Notes biogràfiques: «Joan Teixidor i Comes» Empar Sáez Joan Teixidor i Comes (Olot, 1913 - Barcelona, 1992)

Notes biogràfiques: Joan Teixidor i Comes

(Olot, 1913 - Barcelona, 1992)
Per: Empar Sáez

"La poesia ens abandona a nosaltres mateixos, i això vol solitud".

Joan teixidor, Una veu et crida.

     Enguany celebrem el centenari del naixement de Joan Teixidor, una oportunitat per reconèixer el valor literari i la saviesa del poeta olotí. Coincidint amb aquesta commemoració l'Ajuntament d'Olot ha declarat oficialment l'any 2013 com l'any Teixidor. Durant el 2013 tindran lloc una sèrie d'activitats al voltant de la vida i l'obra de l'escriptor per promulgar el llegat literari que ha deixat a la cultura catalana.

"En última instància, la poesia s'assembla massa al silenci perquè pugui prosperar fàcilment en un món d'agitació i de soroll."

Joan Teixidor, Una veu et crida.

     Joan Teixidor neix el 8 d'abril de 1913 a Olot. Es trasllada a Barcelona on es llicencia en Filosofia i Lletres. Company universitari de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu, nascuts també el 1913, forma part de la generació que Joan Fuster anomenà "sacrificada"; patiren, en plena joventut, la interrupció del seu trajecte vital i professional a causa de la Guerra Civil i la dictadura. Des de molt jove, Teixidor col·labora en diverses publicacions culturals del moment, com la Revista Mirador i en les pàgines literàries del diari La Publicitat. Amb tan sols dinou anys publica el seu primer llibre de poesia: Poemes 1931, d'inspiració en l'avantguarda i que juntament amb els dos llibres posteriors, Joc partit (1935) i L'aventura fràgil (1937), conformen la seva primera etapa poètica on es recull la sensibilitat post simbolista i l'empremta de la generació castellana del 1927. La seva vessant com a crític literari queda ben palesa quan el 1934 publica un monogràfic sobre Joan Salvat-Papasseit. És fundador amb J.V.Foix de la revista Quaderns de poesia, el 1935, una publicació mensual de gran qualitat artística on s'editen poesies dels millors autors de l'època, en català i en altres llengües, així com articles i comentaris sobre literatura. Manté una gran amistat amb Carles Riba, Salvador Espriu i Joan Vinyoli. L'any 1936 publica una Antologia general de la poesia catalana, amb Martí de Riquer i Miquel i Vergés. La gran activitat intel·lectual de Joan Teixidor fa que tingui l'oportunitat de conèixer grans poetes europeus com Valéry, Éluard, Ungaretti o García Lorca.

     Durant la Guerra Civil es posiciona en el bàndol nacional. Rubió i Balaguer, que, en paraules de Teixidor, li fa com de pare, el du a treballar a la Biblioteca de Catalunya. Posteriorment col·labora amb el setmanari Destino, petit oasi liberal i il·lustrat en una Barcelona grisa, sotmesa a la misèria cultural del franquisme. El 1942 funda l'editorial homònima amb Josep Vergés. És d'aquesta manera que Teixidor es converteix en l'editor dels 46 volums de l'obra completa de Josep Pla. Dos anys més tard, Teixidor i Vergés, crearan el premi literari Nadal.

     Després d'uns anys de silenci, el 1948 reprèn la publicació de la seva poesia amb el llibre Camí dels dies. La veu de Teixidor és, en aquest poemari, més personal i despullada, s'ha desprès de les influències post simbolistes dels primers llibres. Els referents poètics de Teixidor, a banda del mestratge de Riba, s'inscriuen en la lírica alemanya, des de Hölderlin a Rilke, però congenia així mateix amb els seus coetanis Espriu i Vinyoli, sumant-hi les influències de molts altres autors entre els quals destaquen Ungaretti i Montale. La seva obra es personalitza amb els anys, la veu de Teixidor es consolida i s'articula al voltant d'una gran personalitat poètica.

Com en el riu de pedra

Bé et cal el son i el llarg oblit,
les anyades que llaurin. Cap record
enterbolint aquesta amarga nit.
Com en el riu de pedra, maduri el cor.

Joan Teixidor
Camí dels dies

     En el llibre següent, El príncep, publicat el 1954, Teixidor aconsegueix una intensitat lírica extraordinària. L'obra sosté el dolor per la pèrdua del fill de set anys; esdevé un dels cants elegíacs més bells de la poesia catalana.

L'únic

A milers dormen, en innombrables ciutats.
Però n'hi ha un, un només,
ric de memòria en la seva despulla,
tot ell sol de país treballat
on canten rossinyols i les flors riuen.

Allà sojornarem. Tot és tardor,
però l'or del passat ens enriqueix.
On comença i on acaba la vida,
no ho sabria dir mai.
Així com el riu travessa les fronteres,
nosaltres anem més enllà de la mort.

