"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Els vents de l'oblit»

Joan Lluís Cau Fogasa

Il·lustració:  Félix Valloton

El vent (Félix Valloton)

Els vents de l'oblit


Vents que s'apropen i xiulen tristes
cançons, són el record de la brasa
roent que escalfa la vostra ànima;
núvols que fugen del cel transparent,
buits d'amor i d'esperança; els ocells
us enyoren perquè ja no podran nidar
als rosers del vostre regne;

Onades que neden sense un rumb
fix, apropen els crits de la mar
desesperada, a la sorra colpegen
amb la fúria desbravada d'un home
despitat per la vergonya cruenta de
voler ser qui no és;

Canons desolats que el rovell els
devora, no tenen enemics perquè de
vells van morir, apunten a l'horitzó
i res no veuen, s'enyoren de les
antigues batalles que embriagats per
l'orgull diuen que van guanyar;

Ens hem d'obrir al cant del cor; és un
consol que em llança al mig del camí,
és un privilegi donat per la saviesa
compresa que emana la gràcia del
més íntim racó;

A mi m'agrada tant que el porto tatuat
en el meu pensament, és la clau que
obre la porta venidora que tanca molt
lenta, la que deixa passar la tórtora
que plora per nosaltres i que riu quan
sent els poemes fecunds que ens fan
ser carn en terra de fang;

No vull que ningú em vegi ni em senti,
no vull ser traïdor a la meva ànima i
deixar que la maquillin amb la pols
de l'arrogància i la vesteixin amb el
despietat safareig de la ignorància;

Els arbres tremolen pels vents
esmolats, onegen amb dolor i criden
en silenci, ells sí són esclaus del destí,
no com jo que sóc el senyor de les
meves passions;

Sentiments que són absorbits per les
aigües platejades, s'hi reflecteix la lluna
i les mira i les allibera i revela els seus
secrets; les escolta absorta per llums
passatgeres, són les venes que porten
la sang al cor abatut, però que encara
es resigna a no ser vençut;


Joan Lluís Cau Fogasa
(Bossòst, 1969)
«Els vents de l'oblit»

Il·lustració:
'El vent (Félix Valloton)'
"El vent"
Félix Valloton
(Lausana, Suïssa, 1865 - París, França, 1925)


Referència:
Cau Fogasa, Joan Lluís.
«Els vents de l'oblit»
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
ISSN 2014-3036-N.18


Lo Càntich - Número 18 - Antítesi, 2013
Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013

http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html


Lo Càntich - Número 18 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]