbil com la llàgrima dèbil, ploro
Sota la pluja, brusca fam que devora
Somnis i malsons, indistintament.

I anuncio als quatre vents que moro,
Amb la set de qui vol l'Avern i adora
El salnitre a la gola, glop de l'indiferent.


III. Demència arsènica

I potser el dubte sigui el resum i el subterfugi de la carn morta.

Diuen que l'amargor de la metzina no es detecta en les pomes,
Ni en l'existència de faules i de fades cristal·lines, que no deslliura
Del dol ni de la tristor, i m'endinsaré en els temporals i en les bromes.

Diuen que el bressol de l'aigua no s'oblida mai, ni amb els passos
Damunt de la sorra, amb els peus a terra, i, en el ball, gosaré escriure
Paraules prohibides en pedaços de núvol per als somnis ja lassos.


Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)
«Ignonàutica»

[text/os inspirat/s en Ignonauta, de Tulsa]
Ignonauta (Tulsa)



Lluís Servé Galan,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a 'Es desclou la tenebra' -Lluís Servé Galan- (obre nova finestra)
Es desclou la tenebra



Referència:
Servé Galan, Lluís.
«Ignonàutica»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>
ISSN 2014-3036-N.19


Lo Càntich - Número 19 - Etopeia, 2013
Lo Càntich - Número 19
Etopeia, 2013

http://www.locantich.cat/2013/06/lo-cantich-numero-19-etopeia-2013.html


Lo Càntich - Número 19 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]