Joan Teixidor
El Príncep

     "El príncep no ha perdut ni un bri de la seva tibant intensitat. Encara colpeix pel sofriment que traspua i alguns versos tremolen com la injusta fuetada del destí. El temps, però, ha jugat a favor de la poesia i ara, més enllà de l'anècdota, resta la consistència d'una veu vigorosa, d'una profunda elegia, d'un poema impecable." (Isidor Cònsul, 1989).

     De forma paral·lela a l'obra poètica, Teixidor exerceix la crítica literària. Va ser un articulista fèrtil; els seus treballs eren presents de manera constant i preeminent en revistes i diaris de l'època. Aquesta activitat proporcionava a Teixidor un espai de llibertat on la censura pràcticament no hi intervenia. Segons Rosa Vilanova, la crítica literària de Teixidor ve definida per dues grans característiques: per una banda, la independència de criteri i, per l'altra, el seu eclecticisme. A Cinc poetes (1969), Teixidor escriu sobre Joan Maragall, Guerau de Liost, Joan Salvat-Papasseit, Carles Riba i Salvador Espriu. En aquest volum mostra un gran domini de la prosa assagística en parlar dels seus referents lírics més propers.

     Des dels anys quaranta comença a escriure també sobre art; li interessen les manifestacions artístiques d'avantguarda com Dau al Set, Tàpies, Ponç o Brossa. El 1957 apareix un dels volums miscel·lanis en què combina la crítica literària i de les arts plàstiques, Entre les lletres i les arts. Com a articulista i creador en prosa destaca per una vastíssima i excelsa producció aplegada en alguns llibres que actualment es troben exhaurits (tan sols es poden aconseguir a la Biblioteca d'Olot): Tot apuntat: 1965-1975, Apunts encara: 1938-1985, Els anys i els llocs (1985), Més apunts: 1986-1989. En forma de dietari personal, en aquests volums reuneix diversos textos on desfilen paisatges, poetes, llibres, pintors, quadres, records dels mons que es perden i d'aquells que es guanyen.

     Emmarcats en la intensa activitat cultural de Teixidor i en la crítica d'art, durant els anys seixanta i setanta publica assajos i obres monogràfiques dedicades a diversos artistes com Antoni Tàpies, Miró i Eudald Serra; és president de la Fundació Miró entre els anys 1975-1981 i l'any 1988 rep la medalla d'or al mèrit artístic de Barcelona.

     De forma paral·lela a l'activitat com articulista, a finals dels anys seixanta publica dos llibres en prosa: Els antics (1968) i Viatge a Orient (1969).

     El 1969 Edicions 62 aplega la seva obra poètica completa en el volum anomenat Una veu et crida. El 1970 obté la Lletra d'Or per Quan tot es trenca, poemari inclòs en el recull abans esmentat.

     Finalment, el 1989 publica Fluvià, considerat el testament poètic de Teixidor i amb el qual trenca el silenci creatiu des de finals dels seixanta. El riu Fluvià que passa per la seva ciutat natal és el símbol que travessa les pàgines del llibre i la vida de l'autor, és la mesura del temps i del recorregut d'una vida; la veu més madura de Teixidor es distancia del dolor abocat a El Príncep per fruir del seu camí vital, de la memòria, per viure-hi plenament. Amb aquest darrer llibre guanya el Premi Ciutat de Barcelona de poesia catalana 1989 i el Premi Cavall Verd de poesia de 1990.

Testament

Escriuré versos blancs
on totes les paraules quedin suspeses en l'aire,
on res no digui res
fora la pau dels camps, l'oblit
on ja no sóc i em perpetuo.
Quan volia ésser-ho tot,
ara ja només visc
d'aquest ocell que em mira i que no veig,
d'aquest crepuscle lent,
d'aquesta mort que m'espera.
Penseu en mi com si fos una ombra,
allò que va quedar escrit sobre l'aigua.
Però sempre us he estimat
i això només em salva.

Joan Teixidor
Fluvià

     Joan Teixidor mor el 10 de gener de 1992. Des de 1966 se celebra el Premi Joan Teixidor de poesia a la ciutat d'Olot.

     Sam Abrams, crític, poeta i traductor, va rebre el 2012 la Beca Miquel Martí i Pol per estudiar i aplegar la poesia completa de Joan Teixidor en una edició anotada. La Fundació Valpi concedeix aquests ajuts als treballs d'investigació sobre personalitats de la cultura gironina. Per primera vegada podrem disposar de l'edició de l'obra poètica completa de Teixidor, un personatge clau per la seva implicació cultural i la participació en el projecte de modernització de Catalunya a mitjan segle XX i un poeta no prou valorat encara, en part per desconeixença de la seva obra la qual es troba de fa temps exhaurida.

