![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Sens dar-me empenta
(Quatre tankes amb quatre comentaris)
| "per què alguns veu hom tornat atràs mostrant paor per a passar avant entre aquest se troba tal espant que de lut lloch jamés en mouen pas" Ausiàs March (Cant XXVIII) | "Cobrir no pusc la dolor que em turmenta veent que mort son aguait me descobre Lo camí pla de perdre vida m'obre e traure em vol del món sens darme empenta" Ausiàs March (Cant CXII) |
Tanka Primera
Llostreja tarda
pels camins de ponent:
porta lleganyes.
Dama febril d'onades
amb falç dalla fronteres.
Primer Comentari
Just, en aquesta nit de ningú, anirem menjant-nos hores
entre la terra i l'aire. Potser navegarem per núvols de carícies
de déus i homes. I oblidarem les dones?
Elles ens fan extensa la memòria de nits i de paraules.
Potser, però, ara, els mots ens venen grans
i corren el risc de perdre's. Tanquem els ulls
a un tall fred a l'horitzó entre el cel i l'aigua.
La nau roman contra les ones.
Tanka Segona
Marcint desitjos
davalle per la costa
teixint misteris.
Vestigi de tendreses
per ofegar les llàgrimes.
Segon Comentari
Acomiadarem homes de paraula
amb ulls de marbre. Imperceptible veredicte
-de ben segur- escènic. I cridant al balcó de la nit
al ritme de gramaticals silencis, despullarem
cent veritats pregones, de deu en deu, o una a una.
Després, mentre la mar batega a ran de platja
esguardarem pacientment la lluna.
Tanka Tercera
Pena assecada.
Només resta l'escorça
en blanc i negre.
Massa temps el silenci
d'aquest espai on viure.
Tercer Comentari
I notem com un gebre ens cobreix el moll de l'os.
I ens quedem de gaidó, sense cap plànol: ni casa, ni poble.
Sols un lloc amagat, de mirada boirosa, estranya.
I descobreixes que, sense permís, et busquen.
I tu ho saps. I t'arrossega un paisatge net, mig oblidat,
d'amor, de jardí viu, d'urgència, devorant la memòria.
No és temps encara, dius tu. I la barca?
Tanka Quarta
Es fa vers terra;
estrena matí el sol;
l'aigua s'encén.
Cabdellant la madeixa
canvia la nit al dia
Quart Comentari
Et saps tendrament imprecís,
i et notes riu acabat en precipici i saltant d'aigua.
Ara, amb pluja o neu,
el cormorà esguarda al llac presa promesa.
Però un nou dia comença.
I de bell nou trobarem les carícies
que ens menen a un altre engany. Viarany
esdevingut maror i mola esmerilant acer.
Mentre esperem la barca
mirarem com creix de verda l'herba.
La lluna ja no hi és. La mar resta calmada.
Llostreja tarda
pels camins de ponent:
porta lleganyes.
Dama febril d'onades
amb falç dalla fronteres.
Primer Comentari
Just, en aquesta nit de ningú, anirem menjant-nos hores
entre la terra i l'aire. Potser navegarem per núvols de carícies
de déus i homes. I oblidarem les dones?
Elles ens fan extensa la memòria de nits i de paraules.
Potser, però, ara, els mots ens venen grans
i corren el risc de perdre's. Tanquem els ulls
a un tall fred a l'horitzó entre el cel i l'aigua.
La nau roman contra les ones.
Tanka Segona
Marcint desitjos
davalle per la costa
teixint misteris.
Vestigi de tendreses
per ofegar les llàgrimes.
Segon Comentari
Acomiadarem homes de paraula
amb ulls de marbre. Imperceptible veredicte
-de ben segur- escènic. I cridant al balcó de la nit
al ritme de gramaticals silencis, despullarem
cent veritats pregones, de deu en deu, o una a una.
Després, mentre la mar batega a ran de platja
esguardarem pacientment la lluna.
Tanka Tercera
Pena assecada.
Només resta l'escorça
en blanc i negre.
Massa temps el silenci
d'aquest espai on viure.
Tercer Comentari
I notem com un gebre ens cobreix el moll de l'os.
I ens quedem de gaidó, sense cap plànol: ni casa, ni poble.
Sols un lloc amagat, de mirada boirosa, estranya.
I descobreixes que, sense permís, et busquen.
I tu ho saps. I t'arrossega un paisatge net, mig oblidat,
d'amor, de jardí viu, d'urgència, devorant la memòria.
No és temps encara, dius tu. I la barca?
Tanka Quarta
Es fa vers terra;
estrena matí el sol;
l'aigua s'encén.
Cabdellant la madeixa
canvia la nit al dia
Quart Comentari
Et saps tendrament imprecís,
i et notes riu acabat en precipici i saltant d'aigua.
Ara, amb pluja o neu,
el cormorà esguarda al llac presa promesa.
Però un nou dia comença.
I de bell nou trobarem les carícies
que ens menen a un altre engany. Viarany
esdevingut maror i mola esmerilant acer.
Mentre esperem la barca
mirarem com creix de verda l'herba.
La lluna ja no hi és. La mar resta calmada.
Ramon Navarro Bonet
(Sueca, 1941)
«Sens dar-me empenta»
(Quatre tankes amb quatre comentaris)
Segon Premi
13è. Premi de Poesia de Tardor Memorial José López García
Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya
"Barques solitàries"
Modesto Urgell i Inglada
(Barcelona, 1839-1919)
Referència:
Navarro Bonet, Ramon.
«Sens dar-me empenta»
(Quatre tankes amb quatre comentaris)
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
Navarro Bonet, Ramon.
«Sens dar-me empenta»
(Quatre tankes amb quatre comentaris)
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013
http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada