"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Sílvia Armangué guanya el
V Certamen Paraules a Icària de Poesia»

Editorial Saragossa - Ajuntament de Barcelona
Barcelona - 2013

V Certamen Literari Paraules a Icària

Editorial Saragossa - Ajuntament de Barcelona (Districte de Sant Martí)
Barcelona - 21 de febrer, 2013


     Hi ha vetllades que són del tot inoblidables. Així va ser la del dia 21 de febrer, dia que s'atorgaven els premis del V Certamen Paraules a Icària, convocats per l'editorial Saragossa en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona (Districte de Sant Martí). I ho va ser perquè una de les premiades era una companya de l'Associació de Relataires a qui tots estimem i admirem des que va penjar el primer relat a Relats en Català amb el nom d'allan lee. Parlo de Sílvia Armangué.

V Certamen Paraules a Icària de Poesia (0)
     L'editorial convocant és un segell independent que va néixer l'any 2006 mogut per l'estimació a la nostra llengua, a la reivindicació històrica i al barri de Sant Martí, on hi té la seu. Les senyes d'identitat de l'editorial Saragossa són l'aposta per autors novells de qualitat indiscutible i el certamen Paraules a Icària, que enguany ha arribat a la cinquena edició.

     Val a dir que el nom del premi és en honor a l'illa imaginària descrita a la novel·la del filòsof francès Étienne Cabet, una illa on no hi tenien cabuda les normes establertes, la propietat hi quedava abolida, en favor d'una societat igualitària on tothom treballava pel bé de la comunitat. Sembla que les idees de Cabet van trobar ressò a casa nostra i uns quants seguidors es van establir l'any 1846 al Poblenou actual, més o menys on avui hi podem trobar l'Avinguda d'Icària.

     El marc de l'entrega de premis va ser tota una descoberta. L'antiga casa de la vila, l'actual seu del districte de Sant Martí, és una edificació que data de 1868, deguda a l'arquitecte Pere Falqués i Urpí. La sala d'actes, que és una autèntica joia, es va omplir de familiars, amics i coneguts dels premiats.

V Certamen Paraules a Icària de Poesia (1)

     La primera en intervenir va ser l'editora Rosa M. Zaragoza que recordà que el certamen presenta tres categories ben diferenciades: "El cistell", que aplega narracions de vivències personals; "Relats", que acull narrativa o assaig adreçat a lectors joves; i "Ritmes", la categoria dedicada a la creació poètica. Va fer menció dels integrants dels jurats de les tres categories, i es referí al premi que, en els tres casos, consisteix en una escultura realitzada per l'artista Sònia Benítez, una compensació econòmica i un contracte amb l'editorial per a la publicació de l'obra. Es va congratular d'haver arribat a la cinquena edició del certamen amb bona salut, perquè, tot i que enguany el nombre d'obres ha tingut una lleugera davallada respecte de l'any passat, la qualitat dels originals presentats ha anat en augment.

     Acte seguit, el periodista i escriptor Jordi Mercader va parlar de la significació del certamen i també va fer un paral·lelisme entre el que significa literàriament Ìtaca (la recuperació de la identitat) i Icària (l'exaltació dels ideals). I a continuació es van anunciar els guanyadors de l'edició d'enguany.

     El primer en recollir el premi va ser Rafael Poveda per l'obra I Love you, Elisenda!, recull de relats guanyador de la categoria "El cistell". L'autor, metge de professió, va dir que havia construït els relats tenint en compte la història i la música i que estaven dedicats a Woody Allen.

     El premi corresponent a la categoria de poesia va ser per Estats del metall, un premi atorgat per absoluta unanimitat del jurat a Sílvia Armangué, de qui van destacar l'altíssima qualitat dels poemes, la delicadesa del llenguatge i la bellesa de les imatges emprades. I va ser llavors que la Sílvia amb veu tremolosa va agrair el premi. De mica en mica, es va anar tranquil·litzant i ens va sorprendre amb un discurs intens. Va dir que al final del dia, quan anem a dormir o mentre dormim, necessitem posar ordre en els nostres sentiments, endreçar en el cervell aquelles coses que ens han anat passat i no acabem d'entendre. I és per això que escrivim poesia. «Els que escrivim poesia endrecem les coses que ens passen perquè no les entenem. És una manera d'interpel·lar-nos a nosaltres mateixos».

V Certamen Paraules a Icària de Poesia (2)

     També va fer menció a Relats en Català i va agrair l'existència d'aquest espai per poder donar a conèixer la seva obra i la de tants relataires que, com ella, volen escriure i expressar-se en català. Va concloure que l'editora era una dona molt agosarada per publicar, enmig d'aquesta crisi, poesia d'una dona i en català. I després, amb la fermesa que la caracteritza, va deixar anar un: «Visca Catalunya i visca la nostra llengua». Els aplaudiments van durar una bona estona i van repetir-se després que el rapsode Eduard Miró fes una lectura intensa de tres bells poemes.

     Us reprodueixo el poema número III perquè gaudiu una estona:

Llavors, era una aroma de palmera,
de florir els ametllers,
verd i blau de l'esperança,
el que m'agombolà les nits de primavera,
i saps, no han tornat, tan sols puc ara
recordar la roba estesa, la seva olor
de roses molles,
el perfum pervers de la innocència.

Verd obscur el fons del pou,
les branques seques,
foradades d'insectes blancs
xacrats pel turment
d'haver de créixer,
oh pobres arbres dempeus morint
al pàl·lid vent cansat de la resclosa.

Caminets que esborrà el fenc
en temps de conills i rates d'aigua
també foren els meus. Com el pedram
sobre el Calders,
o el picot persistent i ocult
en un son exhaust de migdiada.

Ara, el corrent llisca amb esforç,
negra, a la fi, empesa per l'abandó
dels meus dies lluny de casa.

     El tercer premi entregat corresponia a la categoria "Relats" i el guardonat va ser Jesús Ballaz per l'obra Muñeca de ojos azules, una obra escrita en forma epistolar que explica la història d'un home jubilat, una anciana sense llar i una noia perseguida per una banda de carrer.

V Certamen Paraules a Icària de Poesia (3)

     Va concloure l'acte Eduard Freixedes, el regidor del districte de Sant Martí. Abans hi va haver la presentació de la imatge de les properes convocatòries del concurs i després una sessió fotogràfica, un brindis amb cava i els petons, les abraçades i les felicitacions emocionades a la nostra companya Sílvia de part de la família relataire, representada per l'Empar Sáez, en Ferran d'Armengol, la Núria Claverol i Català, en Sergi G. Oset, en Carles Fernández Serra i jo mateixa. Aquest reconeixement a la seva vàlua s'ha fet esperar, però mai no és tard per gaudir d'un premi ni d'una vetllada tan entranyable.

V Certamen Paraules a Icària de Poesia (4)


Crònica
Mercè Bagaria

Fotografies de l'acte
Núria Claverol i Català


Referència:
Culturàlia.
«Sílvia Armangué guanya el V Certamen Paraules a Icària de Poesia»
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
ISSN 2014-3036-N.18


Lo Càntich - Número 18 - Antítesi, 2013
Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013

http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html


Lo Càntich - Número 18 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]