"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Al Sud del Gran Riu...
«...Sobre ales daurades»
(Tercera inauguració del Teatre "Capitolio" de Godella)

Francesc Arnau i Chinchilla
Al Sud del Gran Riu... (Francesc Arnau i Chinchilla)


"Cròniques culturals del País Valencià".





Nabucco al Teatre Capitolio' (Il·lustració: Ramon Navarro Bonet)

«...Sobre ales daurades»
(Tercera inauguració del Teatre "Capitolio" de Godella)


"Així va parlar el Senyor:
—Lliuraré aquesta ciutat del rei de Babilònia,
i ell la reduirà a cendres."

-Jeremies XXXII-

          El passat dissabte, dia 2 de març, a les 20,30 hores, va tenir lloc la que supose haurà estat la tercera inauguració d'un lloc emblemàtic del meu poble. El Teatre "Capitolio", que va ser el cine de la nostra infantesa, on anàvem molts dissabtes, i també entre setmana a veure dues pel·lícules (en sessió continua), que moltes vegades, quan ens agradaven i l'aposentador no ens enxampava, solíem repetir. També és el lloc on el 15 d'agost del 2010, vaig presentar el meu llibre "L'espill de l'orb", una data inoblidable, amb el recital dels meus poemes, i la presentació de Vicent Alonso.

          Doncs bé, aquell acte de presentació va estar dels darrers que es celebraren, abans de escometre la reforma del teatre, que s'ha perllongat durant més de dos anys. La subvenció, que havia estat aprovada per Conselleria, va sofrir les conseqüències directes de l'efecte de la tisora, que als darrers temps està causant greus estralls.

Nabucco - 01
Vista del fossar de l'orquestra (Fotografia: Andreu Garcia)

          Ara el nostre emblemàtic teatre torna, amb una prova de foc per a contrastar la important reforma de la que ha estat objecte, que si bé no es veu en una primera ullada, és molt important per a representar espectacles d'aquesta categoria. Perquè es va representar a Godella, per primera vegada en la seua llarga història, una òpera. El "Nabucco" de Giuseppe Verdi, que van posar en escena els solistes i cors de la companyia internacional OPERA 2001, amb l'acompanyament de l'Orquestra Simfònica de Pleven (Bulgària) dirigida per Martin Mázik, amb la direcció escènica de Roberta Mattelli, segons posava al cartell, però que va ser exercida, segons la crònica oficial, per Luis Miguel Lainz.

Nabucco - 02
Cartell de l'espectacle

          La inauguració es va veure envoltada per la polèmica, com està passant darrerament en alguns actes culturals (només cal recordar el I Festival GOde Poesia). El divendres, dia d'abans de la inauguració, em va sorprendre trobar-me a la bústia una carta de l'alcalde, en la qual manifestava textualment (remarcat amb negretes): "...han permés que l'òpera no li coste ni un sol euro a les arques de l'Ajuntament." Referint-se a la bona gestió del personal del departament de Cultura, amb el regidor al capdavant. Tanmateix, el mateix dissabte va haver-hi una convocatòria per a fer una concentració de protesta a les portes del teatre..

Nabucco - 03
Convocatòria de la concentració (Fotografia: Francesc Arnau)

          En arribar a les portes del "Capitolio" ens trobàrem amb un grup de persones (que tenen tot el meu respecte) amb unes pancartes on es podia llegir: "No al gasto fastuoso", "Cultura per a tots", "Cultura del poble", unes consignes que faig meues, i que sempre han estat entre les meues principals reivindicacions en Cultura, però pense que, si és veritat el que diu l'alcalde a la carta oberta (i és difícil dubtar que no siga així, amb el control de l'oposició...), aquesta concentració estava una mica fora de lloc, i si bé és veritat que moltes famílies del poble no poden permetre's aquesta dispesa, també és cert que les entrades per veure un partit de "Champions" o una correguda de bous (que és festa nacional) són molt més cares, i que el nostre poble (melòman per excel·lència) es mereixia una representació d'aquesta categoria, malgrat els temps que corren.

Nabucco - 04
Concentració enfront del teatre (Fotografia: Andreu Garcia)

          Però la veritat és que jo vaig recordar la cançó "Un nit a l'òpera", de l'Ovidi Montllor (que precisament avui fa divuit anys que se'n va anar "de vacances").

          Després, una vegada dins del teatre, i quan va començar la representació, unes altres imatges em van venir de sobte, com ara les la pel·lícula "Pettry Woman". I és que el meu cas és una mica com el del personatge que interpreta la Julia Roberts, encara que és veritat que jo sóc un veritable melòman, i que he escoltat moltes àries, obertures i cors operístics en discs, però mai no havia assistit a la representació d'una òpera "en viu", amb la posta escènica, i tota la pesca...

          I la veritat és que no em va passar com a la protagonista de "Pettry Woman", i no vaig mullar els meus calçotets, però haig de confessar que en alguns passatges, com ara el final del primer acte, i també al cèlebre cor dels esclaus, em vaig emocionar moltíssim, i fins i tot, algunes llàgrimes m'entelaren els ulls.

          La veritat és que la trama és una mica barroera, com si es tractés de les telenovel·les que ens fan per a després dels dinars, i a més a més, el rigor històric se'l passen pel forro...

          Ara bé! La música és sublim, i els que tenim aquesta dèria gaudim com un xiquet a la porta d'una pastisseria. Per això passe de dir-vos de què anava l'obra. Tan sols us faré una petita sinopsi:

          Comença l'òpera al Temple de Salomó, a Jerusalem, l'any 560 a.C., on els jueus comenten el seu destí, doncs, Nabucodonosor, rei d'Assíria ha atacat i conquerit la ciutat sagrada. Zacarias té la solució, doncs ha agafat la filla del rei com a hostatge, i pensa que així li farà canviar al rei les seues idees. Però no compta amb l'eventualitat que el general dels israelians, Ismael, ama profundament a la filla del rei, i per això no permet que es pose en perill la seua integritat.

