![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Tumateix llibres
El títol del bloc amb què inicio aquesta secció a Lo Càntich, Tumateix llibres, ja és prou explícit sobre què podem trobar en les diverses entrades que hi ha publicades. Si a més llegim la frase següent, una mena de subtítol aclaridor, "parlem de llibres", queda esborrada qualsevol ombra de dubte.
Del perfil de la persona que hi ha rere aquest bloc en sabem ben poca cosa. Tot just que és una dona, que la seva professió és "números al matí i lletres a la tarda", i que viu a la comarca de Les Garrigues. Provem, doncs, de conèixer una mica més el bloc i qui el porta.
Del perfil de la persona que hi ha rere aquest bloc en sabem ben poca cosa. Tot just que és una dona, que la seva professió és "números al matí i lletres a la tarda", i que viu a la comarca de Les Garrigues. Provem, doncs, de conèixer una mica més el bloc i qui el porta.
1. En les dades del teu perfil, com acabo d'esmentar, no indiques el teu nom. Ens el podries dir ara, o prefereixes mantenir-te en l'anonimat?
Bé... Potser preferiria l'anonimat, però després de tot aquest temps, alguns dels seguidors habituals amb qui he parlat també via mail fora del bloc ja el saben, així que... Ramona.
Quan era petita em deien que era un nom de vella i intentaven fer-ne diminutius, però com era el meu l'he defensat sempre així sencer i com ja estic a meitat de camí (això espero), ara tothom l'accepta tal com és.
2. Hi ha una pregunta que gairebé és de calaix: per què aquest títol del bloc? Què pretens suggerir amb ell?
En tots els àmbits, els gustos de les persones són molt diversos. Amb els llibres també, és clar. Un llibre pot agradar molt a algú i en canvi altres el poden trobar dolentíssim. Amb aquest títol només volia convidar a tothom a dir-hi la seva. Tu mateix, digues el que et sembli sobre els llibres. Parlem-ne.
3. Quan vas inaugurar el bloc? Recordes l'any, el mes, el dia?
Tinc molta mala memòria i el temps passa volant, però això és fàcil de comprovar perquè els escrits queden permanentment al bloc. A l'octubre de 2012 va fer 5 anys, ni jo mateixa m'ho crec.
4. I què et va dur a obrir un bloc literari? Per què vas decidir-te a fer aquest pas?
Vaig triar una frase per posar sota el títol del bloc: "Viu com si haguessis de morir demà, aprèn com si haguessis de viure per sempre" (Gandhi). Doncs intento fer-ne cas. No sé si visc com hauria de viure, això resulta força difícil, però sempre vaig fent cursos i reciclant coneixements. Crec que no s'ha de deixar d'aprendre mai.
Vaig fer un curs d'informàtica, una part del qual era fer un bloc. Em va agradar i em vaig plantejar de què el podria fer. No m'atreia la idea de fer-lo estil diari, així que vaig pensar què era el que m'agradava més fer. Hi ha moltes coses que m'agrada fer, però llegir és quasi una obsessió, així que em vaig posar mans a l'obra i va néixer el bloc.
5. Al llarg d'aquests anys de Tumateix llibres hauràs contactat amb moltes i diverses persones que potser només coneixes de forma virtual. Aquesta virtualitat no se't fa estranya? No et sembla curiós intercanviar multitud de paraules i converses amb gent que no saps ni quina cara tenen?
Al principi sí. Però això dels blocs crea addicció i ben aviat ja et veus atrapat esperant els comentaris, i anant a fer un volt per veure de què parla avui aquest o aquell blocaire. Al llarg del temps els noms se't fan familiars i de vegades se t'oblida la virtualitat i tot sembla més proper del que és en realitat i potser no saber quina cara fan és el de menys, perquè així és donen més importància a altres coses.
Tenir aquest bloc m'ha donat també l'oportunitat de parlar amb escriptors (alguns dels quals he conegut després en persona), amb editorials i amb molts lectors que, d'altra manera no hauria conegut mai.
6. La majoria d'entrades que trobem en el teu bloc són breus ressenyes sobre llibres, però també has posat en marxa altres projectes i, fins i tot, jocs. Amb quin d'ells t'ho has passat millor? I pel contrari, si és el cas, quin t'ha fet patir perquè no veies clar si funcionaria com havies previst?
M'agrada anar fent coses noves perquè el bloc no es faci monòton per als altres ni per a mi mateixa, així que he anat afegint-hi seccions, com les entrevistes o els jocs. Fer jocs és una cosa que em diverteix molt.
Dels "Jocs de Lletres" en van sortir alguns microcontes ben originals i és dels jocs que m'agrada més fer, encara que dóna força feina i desgraciadament no tinc prou temps per fer-los sovint.
El joc que em va preocupar més va ser "Quin escriptor és?" perquè, tot i que el trobava molt divertit, era molt difícil endevinar-los només veient nens i nenes, però em va sorprendre la quantitat d'encerts.
