"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Tèrbol atzur»
Xarxa literària: blocs


Sílvia Romero i Olea
Xarxa literària: blocs (Sílvia Romero i Olea)

"Ens llevem, connectem el portàtil i ja hem obert una finestra al món: són els blocs. Diaris personals, viatges, notícies, comentaris diversos... però els que teixeixen la xarxa literària són els que ens parlen de llibres. Coneguem qui hi ha rere aquests blocs!"

Tèrbol atzur
Tèrbol atzur


     Cliquem l'enllaç cap a Tèrbol atzur i sota les dues paraules que donen títol a aquest bloc literari trobem una breu explicació: "Poesia de dones a la literatura catalana". Sembla que està ben clar què trobarem si passegem per les diverses entrades d'aquest espai però... qui hi ha rere tot això?

     La Júlia Costa, una dona amb qui sempre és un plaer parlar i que avui ens ha obert les portes de la rebotiga del seu bloc.

Júlia Costa

     1. La veritat: no sé per on començar. Intentaré anar d'allò més general a allò més concret, però estic convençuda que em deixaré molts temes en el tinter. Parlem, primer de tot, de Tèrbol atzur. Sembla que és evident la dedicatòria que hi fas, amb aquestes paraules, a una poeta reconeguda i estimada a casa nostra. El teu bloc és una mena d'homenatge, en aquest sentit?

     Sí, tot i que quan li vaig posar aquest títol no n'era prou conscient, les paraules de Maria Mercè Marçal han estat molt difoses i emblemàtiques i crec que és una de les grans poetes catalanes modernes, malauradament la vam perdre molt aviat.

     2. Com he indicat més amunt, a la pàgina d'inici del bloc hi tens penjat un subtítol: "Poesia de dones a la literatura catalana". Però en realitat en el teu espai hi trobem molt més. Quina va ser la teva intencionalitat primerenca en crear Tèrbol atzur?

     Tot va sorgir a partir d'una xerrada que vaig fer en un espai de jubilats, sobre el tema de les poetes catalanes. En cercar informació i bibliografia em vaig adonar de la poca presència de llibres de poesia escrits per dones, tant a llibreries com a biblioteques, i això pel que fa a dones que han arribat a publicar de forma convencional! La poesia ja és un gènere minoritari, però fins i tot en aquest camp la presència de la dona està mig amagada, i en podria posar molts exemples. La meva intenció va ser donar a conèixer algunes autores rellevants però el tema se m'ha desbordat i el bloc ha anat obrint nous horitzons.

     3. Recordes quan vas inaugurar el bloc? Quina entrada hi vas escriure?

     El vaig iniciar a principis de desembre de 2008, amb un pròleg explicatiu i una primera entrada dedicada a Maria Antònia Salvà, vaig començar amb algunes autores 'clàssiques'.

     4. Faig un cop d'ull a les últimes aportacions que has publicat a Tèrbol atzur i trobo ressenyes de llibres de poesia, comentaris generals sobre l'obra de dones poetes, observacions sobre altres blocs literaris conduïts per dones, difusió d'actes al voltant de la poesia... A més, edites amb una freqüència digna d'elogi. La primera pregunta que em ve al cap és: quant de temps dediques a aquest bloc? I voldria remarcar les paraules "aquest bloc" perquè més endavant entrarem en altres aspectes de la teva activitat a la xarxa.

     Doncs no ho sabria dir, depèn dels materials que tinc per publicar, de les notícies que m'arriben sobre poetes que encara no hi són o que jo no coneixia. De vegades estic dies i setmanes sense penjar-hi res i de sobte l'activo pel fet que algunes escriptores m'han fet arribar la seva aportació o les seves notícies. Estic jubilada però tinc el costum, des de sempre, de llevar-me molt aviat i de bon matí dedico ben bé un parell d'horetes als meus blocs.

     5. Encara referint-me a l'ampli ventall de notícies que ens regales, com t'ho fas per mantenir-te a l'aguait dels actes i activitats del món literari i poder-te'n fer ressò?

     Doncs bàsicament per la xarxa, el facebook, e-mails que m'envien, twitter, és impossible estar al dia de tot, crec que ho faig de forma erràtica i desordenada i segurament em passen per alt moltes coses, moltes autores, molts actes i moltes publicacions.

