"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Petiteses:
«Desfer camí»

M. Roser Algué Vendrells
Petiteses (M. Roser Algué Vendrells)
     "Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant.
   És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries.
   Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d'il·lusió a les nostres vides."

Faig (Esmeralda Vallverdú)

Desfer camí


     Sant Marçal, al Montseny, una tarda de finals d'estiu. Davant meu puc contemplar uns boscos ombrívols i frescals de faig.

     De sobte, em venen a la memòria records de la meva infantesa, quan enfilar-me als arbres era una de les meves diversions preferides de nena de poble.

     La tentació és cada vegada més forta. Finalment em decideixo i me'n vaig sense pensar-m'hi gens, cap a un exemplar alt i esvelt, que m'està esperant amb els braços oberts. Començo a pujar, de primer amb una certa vacil·lació, però cada vegada més segura de les meves habilitats grimpadores, ja que puc comprovar que encara se'm donen força bé. A mida que m'enfilo, noto a les mans la suavitat de l'escorça blanquinosa, i la sensació de llibertat es va fent més evident. Arribo fins on em permet l'estructura de l'arbre, que us puc assegurar que és a una alçària suficient, no apte per a persones propenses al vertígen. Miro avall i és com si el terra s'allunyes de mi i si alço els ulls al cel, el veig molt a prop. Passen uns petits nuvolets blancs que em sembla que són quasi a l'abast de la meva mà.

     La sensació des d'aquestes alçaries, és d'una pau aclaparadora. Seria meravellós posseir un petit amagatall aquí dalt, que em servís de refugi, cada vegada que tingués la necessitat d'evadir-me de les preocupacions amb què la vida ens sol obsequiar, especialment als que, com jo, tenim un tarannà nostàlgic i enyoradís.

     I de cop i volta m'adono que no estic sola. A un vell roure, davant meu, descobreixo un petit esquirol que em mira encuriosit. Està estudiant els meus moviments. Què deu pensar? Segur que em pren per un ocell enorme i espera el moment de veure'm emprendre la volada, o potser una mica mal intencional, espera que tot badant rellisqui i... em doni la gran patacada! Al cap d'una estona, com que el desenllaç triga massa, gira cua i se'n va fent saltirons. Des de la meva talaia, també veig un niu, ara buit, segurament a l'espera de ser ocupat la pròxima primavera, amb éssers alats protagonistes de vols i piuladisses, que alegraran aquestes boscúries. Quan ja estic ben saturada d'altituds, baixo lentament, mirant bé on poso els peus, per a no tenir un ensurt a l'últim moment, que pugui espatllar el goig de la meva ascensió arborícola.

     Ves per on, quan ja han passat moltes estacions de l'època dels genolls pelats i les esgarrinxades, he tornat a reviure una de les meves afeccions infantils. Això em fa pensar que, de vegades, és fàcil desfer camí, si un té l'esperit jove... i les cames et responen, és clar!


M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)
Petiteses:
«Desfer camí»

Il·lustració:
'Faig (Esmeralda Vallverdú)'
"Faig"
Esmeralda Vallverdú
(Barcelona, 1985)


M. Roser Algué Vendrells,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a 'Petiteses' -M. Roser Algué Vendrells- (obre nova finestra)
Petiteses



Referència:
Algué Vendrells, M. Roser.
«Desfer camí»
[ Petiteses ]
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
ISSN 2014-3036-N.18


Lo Càntich - Número 18 - Antítesi, 2013
Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013

http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html


Lo Càntich - Número 18 - Lectures
lectures


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]