"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Sens dar-me empenta»
(Quatre tankes amb quatre comentaris)

Ramon Navarro Bonet

Il·lustració:  Modesto Urgell i Inglada

Barques solitàries (Modesto Urgell i Inglada)

Sens dar-me empenta
(Quatre tankes amb quatre comentaris)


"per què alguns     veu hom tornat atràs
mostrant paor     per a passar avant
entre aquest     se troba tal espant
que de lut lloch     jamés en mouen pas"

Ausiàs March (Cant XXVIII)
"Cobrir no pusc     la dolor que em turmenta
veent que mort     son aguait me descobre
Lo camí pla     de perdre vida m'obre
e traure em vol     del món sens darme empenta"

Ausiàs March (Cant CXII)

Tanka Primera

Llostreja tarda
pels camins de ponent:
porta lleganyes.
Dama febril d'onades
amb falç dalla fronteres.

Primer Comentari

Just, en aquesta nit de ningú, anirem menjant-nos hores
entre la terra i l'aire. Potser navegarem per núvols de carícies
de déus i homes. I oblidarem les dones?
Elles ens fan extensa la memòria de nits i de paraules.
Potser, però, ara, els mots ens venen grans
i corren el risc de perdre's. Tanquem els ulls
a un tall fred a l'horitzó entre el cel i l'aigua.
La nau roman contra les ones.


Tanka Segona

Marcint desitjos
davalle per la costa
teixint misteris.
Vestigi de tendreses
per ofegar les llàgrimes.

Segon Comentari

Acomiadarem homes de paraula
amb ulls de marbre. Imperceptible veredicte
-de ben segur- escènic. I cridant al balcó de la nit
al ritme de gramaticals silencis, despullarem
cent veritats pregones, de deu en deu, o una a una.
Després, mentre la mar batega a ran de platja
esguardarem pacientment la lluna.


Tanka Tercera

Pena assecada.
Només resta l'escorça
en blanc i negre.
Massa temps el silenci
d'aquest espai on viure.

Tercer Comentari

I notem com un gebre ens cobreix el moll de l'os.
I ens quedem de gaidó, sense cap plànol: ni casa, ni poble.
Sols un lloc amagat, de mirada boirosa, estranya.
I descobreixes que, sense permís, et busquen.
I tu ho saps. I t'arrossega un paisatge net, mig oblidat,
d'amor, de jardí viu, d'urgència, devorant la memòria.
No és temps encara, dius tu. I la barca?


Tanka Quarta

Es fa vers terra;
estrena matí el sol;
l'aigua s'encén.
Cabdellant la madeixa
canvia la nit al dia

Quart Comentari

Et saps tendrament imprecís,
i et notes riu acabat en precipici i saltant d'aigua.
Ara, amb pluja o neu,
el cormorà esguarda al llac presa promesa.
Però un nou dia comença.
I de bell nou trobarem les carícies
que ens menen a un altre engany. Viarany
esdevingut maror i mola esmerilant acer.
Mentre esperem la barca
mirarem com creix de verda l'herba.
La lluna ja no hi és. La mar resta calmada.


Ramon Navarro Bonet
(Sueca, 1941)
«Sens dar-me empenta»
(Quatre tankes amb quatre comentaris)

Segon Premi
13è. Premi de Poesia de Tardor Memorial José López García
Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya

Il·lustració:
'Barques solitàries (Modesto Urgell i Inglada)'
"Barques solitàries"
Modesto Urgell i Inglada
(Barcelona, 1839-1919)


Referència:
Navarro Bonet, Ramon.
«Sens dar-me empenta»
(Quatre tankes amb quatre comentaris)

Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
ISSN 2014-3036-N.18


Lo Càntich - Número 18 - Antítesi, 2013
Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013

http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html


Lo Càntich - Número 18 - Lectures
lectures


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]