"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Llibres, i punt!»
Xarxa literària: blocs


Sílvia Romero i Olea
Xarxa literària: blocs (Sílvia Romero i Olea)

"Ens llevem, connectem el portàtil i ja hem obert una finestra al món: són els blocs. Diaris personals, viatges, notícies, comentaris diversos... però els que teixeixen la xarxa literària són els que ens parlen de llibres. Coneguem qui hi ha rere aquests blocs!"

Llibres, i punt!
Llibres, i punt!


     Llibres, i punt! Aquesta exclamació, que sembla pretendre dictar sentència, encapçala un bloc literari on, òbviament, es parla de llibres. En ell hi trobarem diverses entrades amb comentaris al voltant de les lectures que ha anat fent la persona que hi ha rere tot el projecte. I ara és el moment de parlar amb ell, amb en XeXu.



     1. La primera pregunta que sempre m'agrada fer és sobre el títol del bloc. La veritat és que la teva elecció és prou contundent però: ¿com vas arribar a decidir aquesta exclamació per a la creació del teu bloc literari?

     Aquesta pregunta em serveix per introduir un tema que segur que sortiria de totes maneres. El 'Llibres' no és el meu blog principal. El meu blog personal és el 'Bona nit i tapa't', de caràcter força reflexiu i introspectiu, i ja portava un bon temps fent-lo quan va sorgir la idea del 'Llibres, i punt!'. Al 'Bona nit' de tant en tant feia ressenyes, però només de llibres que m'havien agradat molt, o de llibres amb fama que no m'havien agradat massa. Sempre he llegit, però els darrers anys ho he fet de manera molt més intensa i vaig pensar de fer-me un lloc on ressenyar tot el que llegia, tant si m'agradava com si no, arxivar totes les ressenyes de manera metòdica i, esporàdicament reflexionar sobre la lectura. Un lloc on només parlar de llibres, i alliberar el 'Bona nit' d'aquest tipus de contingut. I d'aquí 'Llibres, i punt!', només llibres, només lectures. I bé, el fet de dir 'punt' també és una picada d'ull al punt del llibre, que vaig traspassant de lectura en lectura de manera ritual. Els punts els conservo anys!

     2. El passat mes de març el teu bloc va fer tres anys que estava en marxa i per això vas penjar un post comentant el fet. Però a banda de les paraules que ja vas escriure en el seu moment, què ha significat per a tu aquest aniversari?

     Sempre he pensat que els tres anys de blog equivalen a la majoria d'edat. Hi ha molts blogs que desapareixen abans, així que complir tres anys em sembla un projecte sòlid. Mai se sap què pot passar, però de moment m'encanta ressenyar i ho faig amb moltes ganes. L'aniversari sempre és moment per muntar alguna cosa especial, encara que no va ser el cas d'aquest any, i també per marcar-se reptes. La veritat és que vaig camí dels set anys en el món dels blogs, i aquests tres anys del 'Llibres' m'han passat volant.

     3. Ja que hem parlat d'aquest post que vas penjar el passat primer de març, potser fóra bo comentar que de tant en tant hi ha alguna entrada que no es correspon amb una ressenya de llibre. Per exemple, l'agost de l'any passat vas parlar de "Llibres de platja"; a principis d'aquest any vas enumerar les "Frases 2012"; o bé el mes d'abril vas escriure un article titulat "Crítics literaris". I així en podríem esmentar algun altre. A què es deuen, aquestes entrades? Hi ha una certa necessitat, potser, de mostrar les teves opinions més enllà de les ressenyes que ja publiques?

     Com comentava abans, el blog em serveix per parlar de llibres en general, cosa que considero un plaer, i el món de la lectura té moltíssims vessants. Pel que he vist, no sóc l'únic a qui agrada debatre aquests temes, en aquests posts força gent hi diu la seva també. La base del blog són les ressenyes, seria com la meva 'base de dades' de lectura, però està clar que m'agrada expressar les meves opinions respecte a tot el que em balla pel cap. La majoria de seguidors que tinc em coneixen per l'altre blog, i allà la tònica és precisament aquesta, per això no crec que sorprengui a ningú que de tant en tant al 'Llibres' també es reflexioni. El que sí que intento és fer aquests posts mentre llegeixo llibres més llargs, perquè el blog no quedi inactiu tant temps, entre ressenya i ressenya.

