
Roser Capdevila:
Nascuda amb el llapis a la mà
El 15 de novembre del 2012, a Cerdanyola del Vallès es presentà Roser Capdevila per a explicar-nos a manera de conte per a nens, la seva vida, com a il·lustradora. Ho féu amb un llibre il·lustrat i amb mobilitat dels dibuixos, com si fos un llibre per a infants, creant una jornada d'un aire molt càlid, agradable, amb anar i venir de rialles dels grans i dels més petits.
Roser Capdevila nasqué un 23 de gener del 1939 a Barcelona, tres dies després de finalitzar la Guerra Civil. Decidí explicar-nos allò més destacat de la seva vida obrint un llibre i passant pàgina, intitulat My life story, que mai pensa editar i que fou realitzat amb motiu d'una conferència que realitzà a la ciutat de Nova York.
La xerrada s'inicià explicant els seus orígens i vincle amb el dibuix. Roser Capdevila es dedicava a pintar i dibuixar a tota hora, a l'escola, a les parets, a qualsevol lloc. Com ella mateixa diu: "vaig néixer amb un llapis sota el braç". Era tan inventiva que, quan feien matemàtiques a classe, ideava els resultats dels exercicis. En aquells temps escolars, s'inspirà en la mestra de matemàtiques per crear el personatge de la bruixa avorrida. Estudià a l'escola Massana de Belles Arts de Barcelona, i es recorda que el professor de dibuix sempre li feia dibuixar tota mena d'embuts.
Hagué de realitzar el servei social, una mena de servei militar femení, on les dones es dedicaven a cosir i a efectuar tasques de la llar, i quan finalitzaven, obtenien com a premi el passaport i un carnet. Al cap de poc temps, s'enamorà d'un torero, Pepe Cámara, però era un amor impossible, i hagué d'anar a Ginebra un any per oblidar-lo. Fins i tot, l'havia anat a veure en places de toros, segons relatà. Al seu retorn, es dedicà a donar classes als nens petits. Durant deu anys treballà com a mestra i d'aquí que coneixia com eren els més menuts, sabia com era el seu imaginari i pretenia fer-los feliços d'una manera o altra. En aquell temps, tingué tres bessones, l'Anna, la Teresa i l'Helena, motiu d'inspiració per a la qual seria la seva obra més coneguda com a il·lustradora, Les tres bessones (1983), i posteriorment, La bruixa avorrida, personatge creat el 1985, que compartiria protagonisme amb les tres bessones, obres que il·lustraria i de les quals, Mercè Company en redactaria els textos. La col·lecció va traduir-se a trenta-cinc llengües.
Va ser una obra innovadora en un temps en què les nenes no eren mai les heroïnes. La Roser, molt irònica, sempre es dedicava a realitzar el càlcul del ventre: quantes cames, quants braços, quants ulls, quantes orelles, quants dits sortirien d'aquella panxa.
El 1994, Cromosoma i TV3 van associar-se per crear Les tres bessones, amb cent quatre capítols, donant feina a dos-cents professionals i generant la sèrie de dibuixos animats més llarga de la història a nivell europeu. La Roser matisa que calia realitzar dotze dibuixos perquè pogués visualitzar-se un moviment d'un segon en la gran pantalla. També s'encoratja de veure que els nens de diferents cultures han entès l'obra i que gràcies a la televisió ella i la sèrie han adquirit més fama, i se'n congratula. Rememora que els seus pares sempre li deien: "no et posis mai a casa dels altres", bé, per sort, amb la televisió, va trencar aquesta norma. Es van emetre a cent cinquanta-vuit països diferents.
Roser Capdevila nasqué un 23 de gener del 1939 a Barcelona, tres dies després de finalitzar la Guerra Civil. Decidí explicar-nos allò més destacat de la seva vida obrint un llibre i passant pàgina, intitulat My life story, que mai pensa editar i que fou realitzat amb motiu d'una conferència que realitzà a la ciutat de Nova York.
