"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«La ballarina cega de Sidi Bou Saïd
i altres relats en clau de lírica»

Toni Arencón i Arias

La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de lírica (Toni Arencón i Arias)

La ballarina cega de Sidi Bou Saïd
i altres relats en clau de lírica

Toni Arencón i Arias

[ Adquirir ]


La ballarina cega de Sidi Bou Saïd
i altres relats en clau de lírica

Toni Arencón i Arias

Col·lecció Camí del Sorral - Número 4
Lo Càntich - ARC
Desembre, 2012

Pàgines: 96 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 04>

Pròleg:
Josep Maria Fuster i Grau

Il·lustració de coberta:
Toni Arencón i Arias

Amb il·lustracions interiors de:
Esmeralda Vallverdú, D-Phhertmant, 'Teo' Alfons, Clara de Jaume i Toni Arencón


Pròleg

          DINS del gènere narratiu, el tempus del relat curt ve caracteritzat per la condensació d'una història, despullant-se de senderes accessòries i de corriols decoratius, sintetitzant i emfatitzant les situacions essencials. La seqüència narrativa es construeix d'acord amb una imatge, en ocasions sense una línia argumental precisa, i restant qualsevol importància als arguments i als personatges paral·lels. Però no sempre és així. Les possibilitats expressives de la prosa són immenses... per a lament dels apòlegs de la concisió i dels fanàtics de la literatura extraviada entre el laconisme dels missatges de text curt.

          En els relats inclosos en aquest recull la reducció per la reducció no existeix. El seu autor, exponent d'un realisme màgic summament descriptiu, defuig de la síntesi i de l'exercici de fer servir únicament les paraules imprescindibles. Deixa clar que la realitat només l'interessa per aprofundir en la faula i en la ficció, expressant emocions que s'enfronten a aquesta mateixa realitat i la sacsegen. No solament pretén explicar. El text deixa de ser un instrument per a la descripció i es converteix en una imatge textual. Està clar que gaudeix escrivint. Es lliura a la paraula amb passió estètica i amb un cert punt d'inquietud. És un narrador d'històries gestades en la curta distància. Ens sedueix amb lectures que perfectament podrien traslladar-se a l'oralitat emfatitzada, convertint l'anècdota i el detall en l'argumentari principal. En aquest sentit el meu preferit (i és una preferència no vinculant) és el relat «Retrobament amb Maragda», potser perquè els meus anys i les meves experiències m'apropen amb més afinitat als personatges derrotats per les circumstàncies vitals; però -malgrat tot- supervivents.

          Els recursos literaris i lingüístics de l'autor, per obrir-nos la porta de la dimensió màgica, són múltiples; però també ho són els seus reversos i canvis metafòrics de ritme. Morfològicament, l'ús exponencial d'adjectius i de substantius abstractes és un clar exponent d'estil. No els prohibeix. No els evita. No intenta ocultar-los ni limitar-los. Al contrari, els expandeix. «La ballarina cega de Sidi Bou Saïd» i «De la viola cinturada del teu cos», les proses poètiques que obren i tanquen aquest recull, són una declaració de principis en tota regla.

          D'igual manera succeeix amb les línies argumentals, que deriven en altres línies argumentals paral·leles amb efusions de conseqüències impredictibles, com passa a «El tribut», a «Retalls de mar» o a l'exquisida narració «L'àngel caigut». La certesa històrica desapareix i la presumible resolució argumental es converteix en errònia. En ocasions no hi ha sorpresa, no hi ha desenllaç. Ha estat, senzillament, una anècdota o la fragmentació narrada de la part subtil d'una vivència... amb una porta posterior de sortida que resta oberta.

          En una primera interpretació diria que la màgia en la literatura existeix i que està present a La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de lírica. En una segona interpretació afegiria que ja hem viscut part d'aquestes narracions, almenys la part onírica. Sabent-ho o sense. Perquè de somnis es tracta.

          Per al lector que s'endinsa en aquest aplec de sentiments i emocions, que a continuació bategen, els somnis comencen.

Josep Maria Fuster i Grau


'La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de lírica (Toni Arencón i Arias)'
"La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de lírica"
Toni Arencón i Arias



Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«La ballarina cega de Sidi Bou Saïd
i altres relats en clau de lírica»

Toni Arencón i Arias
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
ISSN 2014-3036-N.18


Lo Càntich - Número 18 - Antítesi, 2013
Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013

http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html


Lo Càntich - Número 18 - Lectures
lectures

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Empar ha dit...

Un recull de relats, alguns micro relats, magnífic. Enhorabona, Toni, tinc un record fabulós d'aquesta lectura. Us la recomano!

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]