Nabucco - 05
Abigail es proclama reina (Fotografia: Andreu Garcia)

          Després està l'altra filla del rei, l'Abigail, que encara que s'assabenta de que no és filla legítima, fa un pacte amb el sacerdot de Baal per eliminar els jueus i anomenar-se reina.

Nabucco - 06
La cort d'Abigail (Fotografia: Andreu Garcia)

          Zacarias cerca el recolzament de l'altra filla (Fenena) a qui vol convertir a la seua religió...

Nabucco - 07
Zacarias dirigint-se als israelians (Fotografia: Andreu Garcia)

          Abigail fa signar al rei les sentències de mort dels hebreus i després l'empresona. Al costat de l'Èufrates, els jueus treballen com esclaus, mentre esperen la mort. És el moment del cèlebre cor "Va pensiero":

Nabucco - 08
El cor dels esclaus (Fotografia: Andreu Garcia)

          Que per cert, la seua primera estrofa diu així:

"Vola, pensament, sobre ales daurades;
Vola i posa't sobre els turons i els pujols,
On exhalen la seua suau i tèbia olor
Els dolços aires de la terra natal!"


***

          Es dóna la circumstància que, quan va ser estrenada aquesta òpera al Teatre de la Scala de Milà, fa més de 170 anys, aquesta cançó es va convertir en un himne dels patriotes italians, contra els invasors austríacs, i el nom del compositor fou adoptat com a acrònim de la consigna "Victor Emanuel rei de la Itàlia", pel que es podia llegir en moltes ciutats: Viva Verdi!

***

          Zacarias conhorta el poble i els hi diu que han de creure en el seu futur.

          Aleshores, "Nabucco", el rei, desperta i veu com la seua filla va cap a l'execució. Demana perdó al déu dels jueus i fins i tot es converteix (un greu anacronisme del llibretista, per cert). Amb els seus fidels, la salven de la mort, i ordena que enderroquen l'ídol Baal. Abigail es suïcida amb verí, i li demana perdó a la seua germana i a son pare, mentre mor invocant també el déu dels jueus...

Nabucco - 09
Final de la representació (Fotografia: Andreu Garcia)

***

          I bé, així s'acaba la representació, i fins una altra, que potser no es torne a repetir...

          Cal destacar els solistes, sobretot Paolo Ruggiero, baríton, en el paper de Nabucco, i la soprano Katja Levin que va interpretar el personatge d'Abigail. També és molt important el paper de Zacarias, interpretat pel baix Ivaylo Dzhurov, però personalment em quede amb els magnífics cors, que són el millor de l'obra, i no tan sols pel cèlebre "Cor dels esclaus". Hi ha també passatges musicals bellíssims, on ja destaca el talent del compositor italià. Recorde un duet de violoncel i flauta travessera, que fa posar la pell de gallina.

          Nota: Les fotografies han estat una gentilesa de l'Andreu Garcia, que és el fotògraf de l'Ajuntament de Godella, i la "faixeta", com sempre, és de l'amic "rnbonet".

          I aquí teniu una altra crònica que us recomane, procedent del bloc: "L'últim trenet a la Mediterrània", del meu amic pakiu: Reobrim el Capitolio amb Nabucco


          El que és ben cert, que vaig gaudir a la gana, i que properament es representarà al mateix escenari el Rèquiem de W.A. Mozart, que pels que ens agrada la música coral, és tota una efemèride que cal apuntar al calendari:

Rèquiem

Godella (l'Horta Nord), 10 de març del 2013

© Francesc Arnau i Chinchilla

--o0o--

Enllaços relacionats

Final del primer acte (youtube):
http://www.youtube.com/watch?v=g1UUyEQDAow

Cor dels esclaus (youtube):
http://www.youtube.com/watch?v=g1UUyEQDAow

--o0o--

Al Sud del Gran Riu:
«...Sobre ales daurades»
(Tercera inauguració del Teatre "Capitolio" de Godella)
© Francesc Arnau i Chinchilla
(Godella, l'Horta Nord -País Valencià-, 1953)

Il·lustració:
Ramon Navarro Bonet

Fotografies:
Andreu Garcia
Francesc Arnau i Chinchilla


Francesc Arnau i Chinchilla,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
escriu habitualment al bloc:

Enllaç a L'espill de l'orb (Obre nova finestra)
L'espill de l'orb


De l'autor:

L'espill de l'orb
L'espill de l'orb
poemes


Referència:
Arnau i Chinchilla, Francesc.
«...Sobre ales daurades»
(Tercera inauguració del Teatre "Capitolio" de Godella)
A: Al Sud del Gran Riu
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
ISSN 2014-3036-N.18


Lo Càntich - Número 18 - Antítesi, 2013
Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013

http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html


Lo Càntich - Número 18 - Lectures
lectures

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Francesc Arnau ha dit...

Volia aclarir ací que, quan dic que me semble al personatge de Julia Roberts, de la pel·lícula "Pettry woman",no m'estic referint a l'aspecte físic. A veure què us penseu, eh?

El que volia dir és que no hi ha cap expressió artística que m'emocione tant com la Música.

De vegades em fa plorar de tant com m'agrada...

Pense que és el veritable llenguatge dels déus, i no les matemàtiques com diuen alguns.

Salut!

FRANCESC

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]