La xerrada s'inicià explicant els seus orígens i vincle amb el dibuix. Roser Capdevila es dedicava a pintar i dibuixar a tota hora, a l'escola, a les parets, a qualsevol lloc. Com ella mateixa diu: "vaig néixer amb un llapis sota el braç". Era tan inventiva que, quan feien matemàtiques a classe, ideava els resultats dels exercicis. En aquells temps escolars, s'inspirà en la mestra de matemàtiques per crear el personatge de la bruixa avorrida. Estudià a l'escola Massana de Belles Arts de Barcelona, i es recorda que el professor de dibuix sempre li feia dibuixar tota mena d'embuts.
Hagué de realitzar el servei social, una mena de servei militar femení, on les dones es dedicaven a cosir i a efectuar tasques de la llar, i quan finalitzaven, obtenien com a premi el passaport i un carnet. Al cap de poc temps, s'enamorà d'un torero, Pepe Cámara, però era un amor impossible, i hagué d'anar a Ginebra un any per oblidar-lo. Fins i tot, l'havia anat a veure en places de toros, segons relatà. Al seu retorn, es dedicà a donar classes als nens petits. Durant deu anys treballà com a mestra i d'aquí que coneixia com eren els més menuts, sabia com era el seu imaginari i pretenia fer-los feliços d'una manera o altra. En aquell temps, tingué tres bessones, l'Anna, la Teresa i l'Helena, motiu d'inspiració per a la qual seria la seva obra més coneguda com a il·lustradora, Les tres bessones (1983), i posteriorment, La bruixa avorrida, personatge creat el 1985, que compartiria protagonisme amb les tres bessones, obres que il·lustraria i de les quals, Mercè Company en redactaria els textos. La col·lecció va traduir-se a trenta-cinc llengües.
Va ser una obra innovadora en un temps en què les nenes no eren mai les heroïnes. La Roser, molt irònica, sempre es dedicava a realitzar el càlcul del ventre: quantes cames, quants braços, quants ulls, quantes orelles, quants dits sortirien d'aquella panxa.
El 1994, Cromosoma i TV3 van associar-se per crear Les tres bessones, amb cent quatre capítols, donant feina a dos-cents professionals i generant la sèrie de dibuixos animats més llarga de la història a nivell europeu. La Roser matisa que calia realitzar dotze dibuixos perquè pogués visualitzar-se un moviment d'un segon en la gran pantalla. També s'encoratja de veure que els nens de diferents cultures han entès l'obra i que gràcies a la televisió ella i la sèrie han adquirit més fama, i se'n congratula. Rememora que els seus pares sempre li deien: "no et posis mai a casa dels altres", bé, per sort, amb la televisió, va trencar aquesta norma. Es van emetre a cent cinquanta-vuit països diferents.

Roser Capdevila destacà com a cartellista, il·lustradora de poemaris i pel seu treball a França, com a dibuixant de la revista infantil Cuca Fera, durant els anys setanta, cosa que li permeté guanyar-se bé la vida. Explanà que primer es creava el text i llavors hi posava imaginació a l'hora de realitzar el dibuix que l'havia d'acompanyar. Una de les seves aficions era anar en vespa, per això també apareix al llibre inèdit que il·lustra la seva vida. Les experiències que va viure a nivell personal li foren una veritable font d'inspiració per crear aquest imaginari que ha fet feliços a tants nens i nenes.
En els seus inicis com a il·lustradora treballava pintant els contes amb aquarel·les, però actualment, ja empra l'ordinador. Així com també realitza un diari personal dibuixant quelcom cada dia.
Quan tenia les seves filles vivia de pintar estampats. La editorial Teide li féu una prova amb El llibre de les bèsties de Ramon Llull, on la Roser n'havia de realitzar les il·lustracions. La resposta fou favorable i això li obrí les portes de la il·lustració a nivell professional. Més endavant també dissenyava dibuixos per a llibres escolars, i especifica que calia posar-hi molt enginy, que si havia d'il·lustrar un aeroport, per exemple, s'hi havia de desplaçar i dibuixar-lo, perquè aleshores, no existien tantes eines com hi ha avui dia per consultar. Aquesta feina li va fer adquirir una experiència sense preu. Fou tan gratificant que il·lustrà més de quatre-cents llibres.