     4. Això ens duria a parlar de la persona que hi ha rere el bloc. Si consultem el teu perfil veurem només aquestes dades: "home, bioquímic, català, casteller..." ¿Ets, doncs, dels qui prefereix mantenir un cert anonimat dins la xarxa, o senzillament vas començar així el bloc i t'has limitat a mantenir-lo?

     Això també és marca de la casa. Al principi no em feia res dir que tinc blog, o blogs, però quan vaig veure que massa gent ho sabia i que això podia coartar la meva llibertat d'expressió vaig començar un procés involutiu i a tornar-me més anònim. Parlo sobretot del 'Bona nit', em sento més còmode pensant que la gent que em llegeix no em coneix, encara que no és ben bé així. Potser més aviat el que penso és que jo no els conec a ells, i això em dóna llibertat, que en definitiva es tradueix en autenticitat. Per quan va néixer el 'Llibres, i punt!', aquesta manera de fer ja estava més que decidida. És un blog que em permet un altre tipus d'interacció i que m'ha portat algunes sorpreses, com per exemple aquesta entrevista, i això fa que em replantegi certes coses, però de moment estic convençut de seguir gaudint dels avantatges de l'anonimat.

     5. En consultar el teu perfil també trobem que aquest no és l'únic bloc que condueixes, sinó que n'hi ha quatre més. Ens podries fer cinc cèntims de cadascun d'ells tot indicant, breument, les matèries que hi tractes?

     Del 'Bona nit' ja n'he parlat força. 'La comunitat del fosfat' és el meu primer blog, compartit amb els amics de la carrera de Bioquímica. El vam començar com una manera més de mantenir-nos comunicats, i encara continua, a ritme força baix. Hi tractem temàtiques molt variades, una mica de tot. Ha acabat sent un lloc gairebé només per nosaltres. 'c@ts' és un blog participatiu que es dedica a premiar blogs escrits en català, uns premis populars que ens vam empescar que han aconseguit arrossegar força gent en les votacions durant les cinc edicions que s'han fet fins ara. I el 'Cartes al futur' és un altre projecte col·laboratiu en el que tothom qui vulgui pot escriure posts que es publicaran com a mínim sis mesos després de la data en que s'escriuen. Es programen els posts, sobretot de prediccions i com veiem el futur, i surten publicats en la data indicada. Un projecte força maco.

     6. Això, a priori, em fa pensar en una feinada immensa. Quant de temps hi dediques, per exemple, a la setmana?

     Només hi ha una resposta possible a aquesta pregunta: Massa! És un món que omple molt, hi dedico bona part del temps lliure que tinc perquè no deixa de ser una de les meves aficions principals. A més, m'agrada cuidar els lectors que tenen la deferència de deixar-me comentaris i inverteixo més temps responent el que em diuen que escrivint posts. Però és un temps que gaudeixo força, ho he de reconèixer.

     7. Tornem a Llibres, i punt! Un detall que crida l'atenció és que les lectures que s'hi troben pertanyen a gèneres o temàtiques ben diverses. Hi ha literatura de totes (o gairebé totes) les nacionalitats i idiomes, hi ha novel·les de fantasia, hi ha novel·la de gènere negre... Et consideres allò que se'n diu un lector compulsiu, un devorador de llibres? I encara una altra pregunta: malgrat aquesta enorme afecció per la lectura, hi ha algun tipus de novel·la que t'apassioni més que d'altres?

     Sí que em considero un devorador de llibres, i el fet de fer el blog encara m'impulsa a llegir més. Passo força temps llegint, però sóc lent, encara que no em creuen quan ho dic. Fa un temps llegia una varietat d'autors i temàtiques molt reduïdes, però quan vaig començar a comprar-me jo els llibres vaig ampliar el meu ventall. També el fet de tenir el blog me l'ha fet ampliar més, seguint recomanacions d'altres blogs, o de comentaristes. Ara estic content de llegir una mica de tot, però suposo que si he de triar un gènere em quedaria amb la intriga o la novel·la negra, trames enrevessades en les quals hi hagi coses a descobrir. Darrerament, però, alguns llibres de fantasia són els que més m'han agradat, i és un gènere que no llegia mai abans.

