
En blanc i negre
Si em veus en blanc i negre, com un ninot ombrívol, que trepitja carrers amb la passa sense esma,
no em vinguis a buscar.
No et pensis que és possible seguir-me. O atrapar-me. Per més que t'hi encaparris, no tornarà una vida com aquella d'abans, quan el riure sabia que era banda sonora i les dents, mirallets imperfectes i clars, sortien a les fotos sense patir recança.
No tornarà el color. Ni el morat de les figues, ni el verd del bosc, ni el blau... ni les roges cireres.
Si sols resta l'absència i l'absència es fa pols... com un so de campana que s'ha mort amb el dia, jo fugiré volant, petita ombra perduda que s'enfila amb la brisa. Llavors potser voldré fondre'm amb la miríada
de partícules lleus, bombolles invisibles que l'espai, i aquell altre a qui anomenen temps, em tenen reservades...
És molt fàcil ser una ombra quan no hi ha llum de dia.
Si em veus en blanc i negre, no em vinguis a buscar.
Saps que els ocells no vénen als dits dels qui no riuen.
Anna Maria Villalonga
«En blanc i negre»

Anna Maria Villalonga
Fotografia: Ferran d'Armengol

Concurs ARC de Rapsodes 2013
Referència:
Anna Maria Villalonga recita:
«En blanc i negre»
Concurs ARC de Rapsodes 2013
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>

Anna Maria Villalonga recita:
«En blanc i negre»
Concurs ARC de Rapsodes 2013
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>


Lo Càntich - Número 19
Etopeia, 2013
http://www.locantich.cat/2013/06/lo-cantich-numero-19-etopeia-2013.html
lectures
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Caram, no havia vist com havia quedat de bonica aquesta entrada, amb la foto, el text i l'àudio.
Sou uns artistes. No tinc paraules.
Moltíssimes gràcies, amics.
Publica un comentari a l'entrada