La Roser Capdevila és una persona que sent el que fa, i gaudeix explicant-ho fil per randa, com quan s'inventà les tres bessones ballant amb Mozart i també l'aparició d'altres personatges il·lustres dins la sèrie: Velázquez, Gaudí, Buffalo Bill, Cristòfol Colom, Amadeus o d'altres de literaris, com el capità Nemo, Robinson Crusoe, Oliver Twist o Pinotxo, per esmentar-ne alguns.
Actualment, dibuixa en paper ploma, ho escaneja i llavors ho retoca amb el painter. "Cal que tothom aprofiti les noves tecnologies, et faciliten les coses".
Convé destacar que el 2011 lliurà a la Biblioteca de Catalunya els seus originals, en total més de tres mil, entre litografies, dibuixos, gravats, contes, estampats, cartells... atès que alguns enviats a les editorials, com a mostres, no foren retornats i es van perdre. Ella va pensar que així no ocuparien tant de lloc a la seva llar, que estarien ben cuidats i va dir, "així estarà tot junt i pel meu país".
Ironitzà que darrerament ha rebut tantes medalles que ja no li caben a sobre. La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2004), la Medalla Francesc Macià del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (2002), la Medalla d'Or de la Ciutat al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona (2006), la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura d'Espanya (2010) i la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya (2010) en són algunes. El cert, és que la tasca d'entretenir a tants nens i nenes no té preu.
Gràcies per il·lustrar-nos la teva vida, fou una proposta molt entusiasta i fascinant.
En els seus inicis com a il·lustradora treballava pintant els contes amb aquarel·les, però actualment, ja empra l'ordinador. Així com també realitza un diari personal dibuixant quelcom cada dia.
Quan tenia les seves filles vivia de pintar estampats. La editorial Teide li féu una prova amb El llibre de les bèsties de Ramon Llull, on la Roser n'havia de realitzar les il·lustracions. La resposta fou favorable i això li obrí les portes de la il·lustració a nivell professional. Més endavant també dissenyava dibuixos per a llibres escolars, i especifica que calia posar-hi molt enginy, que si havia d'il·lustrar un aeroport, per exemple, s'hi havia de desplaçar i dibuixar-lo, perquè aleshores, no existien tantes eines com hi ha avui dia per consultar. Aquesta feina li va fer adquirir una experiència sense preu. Fou tan gratificant que il·lustrà més de quatre-cents llibres.
La Roser Capdevila és una persona que sent el que fa, i gaudeix explicant-ho fil per randa, com quan s'inventà les tres bessones ballant amb Mozart i també l'aparició d'altres personatges il·lustres dins la sèrie: Velázquez, Gaudí, Buffalo Bill, Cristòfol Colom, Amadeus o d'altres de literaris, com el capità Nemo, Robinson Crusoe, Oliver Twist o Pinotxo, per esmentar-ne alguns.
Actualment, dibuixa en paper ploma, ho escaneja i llavors ho retoca amb el painter. "Cal que tothom aprofiti les noves tecnologies, et faciliten les coses".
Convé destacar que el 2011 lliurà a la Biblioteca de Catalunya els seus originals, en total més de tres mil, entre litografies, dibuixos, gravats, contes, estampats, cartells... atès que alguns enviats a les editorials, com a mostres, no foren retornats i es van perdre. Ella va pensar que així no ocuparien tant de lloc a la seva llar, que estarien ben cuidats i va dir, "així estarà tot junt i pel meu país".
Ironitzà que darrerament ha rebut tantes medalles que ja no li caben a sobre. La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2004), la Medalla Francesc Macià del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (2002), la Medalla d'Or de la Ciutat al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona (2006), la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura d'Espanya (2010) i la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya (2010) en són algunes. El cert, és que la tasca d'entretenir a tants nens i nenes no té preu.
Gràcies per il·lustrar-nos la teva vida, fou una proposta molt entusiasta i fascinant.
Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«Roser Capdevila: Nascuda amb el llapis a la mà»

Fotografia:
(Amb llicència Creative Commons
Reconeixement i Compartir Igual 3.0 No adaptada)
Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Roser Capdevila:
Nascuda amb el llapis a la mà».
A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>

Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Roser Capdevila:
Nascuda amb el llapis a la mà».
A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>


Lo Càntich - Número 19
Etopeia, 2013
http://www.locantich.cat/2013/06/lo-cantich-numero-19-etopeia-2013.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada