"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Disset històries fantàstiques»
Presentació de "Pell de gat" de M. Victòria Lovaina

Per: Ferran d'Armengol

M. Victòria Lovaina

«Disset històries fantàstiques»

Presentació de "Pell de gat"
de M. Victòria Lovaina

Per: Ferran d'Armengol


     Cerdanyola del Vallès, dimecres 13 de març. A dos quarts de vuit de la tarda, plou i fa una mica de fred. Penso que és un dia poc propici per fer la presentació d’un llibre. Però estic ben equivocat. A la sala Enric Granados, habitualment sala d’exposicions, s’hi percep força caliu humà. Les pintures i les escultures conviuen amistosament amb el públic que vol compartir amb la M. Victòria la presentació del seu tercer llibre en solitari, el tercer premiat. En aquesta ocasió, amb el premi de narrativa curta Soler i Estruch, de Castelló de la Ribera.

     Arribo amb temps per xerrar amb la M. Victòria. Ella va néixer a Barcelona, però viu i treballa des de fa temps en un institut a Cerdanyola i m’assegura que escriu per plaer, perquè s’ho passa molt bé, només pateix una mica si ha de passar les tisores de podar un cop acabada una història, però que si cal ho fa.

     A dos quarts en punt, entra Isidre Grau, l’escriptor i el mestre de solvència contrastada, de les seves classes han sortit escriptors de pes. Qui el coneix, sap que deu haver fet una dissecció minuciosa del llibre i del gat i tot. L’Isidre i la M. Victòria es coneixen de l’Ateneu Barcelonès, quan ella, a l’any dos mil, va fer un parell de cursos de novel·la.

Escriptura alada

     Mentre el públic s’acomoda faig unes quantes fotografies. Calculo que hi deu haver una seixantena de persones. L’Isidre sense preàmbuls comença la seva intervenció amb la lectura de la contraportada i un fragment del primer conte. Acabada la lectura, l’Isidre fa referència als tres llibres que ha escrit l’autora i cada un amb un registre diferent, cosa que la converteix, de moment, en imprevisible i d’un alt nivell literari. Malgrat que el llibre està repartit en disset històries diferents, l’Isidre explica que són unitats que diuen coses amb sentit i que ens deixa en suspens per ser entesa la novel·la en la seva totalitat. El fet de ser imaginari el lloc on se centra l’acció no resta nivell en la narració perquè està escrit d’una manera que capta el nostre interès. Aquell lloc fruit de la imaginació de l’autora és Vilamoix, un nom que ja ens indica que els gats hi són presents. I referint-se a l’escriptura de la M. Victòria diu que és alada, que es pot llegir com si fos un somni, que és lleugera i, alhora, profunda. I que encara que la història transcorri en un poblet no té res a veure amb un drama rural. I encara llegeix un altre tros del primer conte i dóna pas a dues noies, dues alumnes de la M. Victòria: la Paula i la Noèlia que llegeixen fragments de dos contes més.

«La pell, frontera entre el jo i els altres»

     En el seu torn, M. Victòria ens explica com li va venir la inspiració. Va ser mentre observava com un nen donava menjar a uns gats del carrer. Assegura un cop més que, sobretot, s’ho volia passar bé escrivint. Reconeix que és de naturalesa precipitada (qui ho diria!) i que es va sentir atrapada per la història. També explica que Vilamoix és un món de dones fortes, on els homes són més febles i passius (pobrets, afegeix ella). L’arribada del circ ho trastoca tot a Vilamoix. Això passa poc abans d’esclatar la guerra. El temps històric és important, però també ho és el meteorològic: un dia de vent marcarà la segona arribada del circ (el vent que té la capacitat de transformar les relacions) i quan, seixanta anys i set mesos després, el circ torna a trepitjar Vilamoix ho fa sota la neu, una neu que deixa una capa de gel, com si fos una pell freda.

     «La pell és la frontera entre el jo i els altres, i és de la pell d’on brollen els desitjos», ens diu l’autora. I també ens parla de tatuatges, però no vol descobrir més perquè hi ha emocions que no es poden anticipar.

     Afirma sentir-se còmoda amb el to líric emprat i que treballa en dues històries noves, les dues alhora, però no es moment d’avançar-les, sinó de celebrar que Pell de gat ha començat a caminar sola i això s’ha de remullar amb un gotet de mistela i unes delicioses llengües de gat. Abans de tastar-les, faig cua perquè em signi el llibre, davant hi tinc una mare amb la seva filla. La mare és una exalumna de la M. Victòria. Darrere, hi ha una amiga de la infantesa. La cua és llarga. A fora ja ha deixat de ploure.

Ferran d’Armengol


Referència:
D'Armengol, Ferran.
«Disset històries fantàstique»
Presentació de "Pell de gat" de M. Victòria Lovaina
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
ISSN 2014-3036-N.18


Lo Càntich - Número 18 - Antítesi, 2013
Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013

http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html


Lo Càntich - Número 18 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]