«El vell quadern» Imma Fuster i Tubella Il·lustració: Nicanor Piñole

Visc la vida girant,
dilatant-me en les coses...
Joan Perucho

El vell quadern

Ajaçat a un calaix he retrobat
el quadern de la meva joventut.
Els meus dits, sadollats d’intens deler,
han girat aquells fulls esgrogueïts
-font de vida brollant com aigua clara-
Quin vol majestuós de primaveres!
Quin engranatge d’emocions viscudes!
He sentit que el meu rostre, un xic cansat,
s’endolcia al compàs d’aquells escrits
que em portaven missatges delitosos.
Em somreien des del paper opac,
recorrent-me suaument els fils de l’ànima
amb un bategar estrany que amanyagava.
I he lliscat pels vertígens de la vida
amb una allau de sentiments al pit.

Ara, que ja han transcorregut tants anys
des que l’antic diari es va aturar,
he desgranat figures i paisatges
primer amb pressa, després pausadament,
pas a pas, glop a glop, en solitud...
I en aquest niu d’instants acollidors,
d’una calma solemne i desitjada,
he entès que el fat ha estat al meu favor.
Quan s’ha viscut feliç dintre la llar,
quan s’ha rebut l’amor més gran dels pares,
quan s’ha trobat la pau entre els amics
i s’ha estimat amb goig i pregonesa
als éssers que han format la nova vida,
no es pot restar llunyà ni indiferent
als secrets, les angoixes i els somriures
d’uns jorns latents plasmats amb lletres d’or.

La cambra era el bressol dels meus sentits,
era el càlid recer que m’acollia.
No creia que en aquell calaix vetust
on mai no hi té cabuda res modern,
hi trobés les carícies més plaents
i sentís córrer amb força per les venes
la fiblada del bes de joventut
impregnada amb perfum de maduresa.

M’ha plagut comprovar que en tot moment
he mantingut un gran desig de viure
i que els somnis mai no han estat banals.
Com voldria poder emmirallar-m’hi!
Mes la vida, aquest joc inescrutable,
emmascara, a vegades, els anhels
fent esvair el delit i el somieig,
capbussant-nos en ones de maror.

I avui, mentre em sentia decebuda
per un món que sens fre ens va esculpint
i veia com, punyents, se m’ensorraven
les aurores del dia inconegut,
s’ha produït un poderós miracle
amb la troballa d’un senzill quadern,
que ha fet tremolar el jorn i l’ha guanyat.
I he percebut imatges dins els mots
i un doll de sensacions sublims, diàfanes.

... Els records, laberints d’hores cremades,
riquesa interior imponderable.
El temps, amic volàtil del present,
mar del passat, escuma del futur.
La vida, un viatge en la història,
l’alfa i l’omega, el néixer i el morir...

Que bell ha estat sentir molt dintre meu
amor, somnis, follies i vivències,
sota el dictat que va emergir del cor.
          Sota el vel del diari de la vida!

Imma Fuster i Tubella
(Barcelona, 1950)
«El vell quadern»
Segon Premi
IX Concurs de Poesia 'Espejo de Viladecans'
Viladecans - 2012

Il·lustració:

"Quadern"
Nicanor Piñole
(Gijón -Xixón-, 1878-1978)

Article relacionat:
IX Concurs de Poesia 'Espejo de Viladecans'

Referència:

Fuster i Tubella, Imma.
«El vell quadern»
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>

Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013

http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html


lectures