"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Fins els collons de Sant Jordi»

Tomàs-Maria Porta i Calsina

Il·lustració:  Clara de Jaume

Prohibit Sant Jordi (Clara de Jaume)

Fins els collons de Sant Jordi


     Fa anys jo deia el mateix que tothom: que Sant Jordi és la millor festa del món, que Sant Jordi és la millor festa de l'any i que tomba i que gira. Ja se sap, és clar, que els catalans som els millors del món en tot el que fem. Per tant, és evident, que si fem una festa és la millor del món, com podria ser d'una altra manera? A més, que Sant Jordi és més important que l'Onze de setembre, més important que la Pasqua de Resurrecció i més important que el Nadal, qui ho dubta?

     Em sorprèn molt que els mateixos que critiquen la festa de Nadal o la Festa de Sant Valentí perquè són festes comerciants i mercantilistes, sense cap mena d'esperit, en canvi, quan arriba Sant Jordi la pugen al setè cel com si la cosa no estigués plantejada per a vendre. O és que els floristes i els llibreters no són comerciants? I ara s'hi ha afegit els flequers amb el pa de Sant Jordi i els pastissers amb el pastís de Sant Jordi i algun dia hi haurà la cervesa de Sant Jordi, el vi de Sant Jordi, l'aigua de Sant Jordi o els collons de Sant Jordi, però no serà comercial, és clar. Com tothom sap els catalans som el poble menys mercantilistes del món i allò del Llibre del Consolat de Mar només fou una anècdota.

     La rosa té pocs cantons per a ser atacada. Jo crec que són un grandíssim invent: que gairebé sempre puguis quedar bé i solucionar un problema amb una senyora només regalant-li una rosa s'ha de reconèixer que és un immens gran què. I a més això de la rosa ve del segle XIV o XV -per tant és una tradició-, lliga amb la primavera i fa que les senyores per imitació potser posin les seves flors en solfa.

     El tema dels llibres, en canvi, és moltíssim més discutible. La primera cosa que cal dir és que això de regalar un llibre juntament amb la rosa, data de començaments del segle XX i es lliga amb la mort de Miguel de Cervantes que, evidentment, és un dels grans escriptors de tots els temps, però gaire català -perquè Sant Jordi és una festa de la catalanitat- no era. Vaja, crec. Després, forces anys després en Josep Pla, que probablement és el millor prosista català contemporani (ara deixem Llull i Martorell de banda), per arreglar-ho també es va morir un 23 d'abril. Però ja se sap que en Pla havia ajudat l'exèrcit franquista o sigui que no se sap gaire si estava a favor de Sant Jordi o del Drac. I consti que jo sóc un devot de Pla (i de Cervantes).

     El segon tema dels llibres és quins llibres es venen. I, després, dels llibres que es venen, quins llibres es llegeixen (no és el mateix comprar un llibre que llegir-lo). És una vergonya gairebé pornogràfica (en el pitjor sentit de la paraula, que no és la sexual), això dels llibres més venuts. I no ho és perquè es faci la llista, és clar, sinó perquè demostra la frivolitat, la manca de cultura i la manca d'intel·ligència dels compradors de llibres del dia de Sant Jordi d'aquest país. Bàsicament venen llibres els presentadors de televisió, bàsicament no venen llibres els clàssics. Una merda de país, vaja.

     Tercer tema. Deia Josep Pla que per a gaudir de la millor obra de teatre, una òpera, un concert o una pel·lícula és primer que és important és la confortabilitat. Efectivament, si tu vas a veure, posem per cas un Txekhov o un Shakespeare i estàs a una sala on fa un fred que pela, moltíssima calor o estàs assegut a una butaca incomodíssima, allò, malgrat el geni de Txekhov i de Shakespeare i malgrat el talent dels actors, allò, dic, és un desastre. La cultura, com l'amor, sobre tot vol comoditat. I les dones intel·ligents i els clàssics ho saben. Doncs bé: què hi ha més incòmode que comprar un llibre el dia de Sant Jordi? Només cal pensar en l'acumulació brutal de la Rambla a mitja tarda amb empentes, rodolons, furts i altres galindaines.

     Quart tema. Quina és la varietat de llibres que es mouen a les diferents parades de Sant Jordi? Doncs la varietat gira al voltant d'unes 40 obres que són a totes les parades. No intenteu buscar ni els Evangelis, ni l'Odissea, ni la Divina Comèdia traduïdes al català per Josep Francesc Mira -per dir tres llibres que tothom hauria de tenir a casa i llegir- perquè no les trobareu enlloc. Ara, les obres de l'Albert Espinosa, la Raholeta, en Lluis Llaquet, Polòlies i d'altres desgràcies pàtries tantes com vulguis. O sigui i per dir-ho clar: les vendes de llibres de Sant Jordi són la traducció de la demència cultural -bàsicament televisiva- catalana. De la mateixa manera que els líders d'audiència televisiva a casa nostra són els pitjors programes de televisió, els líders dels llibres més venuts per Sant Jordi són els pitjors llibres. Una pena.

     No totes les coses de Sant Jordi són negatives. Per la gent que som addictes compradors de llibres aprofitem l'avinentesa perquè ens fan el 10% de descompte (els dies anteriors només et fan 5%) i el que fem es presentar-nos a les 9 en punt a la nostra llibreria de capçalera i comprem tota la nostra llista.

     Enguany la meva llista era:

        - Poemes de la Joana Raspall (per a la meva dona: me').
        - Sobre els oracles de Plutarc (recomanat pel Jaume Nolla).
        - L'obra i la por de Perejaume (recomanat per la Dolors Miquel).
        - Pagèsiques de Perejaume (recomanat per la Dolors Miquel). Ç
        - Llibre dels homes de la Dolors Miquel.
        - El Mussot de la Dolors Miquel.
        - Missa Pagessa de la Dolors Miquel.
        - Posthomèriques de Quint d'Esmirna.
        - Contra un ignorant que es feia un tip de comprar llibres de Llucià de Samòstata.

     Després, a mitja tarda, anirem a recollir la senyora i la canalla i anirem a donar un volt per la Rambla i l'Ateneu i farem el que ella vulgui, com fem sempre. Només que enguany, justament perquè jo havia d'anar a cal notari sense falta, no he pogut ni anar a passejar amb la família.

     I potser, al final, no és per tot el que he explicat en article, sinó per no haver pogut passejar i badar pel que escric aquest article tan agre i de tan mal humor. Potser l'any que ve no hauré de fer d'advocat i tot plegat ho veuré com sempre, és a dir, just com la majoria, és a dir, al revés.


Tomàs-Maria Porta i Calsina
(Barcelona, 1962)
«Fins els collons de Sant Jordi»

Il·lustració:
'Prohibit Sant Jordi (Clara de Jaume)'
"Prohibit Sant Jordi"
Clara de Jaume


Referència:
Porta i Calsina, Tomàs-Maria.
«Fins els collons de Sant Jordi»
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013
Abril - Juny, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 19>
EAN: 9772014303002 19>
ISSN 2014-3036-N.19


Lo Càntich - Número 19 - Etopeia, 2013
Lo Càntich - Número 19
Etopeia, 2013

http://www.locantich.cat/2013/06/lo-cantich-numero-19-etopeia-2013.html


Lo Càntich - Número 19 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]