"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Entrevista a:
Maria Victòria Lovaina

Sílvia Romero i Olea
Éntrevistes: Maria Victòria Lovaina (Sílvia Romero i Olea)

"Pell de gat"
Maria Victòria Lovaina

Premi Soler i Estruch de narrativa curta - 2012
Edicions del Bullent
Col·lecció Miratges
200 pàgines

Pell de gat (Maria Victòria Lovaina)

Entrevista a: Maria Victòria Lovaina

"Pell de gat"

Per: Sílvia Romero i Olea

Maria Victòria Lovaina
     Maria Victòria Lovaina (Barcelona, 1959) és diplomada en magisteri i llicenciada en Ciències de l'Educació. Imparteix la docència en un institut de Cerdanyola del Vallès. Ha participat en diversos cursos de narrativa a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i té un parell de novel·les editades: Amb ulls de nina (premi Jo escric, 2008) i Dietari de Les Gorges (premi Paraules a Icària, 2009). Avui ens trobem amb ella arran de la seva última publicació sota el segell d'Edicions del Bullent: Pell de gat, guardonada amb el premi Soler i Estruch de narrativa curta, 2012.

     1. Primer de tot, Maria Victòria, felicitats per aquest nou guardó. Explica'ns una mica com va anar tot plegat: la trucada, pressuposo, anunciant-te que eres la guanyadora de la present convocatòria, l'acte del lliurament de premis...

     Doncs va ser molt curiós, una mena de pressentiment! Em trobava visitant Salerno, quan la guia va esmentar el moll de Salerno, que es diu Manfredi, i en aquell moment em dic, ostres, com el meu circ de Pell de gat! I vet aquí que en aquell instant rebo la trucada de telèfon dient que havia estat la guanyadora. A que té un aire premonitori? I bé, després tota la resta: lliurament a finals d'agost, edició al gener i això és tot.

     2. Fins ara tenies editades un parell de novel·les i això podria fer pensar que el terreny del relat és nou, per a tu. Però si fem un cop d'ull a la teva trajectòria comprovarem que no és així, sinó que has rebut nombrosos reconeixements en aquest gènere. Podríem citar els relats Ernesta (premi Districte V, 2005), Hivern a Roma (segon premi Mercè Rodoreda, 2007), Veu de sucre (premi Narrativa breu per a dones, 2009), Felipe o la magnitud de la llum (finalista premi Víctor Mora 2011), a banda dels diversos contes que tens publicats en llibres d'autoria compartida. Què significa, per a tu, l'edició del teu primer recull de relats?

     M'agrada escriure relats, potser és degut a la manca de temps i perquè em sembla que sóc més capaç de controlar allò que estic escrivint. I també ha significat posar un punt i final a aquest grup de relats que van néixer independents, però amb un fil que els unia, una mena de cordó umbilical compartit (ves, que no siguin siamesos), i al final, doncs tots formen part de la mateixa unitat. I de vegades em pregunto és un recull de relats? És una novel·la? Em quedo amb la idea que és una novel·la ja que els relats formen part del mateix microcosmos.

     3. Si naveguem una estona per internet podrem veure que participes d'habitud en el portal literari d'RC (Relats en Català) i formes part de l'ARC (Associació de Relataires en Català). El primer original que vas publicar a RC data del mes de setembre de 2004 i d'aleshores ençà ha plogut molt. Com ha influït en la teva trajectòria literària, si és que ha existit algun tipus d'influència, la vinculació a aquesta web?

     Sí, el primer relat és de setembre de 2004, però com dos mesos abans em vaig estar pensant si el penjava o no, és que una té els seus dubtes. He tingut temporades que hi he participat molt, ara no tant. RC té una gran influència, molta, en la meva escriptura. Primer, llegir els altres et permet entrar en altres universos creatius. Després, publicar textos a RC m'ha permès deixar-me anar, perdre la por a que algú em llegeixi. I finalment copsar, mitjançant els comentaris, com els lectors reben els meus textos. Jo crec que tot això m'ajuda a millorar, crec que és molt important com reacciona el lector davant l'obra. En definitiva escrivim per ser llegits, bé, suposo que no tothom, però jo sí i RC fa un servei molt valuós en aquest sentit.

     4. Parlem de Pell de gat. En aquest recull podem trobar disset històries i gairebé totes elles van encapçalades amb un títol que fa referència a un personatge. Però per altra banda també s'ha indicat que els relats mantenen un fil conductor, que és el circ. Una mica el que tu mateixa has dit abans: que de vegades dubtes si és un recull de contes o una novel·la. Però anem més enllà... en base a aquest plantejament, creus que el lector pot abocar-se a Pell de gat llegint de forma intercalada cadascun dels contes? Dit d'una altra manera: els relats poden ser considerats independents els uns dels altres?

     Sí, el fil conductor és el circ que va retornant cada cert temps en aquest poble imaginari. Els relats es poden llegir de manera intercalada, crec que tenen sentit per ells mateixos, però també crec que una lectura correlativa resulta més entenedora, en especial la primera part. O sigui, que a llegir-los correlativament que no us perdeu en la vida de tota aquesta gent.

     5. Tot plegat em desperta un dubte: t'agraden més els reculls de relats que, malgrat mantinguin la independència narrativa individual, arrosseguen alhora un lligam, un nexe comú?

     Sí, a mi m'agrada que els relats tinguin un nexe comú, potser perquè sóc més lectora de novel·la i m'agrada molt relacionar les vides dels diferents personatges per anar engrandint l'univers imaginari.