     6. Fa un moment, en preguntar-te sobre la dedicació horària que hi esmerces, he volgut remarcar que em referia només a Tèrbol atzur. I això ha estat així perquè en realitat aquest no és l'únic bloc que condueixes. Quasi no m'atreveixo a preguntar-t'ho perquè potser la resposta que em puguis donar mereixeria una entrevista per ella mateixa però... podries explicar-nos, resumidament, els diversos blocs que portes i a què està destinat cadascun d'ells?

     El bloc més antic que tinc obert és La Panxa del Bou, que té gairebé deu anys. És un bloc de cultura general, hi escric evocacions, opinions personals sobre cinema, literatura, sobre l'actualitat... però també records, de tot una mica, és força calaix de sastre. Aquest és el més actualitzat, sempre tinc algun tema sobre el qual escriure. També és el més visitat.

     Un altre bloc el tinc dedicat al meu barri i el seu entorn, Un balcó al Poble-sec, un altre dedicat a la història on de tant en tant hi penjo dades sobre un personatge misteriós que cal endevinar, es diu Enmig d'orats i savis. A un altre hi penjo poemes o notícies relacionades amb la meva producció literària més personal, el seu nom no és gaire original, Júlia Costa, literatura.

     Tinc un bloc en castellà, generalista, que actualitzo molt de tant en tant, Caracteres ocultos i darrerament n'he obert un sobre art on hi penjo treballs que faig als cursos de dibuix i pintura als quals assisteixo des que em vaig jubilar, fa cinc anys, Encara aprenc.

     N'he tingut d'altres, quan treballava en vaig dedicar un a la biblioteca escolar i al món dels llibres i de vegades he pensat en deixar-ne tan sols un parell de vius, però em sap greu i poc o molt intento anar-los actualitzant tots. No puc passar sense escriure i aquesta és la manera de poder practicar a fons i de forma lliure la més gran de les meves aficions i vocacions.

     7. Una de les últimes entrades que trobem, datada a mitjans de març, és al voltant d'Antonina Canyelles, i a l'inici del teu article sobre la biografia i l'obra d'aquesta poeta mallorquina ens expliques com has arribat a assabentar-te de la seva existència. Penso que és una circumstància que, com bé indiques tu mateixa en l'entrada que hi fas, anima a continuar amb la tasca que duus entre mans. Per això mateix, podries fer-nos-en cinc cèntims i comentar què vas sentir en rebre l'e-mail a què fas referència?

     Doncs em va fer molta il·lusió que des d'una editorial jove, Lapislàtzuli, em demanessin si podia incloure una referència sobre aquesta autora, que jo encara no coneixia, i que em fessin arribar els llibres que havien editat, no em pensava que es considerés tan important el meu bloc. Darrerament altres autores m'han enviat les seves referències directament, pel fet que algú els havia parlat del bloc, això anima molt.

     La meva és una tasca absolutament d'aficionada, no pretenc valorar res i totes les dones que escriuen poesia, hagin publicat o no, hi tenen cabuda, jo tinc les meves preferències però en cap moment les vull manifestar ni és la meva intenció, només intento que hi hagi una mena de recull antològic útil que aplegui la tasca de la dona en el camp de la poesia.

     En més d'una ocasió he pensat ampliar el ventall amb dones que escriuen narrativa, a més del fet que hi ha escriptores que toquen diferents gèneres, com tu mateixa, però tinc por que no se me'n vagi de les mans tot plegat, encara que no descarto escriure alguna entrada sobre prosistes, també.

     8. Gràcies per la referència a la meva trajectòria... Però tornem a l'entrevista: aquesta que ens acabes d'explicar és una anècdota que paga la pena destacar, però de ben segur que en deus tenir un munt més. N'hi ha alguna altra que consideris interessant de comentar? Ja sigui per la seva emotivitat, o per la professionalitat que se'n pugui destil·lar, o bé per la simpatia que se'n desprèn...

     Fa poc em va fer arribar els seus poemes l'Imma Fuster i resulta que jo coneixia el seu germà, ja que fa anys érem d'un club de càmping i ell també hi anava amb la família, em va fer molta il·lusió la coincidència. Amb algunes autores ens hem conegut personalment a partir de l'entrada que els he dedicat i ens hem intercanviat els nostres llibres i hem quedat per fer un cafè. També he de dir que a alguna no li ha acabat d'agradar el recull o la referència que havia inclòs al bloc, això m'ha passat en un parell d'ocasions tan sols. Per això ara m'estimo més incloure entrades a partir de la demanda de l'autora, o amb el seu permís explícit, en el cas de poetes actuals. Tot i que no m'invento res i allò que incloc, quan no procedeix de les mateixes escriptores, es troba a la xarxa o en llibres publicats i s'hi pot accedir de forma oberta.

