![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Un futur no gaire llunyà...
... per a un malalt que hagi de prescindir de la seva medicació.
"Sort" que hi ha qui ni sap que vol dir PASSAR GANA!!!
"Sort" que hi ha qui ni sap que vol dir PASSAR GANA!!!
—Et veig molt seria. T'inquieta alguna cosa?
—Sí, estic molt amoïnada.
—I quin és el problema?
—No sé si podré continuar treballant.
—Que dius! T'han fet fora de la feina?
—No, però el meu estat m'obligarà a plegar.
—No ho entenc, et veig molt bé. Què et passa?
—Em veus molt bé perquè em medico.
—Et mediques? I què vols dir amb això? Ho deixaràs?
—Per força, amb el que cobro no m'ho podré pagar.
—Tens alguna malaltia de tipus crònic?
—Sí, sóc epilèptica i només tolero un medicament.
—Noia, mai no he vist que tinguessis un atac,
—Ja ho veuràs a partir d'ara.
—I tan cara és la medicació per a que l'hagis de deixar?
—30€ unes pastilles i al voltant de 4€ les altres.
—Què dius...?! Això cada caixa?
—Cada caixa. Segueixo un tractament d'onze pastilles diàries.
—Ostres! I no hi veus cap solució?
—Sí, tenir permís de residència i no treballar en negre.
—I fins ara has estat sense papers?
—A casa hi ha molts problemes, hem de fer el que podem.
—Ho saben els teus amos que et passa això?
—Sí... però ara fan un creuer i tinc un mes llarg de temps.
—Què vols dir amb això?
—Que quan tornin posaran una noia nova.
—I tu, com t'ho muntaràs?
—Intentaré trobar alguna altra feina.
—I si no et fos possible, què faries?
—Seguir tenint atacs i desitjar acabar aviat amb la meva vida!!!
—Sí, estic molt amoïnada.
—I quin és el problema?
—No sé si podré continuar treballant.
—Que dius! T'han fet fora de la feina?
—No, però el meu estat m'obligarà a plegar.
—No ho entenc, et veig molt bé. Què et passa?
—Em veus molt bé perquè em medico.
—Et mediques? I què vols dir amb això? Ho deixaràs?
—Per força, amb el que cobro no m'ho podré pagar.
—Tens alguna malaltia de tipus crònic?
—Sí, sóc epilèptica i només tolero un medicament.
—Noia, mai no he vist que tinguessis un atac,
—Ja ho veuràs a partir d'ara.
—I tan cara és la medicació per a que l'hagis de deixar?
—30€ unes pastilles i al voltant de 4€ les altres.
—Què dius...?! Això cada caixa?
—Cada caixa. Segueixo un tractament d'onze pastilles diàries.
—Ostres! I no hi veus cap solució?
—Sí, tenir permís de residència i no treballar en negre.
—I fins ara has estat sense papers?
—A casa hi ha molts problemes, hem de fer el que podem.
—Ho saben els teus amos que et passa això?
—Sí... però ara fan un creuer i tinc un mes llarg de temps.
—Què vols dir amb això?
—Que quan tornin posaran una noia nova.
—I tu, com t'ho muntaràs?
—Intentaré trobar alguna altra feina.
—I si no et fos possible, què faries?
—Seguir tenint atacs i desitjar acabar aviat amb la meva vida!!!
Gemma Matas Gustems
(Barcelona, 1950)
«Un futur no gaire llunyà...»
"Medicaments"
Clara de Jaume
Referència:
Matas Gustems, Gemma.
«Un futur no gaire llunyà...»
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>
Matas Gustems, Gemma.
«Un futur no gaire llunyà...»
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>
Lo Càntich - Número 19
Etopeia, 2013
http://www.locantich.cat/2013/06/lo-cantich-numero-19-etopeia-2013.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada