"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La trena tallada»

Maria Porta

Isabel Porta i Gou

Durant la tardor de l'any 1939, en la dura postguerra, terribles epidèmies de tifus exantemàtic, de diftèria i de verola, van matar milers de persones. La dictadura va silenciar aquelles epidèmies com a vergonyants i de gent dèbil i bruta que no era mereixedora de pertànyer a l"Imperi". A l'assolada Lleida, el tifus va fer estralls i va ser especialment mortífer entre nens i adolescents. Per evitar el contagi provocat pels polls, els rapaven els cabells.

La trena tallada


Pessigolleja'm el nas
amb el plomall de la trena
que pugui sentir l'eternitat
i dicta'm el més bell poema
que canti la innocència dels setze anys.
Des d'un lloc on les bombes no hi arriben,
ni la febre ni la fam dels perdedors,
on no hi hagi dolor ni malaltia,
i l'única bandera que onegi
sigui el vestit de la festa major.

Aquell any no hi va haver primavera
i cap brot naixia a l'hort dels humiliats
i un sol de plom calcinava les pedres.
Beates, novenes, cavallers mutilats,
ossos blancs, escorpins i uniformes,
cara al sol, tricornis xarolats,
escarni, caps pelats, sotana i missa,
cartes tancades oprimint el pit,
polls verds, camises blaves, ricí i injustícia,
pes massa feixuc per un cos tan petit.

I vas marxar quan l'hivern començava
amb el quadern d'escola que mai vas acabar,
Al cap dels anys, i jo no et vaig conèixer,
t'he retrobat a sota d'un lilà
i la teva germana, que és ma mare,
em parla del tifus que se't va emportar,
dels teus ulls dolços i la llarga trena
i com ploraves quan la van tallar.
Massa petita per ballar amb els nois
i massa gran per un taüt blanc.

Quan hagi de morir vine a buscar-me,
que no em dolgui de marxar d'aquí
i fes-me creure a mi, tan descreguda,
que un altre lloc ens espera més enllà.
Un poble on els cabells tornin a créixer,
i cada vespre a la plaça facin ball,
i es pugui anar a l'escola cada dia,
sense déus, ni càstigs, ni pecats.
Indret màgic on ens faci companyia
la memòria dels éssers estimats.


Maria Porta
(Baldomar -La Noguera, Lleida-, 1954)
«La trena tallada»
Segon Premi
Concurs de Poesia Foment Martinenc - 2012

Fotografia:
Isabel Porta i Gou
"Isabel Porta i Gou"


Referència:
Porta, Maria.
«La trena tallada»
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
ISSN 2014-3036-N.18


Lo Càntich - Número 18 - Antítesi, 2013
Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013

http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html


Lo Càntich - Número 18 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]