     9. Tu ets escriptora, i malgrat que tens diversos llibres publicats de poesia i que has estat guardonada en diversos certàmens literaris de poesia, potser el que en destaca de la teva obra és la novel·lística. Has estat finalista de convocatòries de renom, com seria el cas del Premi Joaquim Ruyra, el Premi Sant Jordi i el Premi Víctor Català, deixant de banda altres convocatòries en les quals n'has resultat la guanyadora. Al principi de l'entrevista ja ens has explicat les motivacions primerenques en crear Tèrbol atzur, però ¿potser també hi ha una necessitat de moure't, a títol personal i des d'un plantejament professional, pel món de la poesia? És a dir: ets coneguda, sobretot, com a novel·lista... per tant, ¿és aquest bloc una manera de reivindicar també la teva faceta de poeta?

     Jo sóc una mena de maniàtica de l'escriptura i m'agrada escriure de tot, depèn del moment, quan treballava de mestra havia escrit molt a gust articles professionals, programacions... Ara també he escrit alguns articles sobre temes d'història, una altra de les meves grans aficions. He endegat auques festives per encàrrec d'amics, poemes dedicats a celebracions d'amics i parents, per aniversaris, pel que sigui. El vessant lúdic de la poesia, més informal, també m'agrada.

     La narrativa, la novel·la sobretot, m'encanta, però el tema de la publicació i la difusió és avui complex, la poesia dóna més llibertat, pots penjar els poemes a internet, enviar-los a concursos locals, llegir-los a la gent de forma directa. La novel·la requereix molt temps i esforç, a causa de la seva extensió. On no m'acabo de trobar a gust és en la narrativa curta, tot i que també n'he escrit, o en el camp dels llibres juvenils i infantils, és un sector amb moltes limitacions temàtiques, propici al didactisme.

     No crec que sigui gaire coneguda, per cert, almenys de forma majoritària. Ja m'agradaria, he, he. En el cas d'aquest bloc no l'he obert amb cap intenció personal, sobre la meva obra tan sols hi he penjat una entrada, com les de la resta d'autores, escric més poemes al bloc literari personal. Jo crec que tot ve de la meva afició com a lectora, cosa que fa que col·labori de tant en tant i de forma voluntària fent ressenyes sobre llibres de tota mena i gènere a la web Llegir en cas d'incendi.

     Un dels motius també m'afecta com a escriptora, és clar: es publiquen molts bons llibres que no tenen cap mena de difusió per part dels grans mitjans, i també hi ha poetes presents a la xarxa que potser no han publicat res en paper però que són molt interessants, crec que des dels blocs literaris hem d'intentar donar a conèixer una part d'aquesta bona literatura una mica oculta, a la mida de les nostres possibilitats.

     10. Gràcies pel temps que m'has dedicat. I per acabar, la qüestió que plantejo sempre: has trobat a faltar alguna pregunta que tenies ganes de respondre? Voldries afegir alguna altra dada?

     Només insistir en què el bloc és molt obert i eclèctic i que em podeu fer arribar a l'e-mail les referències de totes aquelles poetes que us sembli, només necessito una fotografia (voluntària, no és obligació), una referència biogràfica i uns quants poemes triats per l'autora. Jo ho aniré incloent tot, a la mida de les meves possibilitats. També voldria que les autores que ja hi són presents em fessin arribar actualitzacions, si cal. I referències sobre actes poètics o literaris en general, protagonitzats per dones, és clar. Al mateix bloc es pot trobar el meu e-mail.


Sílvia Romero i Olea

Xarxa literària: blocs
Xarxa literària: blocs



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Tèrbol atzur»
A: Xarxa literària: blocs
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>
ISSN 2014-3036-N.19


Lo Càntich - Número 19 - Etopeia, 2013
Lo Càntich - Número 19
Etopeia, 2013

http://www.locantich.cat/2013/06/lo-cantich-numero-19-etopeia-2013.html


Lo Càntich - Número 19 - Lectures
lectures

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

ROSER ha dit...

Felicitats a les dues.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]