"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Ressenya de Pell de gat
de Maria Victòria Lovaina»

Per: Sílvia Romero i Olea
Fotografies: Anna Maria Villalonga

Pell de gat (Maria Victòria Lovaina)
Premi Soler i Estruch de narrativa curta - 2012
Edicions del Bullent
Col·lecció Miratges
200 pàgines

Ressenya de Pell de gat
de Maria Victòria Lovaina


Per: Sílvia Romero i Olea
Fotografies: Anna Maria Villalonga

     Què sabem de Vilamoix? Què sabem d'aquesta població fictícia on té lloc la història narrada a Pell de gat, de Maria Victòria Lovaina? Sabem que es troba encerclada per una serralada extensa a l'est, i a l'oest per una gran extensió de terra erma; que s'hi pot entrar pel pont de les Moreres, sota el qual viuen els gats feréstecs; que hi ha una fonda, una papereria, una fàbrica de vidre, una plaça al mig i un carrer Major. Potser fins ara res que no la faci diferent de qualsevol altra població, però és que Vilamoix és "un món de pas entre dos mons" i a més, com indica el seu nom, és una vila on els gats hi tenen una presència vital i sovint decisiva.

Colette 1 - Anna M Villalonga

     Un dia de la primavera d'abans de la guerra hi arriba, per primer cop, el circ Manfredy, i amb ell la Nona Giulani, la Nonetta, una noia entre l'adolescència i la joventut que interpreta el millor número de tot l'espectacle, una noia "enigmàtica i felina" que camina "amb moviments sinuosos i silents, com una gata que ja té ullada la presa." Aquest és, realment, el punt de partida de Pell de gat. Perquè la presència de Nonetta, amb les seves característiques felines i el tatuatge de la silueta d'un gat en el turmell, a la població de Vilamoix, on els gats són el mirall de la societat que la configura, provocarà que ella senti que torna a néixer i prengui la decisió potser més important de la seva vida.

     Trenta anys i sis mesos després el circ Manfredy tornarà al poble, i en aquesta segona ocasió serà Fermina Reyes qui prendrà una decisió que li capgirarà la vida. Però a més, aquesta nova estada del circ a Vilamoix serà nefasta per a la població perquè el cerç bufarà de valent durant l'espectacle.

     Però la relació entre el circ i Vilamoix no acaba aquí, perquè el circ Manfredy encara hi tornarà una tercera vegada, al cap de trenta anys i dos mesos. Aquest cop és un fred dijous de novembre que, durant tot el dia, el cel prediu l'arribada de la primera nevada de l'hivern. És en aquesta tercera estada quan trobem, ja envellits, els diversos personatges que l'autora, Maria Victòria Lovaina, ens ha presentat en la primera part del llibre. Trobarem la Nonetta, que ara ja es diu Nona, i la Fermina, la primera a qui va ajudar a néixer. Trobarem en Jaume Xic i la Francesca, germans d'aquesta, però no pas l'Adelina Bonaire. Sabrem què se n'ha fet dels somnis de llibertat de Maür i del pensament emboirat del seu germà Miquel. Coneixerem per primer cop l'Ada, filla de la Nona, i el seu marit Eliseu, alhora que acompanyarem les filles d'aquests mentre practiquen les seves afeccions: Marta la pintura i Helena la música.

     Els retrobarem tots perquè malgrat tractar-se de disset històries que podrien funcionar perfectament com a relats independents, Pell de gat és una novel·la coral, en un escenari concret i delimitat, i amb un personatge principal que marca el detonant de la història.

     És també en la narració dels fets que tenen lloc durant la tercera estada del circ Manfredy a Vilamoix quan se'ns mostren uns lligams més estrets, i fins i tot en alguns casos amb certes dosis de dependència, entre persones i gats: "I la gata i ella van establir un vincle més enllà de qualsevol relació humana" (p. 125); "Tots dos, gat i dona, es miren uns instants, amb una mena d'enteniment estrany" (p. 162); "I el gat se la va quedar mirant fixament mentre ella s'agafava fortament al somier per no defallir" (p. 174); "és un gat ben savi, molt més savi que ell, que ha passat la vida repetint diàriament allò que ja deien els llibres" (p. 180)...