"La poesia és feta de misteri, de terres verges que endevinem més enllà de la percepció habitual; d'allò inexpressat que s'il·lumina i d'allò incomunicable que s'al·ludeix."

Joan Teixidor, Entre les lletres i les arts.

Obra poètica

Poemes 1931. Barcelona: Publicacions de la Revista, 1932.
Joc partit. Barcelona: Nagsa, 1935.
L'aventura fràgil. Barcelona: Edicions de la Residència d'Estudiants, 1937.
Camí dels dies. Barcelona : Àncora, 1948.
El Príncep. Barcelona: Óssa Menor, 1954; Poligrafa, 1969; Columna, 1988.
Per aquest misteri. Barcelona: J. Pedreira, 1962.
Una veu et crida. Barcelona: Edicions 62, 1969.
Un cel blavíssim. Barcelona: Destino, 1978.
Poesia (Agustí Bartra, Joan Vinyoli, Joan Teixidor). Barcelona: Edicions 62 : Orbis, 1984.
Miscel·lània poètica. Olot: Edicions Municipals, 1988.
Fluvià. Barcelona: Columna, 1989.

Obra en prosa

Viatge a Orient. Barcelona: Tàber, 1969.
Tot apuntat: 1965-1975. Barcelona: Destino, 1981.
Els Anys i els llocs. Barcelona: Destino, 1985.
Apunts encara: 1983-1985. Barcelona: Destino, 1986.
Més apunts: 1986-1989. Barcelona: Destino, 1990.

Crítica literària i assaig

Joan Salvat-Papasseit. Barcelona: Fundació Revista de Catalunya, 1934.
Antologia general de la poesia catalana [amb Martí de Riquer Morera]. Barcelona: Josep Janés, 1936.
La Evolución plástica del arte de José Clará. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1941.
Entre les lletres i les arts. Barcelona: Joaquim Horta, 1957.
Países del Mediterráneo. Barcelona: Leti Uquifa, 1960.
Els antics. Barcelona: Tàber, 1968.
Cinc poetes. Barcelona : Destino, 1969.
Miró sculptures (amb Alain Jouffroy). Paris: Maeght, 1973.
Eudald Serra. Barcelona: Polígrafa, 1979.

Obres traduïdes

El príncipe [El príncep]. Barcelona: Políglota, 1969. (Trad. Jaume Pomar)
Pel nord de la nostàlgia [North from nostalgia]. Barcelona: Institut d'Estudis Nord-Americans, 1991. (Trad. Sam Abrams)

Premis

Premi Lletra d'Or (1969): Quan tot es trenca.
Ciutat de Barcelona (1989): Fluvià.
Premi Cavall Verd de poesia (1990): Fluvià.

Bibliografia

Joan Teixidor (1957). Entre les lletres i les arts (Col·lecció "Signe", vol. 4). Barcelona: Joaquim Horta, editor.
Joan Teixidor (1954). El Príncep. Barcelona: Ed. Columna.
Joan Teixidor (1969). Una veu et crida (Col·lecció "cara i creu", 14). Barcelona: edicions 62.
Joan Teixidor (1989). Fluvià. Barcelona: Ed. Columna.

Fonts d'informació en línia

Col·laboradors d'Escriptors en llengua catalana (2013). Joan Teixidor [article en línia]. Escriptors de llengua catalana.
http://www.escriptors.cat/autors/teixidorjoan/pagina.php?id_sec=3869

Vicenç Pagès Jordà (2013). L'erudició humanística de Joan Teixidor [article en línia]. Revista de Girona.
http://www.revistadegirona.cat/recursos/2013/0277_044.pdf

Jaume Bosquet (2010). Per què és tan important Joan Teixidor? [article en línia]. La finestra digital.com.
http://old.lafinestradigital.com/articles/llibres/100125poesia.htm

Ajuntament d'Olot (2013). 2013, any Teixidor [article en línia]. Institut de cultura de la ciutat d'Olot.
http://www.olotcultura.cat/joanteixidor/activitats-teixidor/

Rosa Vilanova (2013). 2013: centenari de JoanTeixidor [article en línia]. El cartipàs, núm. 64. Olot.
http://www.olotcultura.cat/wp-content/uploads/pdf/cartipas/64.pdf

Pere Gomila (2013). Joan Teixidor. L'elegància d'una veu lírica
[article en línia]. Quadern del turó.
http://peregomila.wordpress.com/2013/04/02/joan-teixidor-lelegancia-duna-veu-lirica/

Empar Sáez
Notes biogràfiques:
«Joan Teixidor i Comes»

Referència:

Sáez, Empar.
«Notes biogràfiques: Joan Teixidor i Comes»
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>

Lo Càntich - Número 19
Etopeia, 2013

http://www.locantich.cat/2013/06/lo-cantich-numero-19-etopeia-2013.html


lectures