"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora, 2016
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole, 2016
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui, 2016
Març de 2016
Lo Càntich - Número 29 - Al·literació, 2015
Número 29 - Al·literació, 2015
Desembre de 2015
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Els teus cels»
Josep Thió

El racó de la poesia musical (Vanessa Mies Iborra)

El racó de la poesia musical

"La música és sens dubte un poema".

Vanessa Mies Iborra

Josep Thió

Els teus cels


Si hagués nascut més a prop teu
hauria vist tots els teus cels.
No puc imaginar
la teva infància
i tot el temps que m'és negat.
Tots els camins que he estat voltant
per arribar a on eres.
He estat tant temps perdut
fins que no t'he conegut.
Va ser una nit tan llarga.

Sonen campanes a dins del meu cor,
ja s'ha complert la profecia.
M'omples la casa de sons i perfums
que dibuixes en l'aire.
Ara sé com t'eixugues els cabells,
la cara que fas al llevar-te.
Com beses la roba tan dolça com tu,
d'on neixen les rialles, dels ulls.

Si hagués nascut més a prop teu
hauria vist els teus hiverns.
Em puc imaginar
les teves trenes,
però no el temps que m'és negat.
Tots els camins que he estat voltant
per arribar a on eres.
He estat tant temps perdut
fins que no t'he conegut.
Va ser una nit tan llarga.

Sonen campanes a dins del meu cor,
ja s'ha complert la profecia.
M'omples la casa de sons i perfums
que dibuixes en l'aire.
Ara sé com t'eixugues els cabells,
la cara que fas al llevar-te.
Com beses la roba tan dolça com tu,
d'on neixen les rialles, dels ulls.

No puc deixar de sentir-me gelós,
dels anys que no t'he pogut veure.
El teu somriure m'esborra del cap
aquesta tonteria.
Et miro amor meu i penso en la sort,
la sort que ha estat trobar-te.
Ets com un àngel que baixa del cel
que ha vingut a salvar-me.

Sonen campanes a dins del meu cor,
ja s'ha complert la profecia.
M'omples la casa de sons i perfums
que dibuixes en l'aire.
Ara sé com t'eixugues els cabells,
la cara que fas al llevar-te.
Com beses la roba tan dolça com tu,
d'on neixen les rialles, dels ulls.


Josep Thió
(Barcelona, 1965)
"Els teus cels"
http://www.josepthio.com/

'Josep Thió'



     Josep Thió és un artesà de la melodia, un treballador del cor, un constructor de cançons tan exigent amb la seva professió com amb els seus sentiments. La seva obra és fruit d'una inspiració metòdica, d'una calculada passió, d'una respiració continguda que explota ben endins i surt lleugera, cap enfora, fluint per l'ànima. Fina i afinada.

     Partint dels límits intangibles entre el pop i el rock, Josep Thió (Barcelona, 1965) és l'autor d'un cançoner que des de mitjans dels anys vuitanta conté alguns dels èxits més importants de la història del rock català. Seus són els acords de "L'Empordà", "Si et quedes amb mi", "El far del sud" o "Camins", fites de la mítica banda a la qual va pertànyer com a guitarrista i compositor: Sopa de Cabra (1989-2001).

     Després de la dissolució del quintet gironí, va emprendre una carrera en solitari que fins avui ens ha deixat tres discos editats per Música Global -"Avui és demà" (2004), "5.000 nits" (2006) i "Els teus cels" (2008)- on mica en mica s'ha deixat anar i d'aquell pop de perles mil·limetrades ha passat al llenguatge de la seva intimitat, als sentiments de la vida quotidiana. Les reflexions d'un home que estima l'amor, el món i un pare de família que va conèixer en la seva pell què és ser una estrella del rock.

     El folk, la música brasilera i la cançó d'autor han obert de mires la seva trajectòria en la que cada cop s'hi troba més còmode. Josep Thió ha assumit el protagonisme escènic que pel seu caràcter sempre havia defugit amb Sopa de Cabra. Els seus recitals són una mostra de sinceritat i d'equilibri entre l'ànima i el so, una font de sensibilitat de l'artista que busca i es busca, sense pausa i sense pressa, fugint de càrregues supèrflues.

     A "Els teus cels", l'àlbum que millor recull fins al moment les possibilitats musicals de Josep Thió, fa un repàs de la seva trajectòria a partir de l'enregistrament del concert que va oferir el 21 de febrer de 2008 a l'Auditori de Barcelona dins el marc del festival BarnaSants, on fa un repàs als seus anteriors treballs ("Dies freds, demàs calents", "Entre el cor i el fons del mar") però també recupera cançons dels anys de Sopa o de la seva recent col·laboració amb Lluís Gavaldà ("Lletania", "Silencis", "Seguirem somniant") aquest nou disc inclou quatre noves perles en les que recupera el sò elèctric ("Massa sentiments", "Els teus cels") sense deixar el lirisme acústic dels seus discs anteriors ("Nacions Unides", "Dos"). Per poca atenció que es pari fàcilment es descobreix que rera el gel que tapa la imatge d'aquest artista hi ha un foc que crema.

ooO0Ooo

Selecció de: Vanessa Mies Iborra
El racó de la poesia musical


Referència:
Thió, Josep
«Els teus cels»
A: "El racó de la poesia musical".
Mies Iborra, Vanessa.
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
ISSN 2014-3036-N.18


Lo Càntich - Número 18 - Antítesi, 2013
Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013

http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html


Lo Càntich - Número 18 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]