     6. A la novel·la Amb ulls de nina ens plantejaves el viatge interior i alhora real, ja que marxem fins a Lisboa, de l'Olga, la protagonista. A la novel·la Dietari de Les Gorges ens mostres una mestra que s'instal·la en aquesta població i veiem també la seva evolució interior al mateix temps que observem els canvis que es produeixen a la vila. En tots dos casos estàs creant ficció literària realista. A Pell de gat, pel contrari, la fantasia hi juga un paper important. Creus que aquest element eteri, màgic, que s'insereix en el nostre imaginari, és més apte de dur a terme en el relat breu que en la novel·la?

     La fantasia juga un paper, no sé si important, però un paper, en especial amb l'arribada d'aquest circ que connecta amb el món màgic, tot i que la majoria dels contes no tenen un element fantàstic, són realistes. Jo diria, tot i que no ho tinc clar, que l'element fantàstic està en l'ambientació, en l'embolcall de les històries. A mi l'element màgic em resulta més adaptable als contes, m'agraden les espurnes de fantasia. Però ara penso que tinc també una novel·la en la qual apareix una mena de realisme màgic, molt subtil, és una novel·la breu, no està editada (i és una pena), és la que va guanyar el concurs de narrativa breu d'Alberic al 2011, m'hi has fet pensar.

     7. Doncs sí: una llàstima. Malgrat això, potser la podrem veure en un futur ben proper. No se sap mai. Però tornem a la teva última publicació. El títol Pell de gat no és un lema gratuït. En el text de la contraportada i en el vídeo promocional de la publicació se'ns remarca la importància dels gats en aquest conjunt de contes. Sense entrar molt en detall, per tal de mantenir el misteri i que el lector pugui gaudir d'aquests personatges que avancen sigil·losament al llarg de les 200 pàgines del llibre, ens podries fer cinc cèntims sobre aquestes petjades felines?

     Sí, sí, els gats tenen un paper important. D'entrada es passegen per cada història i en el primer relat, un gat surt molt mal parat, i això és molt lleig, és que hi ha gent molt dolenta pel món. Però ja no dic res més.

     8. Cadascuna de les teves publicacions, les dues novel·les i el recull de relats que avui ens ocupa, han aparegut aixoplugades per diferents segells editorials i en tots els casos perquè han guanyat sengles convocatòries literàries. Per una banda, com valoraries la teva experiència amb cadascuna de les editorials amb qui has treballat? I per altra banda, creus que l'únic camí per arribar a la publicació d'una obra és la participació en concursos literaris?

     No sé si la participació en un concurs és l'única manera que et publiquin, segurament no. Jo no he provat d'acostar-me a cap editorial i deixar allà la meva obra i esperar. Sempre m'imagino les taules dels editors plenes fins dalt de manuscrits d'autors anònims i crec que la meva obra quedaria allà, pobreta, sola i oblidada. O sigui, que m'he estimat més presentar-me a un concurs, si hi ha sort bé i sinó doncs res, què hi farem. I no em puc queixar. L'edició d'Amb ulls de nina, va ser tota una sorpresa. Va editar-la la mateixa fundació Drac i a la pràctica no era una editorial. Amb Edicions Saragossa, que em va publicar el Dietari de Les Gorges, va anar molt bé, va ser la primera editorial amb qui vaig tractar i va ser una relació molt propera. I amb El Bullent, doncs també molt i molt bé des del primer dia, de debò. M'han acollit molt bé, el llibre està molt ben editat, molt acurat, la portada m'ha agradat molt i han fet una bona difusió del llibre. En fi, que estic molt i molt contenta perquè a més m'he sentit partícip de tot el procés de l'edició. Quan la Núria Sendra (la directora de l'editorial) em va trucar per dir-me que el tenia allà al davant, va ser com un moment màgic, molt proper, emocionant, de debò que sí.

     9. Com he indicat diverses vegades, tens dues novel·les publicades i un recull de relats, a més de nombrosos contes editats en llibres d'autoria compartida. Mulla't una mica: què prefereixes escriure, novel·la o conte?

     Ai, què complicat. Crec que novel·la. Per a mi el conte vindria a ser com la radiografia d'un instant, un glop de vida. En la novel·la pot anar bevent sencer del personatge, totes les seves vivències, els pensaments... crear una trama i perdre-s'hi, una mica o molt. En fi, que m'agrada recrear-me bastant i això en els contes de vegades no és possible. Però per aconseguir una novel·la, a banda de les lectures prèvies i la recerca d'informació, s'ha de tenir el cap molt pendent, que l'obsessió sigui màxima, i quan l'obsessió arriba al clímax i tens moltes i moltes hores, doncs apa, segur que neix la novel·la. Però això, amb aquesta profunditat ara mateix ho tinc complicat. Ei, però... ho estic intentant.

     10. Maria Victòria: de nou, felicitats pel guardó obtingut amb Pell de gat i per l'acurada edició del llibre. I gràcies per atendre'm en aquesta entrevista. Però, per acabar, hi ha algun comentari que t'agradaria afegir?

     No. Bé, sí, que us llegiu Pell de gat... Però sobretot moltes moltes gràcies per entrevistar-me.


Sílvia Romero i Olea
«Entrevista a: Maria Victòria Lovaina»


Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Entrevista a: Maria Victòria Lovaina»
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
ISSN 2014-3036-N.18


Lo Càntich - Número 18 - Antítesi, 2013
Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013

http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html


Lo Càntich - Número 18 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]