     I és també en la narració dels fets que tenen lloc durant la tercera estada del circ Manfredy quan la presència del circ es fa més palesa que mai. De fet, no és aquesta la primera vegada i de ben segur no serà pas l'última que el món del circ capta l'atenció de l'escriptor per recrear-lo en la seva obra. En aquest sentit podríem destacar la novel·la de l'autor sirià Rafik Schami, Viatge entre la nit i el dia, on el caràcter itinerant del circ serveix per parlar de la recerca de les pròpies arrels i del xoc de cultures i la capacitat de fabulació d'algunes d'elles. A casa nostra i més recentment podríem assenyalar La mort del fabulador, de Pasqual Farràs, on el circ es converteix en una metàfora del món, o també per referències La felicitat, de Lluís-Anton Baulenas, novel·la que malgrat no està ambientada directament en el món del circ comparteix amb Pell de gat el nom de la protagonista (Nonnita Serrallac enfront de Nonetta Giulani) i manté certes semblances amb el número de circ de la peixera.

     Però és el cas que Maria Victòria Lovaina no només recull aquesta herència, i amb ella la metàfora del circ com a reflex de la societat en què ens movem (incloent la decadència on cau aquest espectacle itinerant), sinó que a més ho barreja amb un altre simbolisme potser no tan prosaic: la pell. I més en concret la pell dels gats com a referent del que la mateixa autora anomena "la frontera entre jo i els altres": "quan certes emocions penetren la pell, et canvien la vida" (p. 195); "La vida amb el seu home també la duu arrapada a la pell de la memòria" (p. 166); "hi ha gent que viu pell endins i gent que viu pell enfora" (p. 133); "Ell li separa els dits i ni tan sols gosa tocar-li la pell" (p. 154)...

Colette 2 - Anna M Villalonga

     Tots aquests simbolismes condueixen, estilísticament, cap a un lirisme en el qual l'autora sembla trobar-s'hi ben còmoda, tot fent una clara demostració de domini de les eines i aconseguint que la lectura avanci amb agilitat i fluïdesa. En aquest sentit l'escriptor Isidre Grau, tot parlant de Pell de gat, l'ha qualificada de "escriptura alada". Amb tot, i sense pretendre rebatre les seves paraules, personalment la qualificaria d'escriptura felina, per l'elasticitat i sinuositat amb què ens passa d'un personatge a un altre, per la perspicàcia amb què ens retrata un o altre estat anímic.

     Potser només quedaria afegir, per a aquells que són amants de la intriga, que aquesta també hi és. El lirisme de què parlem no treu ni tensió ni pols narratiu a la novel·la. Al llarg de les seves pàgines viurem de prop la descoberta de petits i grans secrets, alhora que esperarem sempre esdeveniments importants cada cop que el circ Manfredy arriba a Vilamoix.

     Pell de gat, de Maria Victòria Lovaina, és una obra teixida i treballada amb minuciositat i detall que paga la pena llegir.


Sílvia Romero i Olea
«Ressenya de Pell de gat de Maria Victòria Lovaina»


Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Ressenya de Pell de gat
de Maria Victòria Lovaina»
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>
ISSN 2014-3036-N.19


Lo Càntich - Número 19 - Etopeia, 2013
Lo Càntich - Número 19
Etopeia, 2013

http://www.locantich.cat/2013/06/lo-cantich-numero-19-etopeia-2013.html


Lo Càntich - Número 19 - Lectures
lectures

5 [ Comentar aquesta entrada ]:

Anna Maria Villalonga ha dit...

Esplèndida ressenya. I quines ganes de llegir ja la novel·la. Em poso a cercar-la ràpidament. Moltes gràcies!

ROSER ha dit...

La teva resenya es perfecte, no només l'has llegit si no que en fas un anal-lisi minuciós. Segur que tothom tindrá ganes de llegir-la

M. Victòria Lovaina ha dit...

La ressenya és genial. Fins i tot jo mateixa torno a sentir ganes de llegir-la.

M. Victòria Lovaina

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Un llibre que fa temps em moro de ganes de llegir. Només em faltava aquesta exceŀlent ressenya. Bona l’has feta Sílvia, ara em faràs capbussar al llac Ontàrio i nedar fins l’Atlàntic i... Potser serà més pràctic que el demani a l’editorial.

Enhorabona a la M. Victória, a la Sílvia i a les fotos amb la Colette!

Això em fa pensar que, tot i ser tan lluny us conec a totes: amb la M. Lovàina compartim editorial i ens coneixem virtualment, amb la Sílvia compartim l’ARC i també ens hem comunicat, i a la gata Colette la conec personalment i fins i tot ens hem barallat pel domini d’una finestra. És magnífic!

Glòria ha dit...

molt bona ressenya! Entren ganes de llegir la novel·la.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]