7. La feina que duu a terme un blocaire, en part, no deixa de ser la feina d'un periodista cultural. Llegeix llibres, ofereix la seva opinió, en fa difusió... Et consideres, ni que sigui una mica i agafat pels pèls, periodista? Per què?
No. Ni parlar-ne. Suposo que als professionals els deu saber molt greu que els altres els hi xafin el terreny sense haver suat per treure una carrera així d'important.
Només em considero una lectora, fins i tot podria dir que sóc una gran lectora, però res més. M'agrada parlar del que llegeixo amb altra gent que comparteix aquesta passió i l'amor pels llibres.
8. Quantes hores, aproximadament, dediques al bloc al llarg de la setmana?
Menys de les que voldria, però intento entrar-hi cada dia.
No acostumo a parlar de llibres que no he llegit abans, jo, les meves filles o totes tres. Així que primer he de llegir i fins després d'això no puc treballar en el bloc.
A més un bloc per si sol està incomplert, necessita visitants, sinó es marceix, decau i acaba desapareixent. Així doncs, si jo vull que em visitin, el més correcte és que em passi també algunes estones visitant els meus veïns i acostuma a passar que no tens mai temps per fer tot el que voldries.
9. Durant tot el temps que portes publicant Tumateix llibres et deus haver trobat amb més d'una i més de dues anècdotes d'aquelles curioses, o extravagants, o increïbles... Si és així, ens en pots explicar alguna? Potser la que t'hagi quedat més present.
En els primers anys no hi havia massa gent del meu entorn que sabés que tenia un bloc, així que una anècdota curiosa va ser quan una persona coneguda va participar en un dels meus concursos sense saber que era jo qui el feia. Mesos més tard, quan li ho vaig dir, no em creia i encara ara no n'està del tot segura de si li prenc el pèl o realment sóc l'autora del bloc.
10. Moltes gràcies per dedicar-me el teu temps i felicitats pel bloc. Però si em permets, encara voldria afegir una darrera qüestió: hi ha alguna pregunta que t'hagués agradat que et fes i que ha quedat en el tinter? Vols afegir alguna cosa?
M'agradaria dir que una de les coses que m'agrada més dels blocs és el respecte i el bon rotllo que hi ha (normalment). Els blocs s'ajuden a l'hora d'intercanviar-se coneixements. Es passen informació i fan pinya en moltes mogudes, tant per motius de diversió com per motius més seriosos...
Bé... Potser preferiria l'anonimat, però després de tot aquest temps, alguns dels seguidors habituals amb qui he parlat també via mail fora del bloc ja el saben, així que... Ramona.
Quan era petita em deien que era un nom de vella i intentaven fer-ne diminutius, però com era el meu l'he defensat sempre així sencer i com ja estic a meitat de camí (això espero), ara tothom l'accepta tal com és.
2. Hi ha una pregunta que gairebé és de calaix: per què aquest títol del bloc? Què pretens suggerir amb ell?
En tots els àmbits, els gustos de les persones són molt diversos. Amb els llibres també, és clar. Un llibre pot agradar molt a algú i en canvi altres el poden trobar dolentíssim. Amb aquest títol només volia convidar a tothom a dir-hi la seva. Tu mateix, digues el que et sembli sobre els llibres. Parlem-ne.
3. Quan vas inaugurar el bloc? Recordes l'any, el mes, el dia?
Tinc molta mala memòria i el temps passa volant, però això és fàcil de comprovar perquè els escrits queden permanentment al bloc. A l'octubre de 2012 va fer 5 anys, ni jo mateixa m'ho crec.
4. I què et va dur a obrir un bloc literari? Per què vas decidir-te a fer aquest pas?
Vaig triar una frase per posar sota el títol del bloc: "Viu com si haguessis de morir demà, aprèn com si haguessis de viure per sempre" (Gandhi). Doncs intento fer-ne cas. No sé si visc com hauria de viure, això resulta força difícil, però sempre vaig fent cursos i reciclant coneixements. Crec que no s'ha de deixar d'aprendre mai.
Vaig fer un curs d'informàtica, una part del qual era fer un bloc. Em va agradar i em vaig plantejar de què el podria fer. No m'atreia la idea de fer-lo estil diari, així que vaig pensar què era el que m'agradava més fer. Hi ha moltes coses que m'agrada fer, però llegir és quasi una obsessió, així que em vaig posar mans a l'obra i va néixer el bloc.
5. Al llarg d'aquests anys de Tumateix llibres hauràs contactat amb moltes i diverses persones que potser només coneixes de forma virtual. Aquesta virtualitat no se't fa estranya? No et sembla curiós intercanviar multitud de paraules i converses amb gent que no saps ni quina cara tenen?
