"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Una mar de paraules:
«Roser Capdevila:
Nascuda amb el llapis a la mà»

Josep Maria Corretger i Olivart
Una mar de paraules (Josep Maria Corretger i Olivart)


"La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de la realitat".

Montserrat Roig

Roser Capdevila (Fotografia: Santi Gomà)

Roser Capdevila:
Nascuda amb el llapis a la mà


     El 15 de novembre del 2012, a Cerdanyola del Vallès es presentà Roser Capdevila per a explicar-nos a manera de conte per a nens, la seva vida, com a il·lustradora. Ho féu amb un llibre il·lustrat i amb mobilitat dels dibuixos, com si fos un llibre per a infants, creant una jornada d'un aire molt càlid, agradable, amb anar i venir de rialles dels grans i dels més petits.

     Roser Capdevila nasqué un 23 de gener del 1939 a Barcelona, tres dies després de finalitzar la Guerra Civil. Decidí explicar-nos allò més destacat de la seva vida obrint un llibre i passant pàgina, intitulat My life story, que mai pensa editar i que fou realitzat amb motiu d'una conferència que realitzà a la ciutat de Nova York.

     La xerrada s'inicià explicant els seus orígens i vincle amb el dibuix. Roser Capdevila es dedicava a pintar i dibuixar a tota hora, a l'escola, a les parets, a qualsevol lloc. Com ella mateixa diu: "vaig néixer amb un llapis sota el braç". Era tan inventiva que, quan feien matemàtiques a classe, ideava els resultats dels exercicis. En aquells temps escolars, s'inspirà en la mestra de matemàtiques per crear el personatge de la bruixa avorrida. Estudià a l'escola Massana de Belles Arts de Barcelona, i es recorda que el professor de dibuix sempre li feia dibuixar tota mena d'embuts.

     Hagué de realitzar el servei social, una mena de servei militar femení, on les dones es dedicaven a cosir i a efectuar tasques de la llar, i quan finalitzaven, obtenien com a premi el passaport i un carnet. Al cap de poc temps, s'enamorà d'un torero, Pepe Cámara, però era un amor impossible, i hagué d'anar a Ginebra un any per oblidar-lo. Fins i tot, l'havia anat a veure en places de toros, segons relatà. Al seu retorn, es dedicà a donar classes als nens petits. Durant deu anys treballà com a mestra i d'aquí que coneixia com eren els més menuts, sabia com era el seu imaginari i pretenia fer-los feliços d'una manera o altra. En aquell temps, tingué tres bessones, l'Anna, la Teresa i l'Helena, motiu d'inspiració per a la qual seria la seva obra més coneguda com a il·lustradora, Les tres bessones (1983), i posteriorment, La bruixa avorrida, personatge creat el 1985, que compartiria protagonisme amb les tres bessones, obres que il·lustraria i de les quals, Mercè Company en redactaria els textos. La col·lecció va traduir-se a trenta-cinc llengües.

     Va ser una obra innovadora en un temps en què les nenes no eren mai les heroïnes. La Roser, molt irònica, sempre es dedicava a realitzar el càlcul del ventre: quantes cames, quants braços, quants ulls, quantes orelles, quants dits sortirien d'aquella panxa.

     El 1994, Cromosoma i TV3 van associar-se per crear Les tres bessones, amb cent quatre capítols, donant feina a dos-cents professionals i generant la sèrie de dibuixos animats més llarga de la història a nivell europeu. La Roser matisa que calia realitzar dotze dibuixos perquè pogués visualitzar-se un moviment d'un segon en la gran pantalla. També s'encoratja de veure que els nens de diferents cultures han entès l'obra i que gràcies a la televisió ella i la sèrie han adquirit més fama, i se'n congratula. Rememora que els seus pares sempre li deien: "no et posis mai a casa dels altres", bé, per sort, amb la televisió, va trencar aquesta norma. Es van emetre a cent cinquanta-vuit països diferents.

Les tres bessones (Roser Capdevila)

     Roser Capdevila destacà com a cartellista, il·lustradora de poemaris i pel seu treball a França, com a dibuixant de la revista infantil Cuca Fera, durant els anys setanta, cosa que li permeté guanyar-se bé la vida. Explanà que primer es creava el text i llavors hi posava imaginació a l'hora de realitzar el dibuix que l'havia d'acompanyar. Una de les seves aficions era anar en vespa, per això també apareix al llibre inèdit que il·lustra la seva vida. Les experiències que va viure a nivell personal li foren una veritable font d'inspiració per crear aquest imaginari que ha fet feliços a tants nens i nenes.

     En els seus inicis com a il·lustradora treballava pintant els contes amb aquarel·les, però actualment, ja empra l'ordinador. Així com també realitza un diari personal dibuixant quelcom cada dia.

     Quan tenia les seves filles vivia de pintar estampats. La editorial Teide li féu una prova amb El llibre de les bèsties de Ramon Llull, on la Roser n'havia de realitzar les il·lustracions. La resposta fou favorable i això li obrí les portes de la il·lustració a nivell professional. Més endavant també dissenyava dibuixos per a llibres escolars, i especifica que calia posar-hi molt enginy, que si havia d'il·lustrar un aeroport, per exemple, s'hi havia de desplaçar i dibuixar-lo, perquè aleshores, no existien tantes eines com hi ha avui dia per consultar. Aquesta feina li va fer adquirir una experiència sense preu. Fou tan gratificant que il·lustrà més de quatre-cents llibres.

     La Roser Capdevila és una persona que sent el que fa, i gaudeix explicant-ho fil per randa, com quan s'inventà les tres bessones ballant amb Mozart i també l'aparició d'altres personatges il·lustres dins la sèrie: Velázquez, Gaudí, Buffalo Bill, Cristòfol Colom, Amadeus o d'altres de literaris, com el capità Nemo, Robinson Crusoe, Oliver Twist o Pinotxo, per esmentar-ne alguns.

     Actualment, dibuixa en paper ploma, ho escaneja i llavors ho retoca amb el painter. "Cal que tothom aprofiti les noves tecnologies, et faciliten les coses".

     Convé destacar que el 2011 lliurà a la Biblioteca de Catalunya els seus originals, en total més de tres mil, entre litografies, dibuixos, gravats, contes, estampats, cartells... atès que alguns enviats a les editorials, com a mostres, no foren retornats i es van perdre. Ella va pensar que així no ocuparien tant de lloc a la seva llar, que estarien ben cuidats i va dir, "així estarà tot junt i pel meu país".

     Ironitzà que darrerament ha rebut tantes medalles que ja no li caben a sobre. La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2004), la Medalla Francesc Macià del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (2002), la Medalla d'Or de la Ciutat al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona (2006), la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura d'Espanya (2010) i la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya (2010) en són algunes. El cert, és que la tasca d'entretenir a tants nens i nenes no té preu.

     Gràcies per il·lustrar-nos la teva vida, fou una proposta molt entusiasta i fascinant.


Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«Roser Capdevila: Nascuda amb el llapis a la mà»

'Roser Capdevila (Fotografia: Santi Gomà)'
Fotografia:
Santi Gomà
(Amb llicència Creative Commons
Reconeixement i Compartir Igual 3.0 No adaptada)


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Roser Capdevila:
Nascuda amb el llapis a la mà».

A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>
ISSN 2014-3036-N.19


Lo Càntich - Número 19 - Etopeia, 2013
Lo Càntich - Número 19
Etopeia, 2013

http://www.locantich.cat/2013/06/lo-cantich-numero-19-etopeia-2013.html


Lo Càntich - Número 19 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]