     8. Un altre detall que m'ha cridat l'atenció, potser perquè és una dada que moltes vegades hom tendeix a obviar, és que en el cas de traduccions d'altres llengües sempre indiques el nom del traductor o traductora. És possible que ara marxem una mica del tema que en realitat ens ocupa però: com veus el paper i la feina de traducció a casa nostra?

     Primerament, he de dir que no sóc cap expert en traducció, generalment és una cosa que em passa desapercebuda, i malauradament, quan la traducció es fa notar sol ser per mal. Dit això, considero que és una tasca poc valorada, perquè si no existís ens perdríem llibres molt bons. No sempre podem llegir en versió original, a mi que m'agrada molt Murakami, per exemple, estaria venut. Per això solc ser benèvol, per pur agraïment. El que sí faig és que, si un llibre es pot llegir traduït al català, el llegeixo en català. De vegades és difícil, però crec que cada cop més es tradueix tot el que arriba a la nostra llengua, i per mi és un goig. Poder llegir en la meva llengua, per més recomanable que sigui llegir en versió original, és tot un privilegi.

     9. Amb els tres anys que portes conduint aquest bloc, i amb tot el bagatge que arrossegues amb els altres que hem esmentat abans, de ben segur t'has trobat amb alguna anècdota curiosa. Ens podries explicar alguna particularitat d'aquest estil?

     Suposo que n'hi ha moltes, però pel que fa al 'Llibres, i punt!', el que sempre m'ha sorprès més és que alguns autors novells s'han dirigit a mi per demanar-me que llegeixi el seu llibre, algun cop auto-editat, i en faci una ressenya. Ells busquen una mica de difusió de la seva obra i em sembla bé, però quan ho fan el primer què penso és qui sóc jo per proporcionar-los aquesta difusió, i com deuen haver arribat a mi. El meu blog és petit, és per mi i tinc sort de tenir alguns seguidors, però quina visibilitat pot tenir una ressenya meva? A mi em sembla que poca, però es veu que no. Gairebé prefereixo no plantejar-m'ho. Això sí, si algú em demana una ressenya sempre l'aviso a què s'exposa, jo sempre dic el que penso, si mentís per fer propaganda d'un llibre estaria enganyant la gent que em llegeix, dels que penso que m'he guanyat la confiança, però sobretot m'estaria enganyant a mi mateix, i això no passarà.

     10. Gràcies per atendre'm en aquesta breu entrevista. Però abans d'acabar, et cedeixo la batuta: hi ha algun comentari que t'agradaria afegir? Alguna pregunta que t'hagués agradat respondre i que no t'he formulat?

     Doncs només agrair que m'hagis donat l'oportunitat d'explicar una mica com funciona el meu blog per dins, un plaer respondre les teves preguntes. M'agradaria animar a tothom a llegir, és una activitat fantàstica que et proporciona estones meravelloses i et permet visitar mil i un universos paral·lels. Diria que per mi és necessari, espero no perdre mai aquesta afició. I a més, des que tinc el blog la lectura ha pres una altra dimensió: un llibre no està acabat fins que no té la seva ressenya feta! Però aquesta ja és una altra història!


Sílvia Romero i Olea

Xarxa literària: blocs
Xarxa literària: blocs



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Llibres, i punt!»
A: Xarxa literària: blocs
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>
ISSN 2014-3036-N.19


Lo Càntich - Número 19 - Etopeia, 2013
Lo Càntich - Número 19
Etopeia, 2013

http://www.locantich.cat/2013/06/lo-cantich-numero-19-etopeia-2013.html


Lo Càntich - Número 19 - Lectures
lectures

2 [ Comentar aquesta entrada ]:

jomateixa ha dit...

Ja n'he fet comentaris al bloc d'en XeXu, però deixo també aquí, que m'ha agradat molt l'entrevista.
Tant les preguntes, com les respostes. Una entrevista que tot i no perdre l'anonimat,ha estat molt autèntica.

Jordi Dorca ha dit...

Coincideixo amb jomateixa: les preguntes són encertades, i les respostes, sinceres. L'activitat blogaire és cara en temps, però s'hi aprèn molt, d'això no cal dubtar-ne.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]