Al principi sí. Però això dels blocs crea addicció i ben aviat ja et veus atrapat esperant els comentaris, i anant a fer un volt per veure de què parla avui aquest o aquell blocaire. Al llarg del temps els noms se't fan familiars i de vegades se t'oblida la virtualitat i tot sembla més proper del que és en realitat i potser no saber quina cara fan és el de menys, perquè així és donen més importància a altres coses.
Tenir aquest bloc m'ha donat també l'oportunitat de parlar amb escriptors (alguns dels quals he conegut després en persona), amb editorials i amb molts lectors que, d'altra manera no hauria conegut mai.
6. La majoria d'entrades que trobem en el teu bloc són breus ressenyes sobre llibres, però també has posat en marxa altres projectes i, fins i tot, jocs. Amb quin d'ells t'ho has passat millor? I pel contrari, si és el cas, quin t'ha fet patir perquè no veies clar si funcionaria com havies previst?
M'agrada anar fent coses noves perquè el bloc no es faci monòton per als altres ni per a mi mateixa, així que he anat afegint-hi seccions, com les entrevistes o els jocs. Fer jocs és una cosa que em diverteix molt.
Dels "Jocs de Lletres" en van sortir alguns microcontes ben originals i és dels jocs que m'agrada més fer, encara que dóna força feina i desgraciadament no tinc prou temps per fer-los sovint.
El joc que em va preocupar més va ser "Quin escriptor és?" perquè, tot i que el trobava molt divertit, era molt difícil endevinar-los només veient nens i nenes, però em va sorprendre la quantitat d'encerts.
7. La feina que duu a terme un blocaire, en part, no deixa de ser la feina d'un periodista cultural. Llegeix llibres, ofereix la seva opinió, en fa difusió... Et consideres, ni que sigui una mica i agafat pels pèls, periodista? Per què?
No. Ni parlar-ne. Suposo que als professionals els deu saber molt greu que els altres els hi xafin el terreny sense haver suat per treure una carrera així d'important.
Només em considero una lectora, fins i tot podria dir que sóc una gran lectora, però res més. M'agrada parlar del que llegeixo amb altra gent que comparteix aquesta passió i l'amor pels llibres.
8. Quantes hores, aproximadament, dediques al bloc al llarg de la setmana?
Menys de les que voldria, però intento entrar-hi cada dia.
No acostumo a parlar de llibres que no he llegit abans, jo, les meves filles o totes tres. Així que primer he de llegir i fins després d'això no puc treballar en el bloc.
A més un bloc per si sol està incomplert, necessita visitants, sinó es marceix, decau i acaba desapareixent. Així doncs, si jo vull que em visitin, el més correcte és que em passi també algunes estones visitant els meus veïns i acostuma a passar que no tens mai temps per fer tot el que voldries.
9. Durant tot el temps que portes publicant Tumateix llibres et deus haver trobat amb més d'una i més de dues anècdotes d'aquelles curioses, o extravagants, o increïbles... Si és així, ens en pots explicar alguna? Potser la que t'hagi quedat més present.
En els primers anys no hi havia massa gent del meu entorn que sabés que tenia un bloc, així que una anècdota curiosa va ser quan una persona coneguda va participar en un dels meus concursos sense saber que era jo qui el feia. Mesos més tard, quan li ho vaig dir, no em creia i encara ara no n'està del tot segura de si li prenc el pèl o realment sóc l'autora del bloc.
10. Moltes gràcies per dedicar-me el teu temps i felicitats pel bloc. Però si em permets, encara voldria afegir una darrera qüestió: hi ha alguna pregunta que t'hagués agradat que et fes i que ha quedat en el tinter? Vols afegir alguna cosa?
M'agradaria dir que una de les coses que m'agrada més dels blocs és el respecte i el bon rotllo que hi ha (normalment). Els blocs s'ajuden a l'hora d'intercanviar-se coneixements. Es passen informació i fan pinya en moltes mogudes, tant per motius de diversió com per motius més seriosos...
Sílvia Romero i Olea
Xarxa literària: blocs
Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Tumateix llibres»
A: Xarxa literària: blocs
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
Romero i Olea, Sílvia.
«Tumateix llibres»
A: Xarxa literària: blocs
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013
http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html
lectures
3 [ Comentar aquesta entrada ]:
Una bona crítica d'un llibre (una crítica estimulant i objectiva, no dirigida des de les editorials, el boca a boca que li diuen) té una gran importància per a les persones com jo, que gaudeixen llegint, però que disposen d'un temps limitat per fer-ho. Molta sort Tumateix.
la dedicació que hi posa té un valor molt gran entre la gent dels blocs. I fer cinc anys de blog no és tasca fàcil si no tens la vena de les lletres dins.
Felicito de passada a l'entrevistadora i com no a l'entrevistada.
Guaita, doncs ja coneixem una mica més a la Ramona ;)
Publica un comentari a l'entrada