"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«El petit país i el país veí»

Gemma Matas Gustems

Il·lustració:  Frederik de Wit

Principatus Catalonia et Comitatuum Ruscinonis et Cerretaniae (Frederik de Wit)

El petit país i el país veí


     Hi havia una vegada un Petit País -en dimensió, tot i que no sempre havia sigut així- Amb el temps, de fet, a base de segles, un va retallar per aquí, l'altre per allà, l'altre per més amunt i l'altre per més avall. El fet és que un país veí, necessitava espai per poder "respirar" millor i satisfer la seva pròpia vanitat i, a poc a poc, i sempre utilitzant la "valentia" de les armes i l'engany, va anar fent-se amb el territori del Petit País, fins a incloure'l dintre de la seva geografia.

     Però vet aquí que el Petit País, havia sigut molt important, abans que comencessin les maquinacions d'uns i d'altres, per tal, tenia una llarga història dintre de la humanitat, unes arrels molt profundes i era molt ric en saviesa, amb cultura i amb molt més i per descomptat, també tenia la seva pròpia llengua.

     El Petit País, ha passat molts anys de submissió al país veí i en conseqüència, el citat Petit País, encara no s'ha pogut lliurar de l'ambició de poder del ja comentat país veí.

     Així va ser com el país veí, va anar creixent i creixent, fins inflar-se com un globus i per tal, igual que un globus ple d'aire, a poc a poc s'anava desinflant i necessitava anar bufant a mida que anava perdent força, per mantenir-se enlaire i llavors, va necessitar aplicar una altra estratègia: res d'armes, atacaria la cultura, ja que la història no la podia canviar.

     I vet aquí que el país veí, mogut per l'arrogància i altres dèries, decidí atacar al Petit País en un punt que sabia que li faria molt de mal: intentar trobar un impediment de caire major, aconseguir que no arribés a saber utilitzar correctament la seva pròpia llengua i decidí que la millor manera era fer-ho a partir de l'escola. El país veí, només volia que es parlés amb el seu idioma.

     Fins aquí arribava la seva pretensió, però no la del Petit País, que tot i que li havien anat arrencant part de les seves entranyes territorials, sempre havia sigut un lluitador i no pensava cedir en el fet de perdre les seves pròpies lleis, la seva cultura i la seva llengua. Decidí obtenir la seva independència i mantenir la seva pròpia identitat!

     L'enveja segueix corrompent al país veí i enlloc de voler adonar-se de l'important que és dominar bé els diversos idiomes peninsulars, apart d'altres llengües estrangeres, enlloc de voler ampliar la seva cultura i no haver d'anar sempre amb traductors, fins i tot dintre "del seu territori", es tanquen en banda i intenten construir un mur de contenció que encercli al Petit País, petit sí, però com ja hem dit, gran lluitador.

     I vet aquí un gos, vet aquí un gat, el país veí, potser no en sortirà escaldat, per què? Home... IMPOSARÀ AUTORITAT!!!


Gemma Matas Gustems
(Barcelona, 1950)
«El petit país i el país veí»

Il·lustració:
'Principatus Catalonia et Comitatuum Ruscinonis et Cerretaniae (Frederik de Wit)'
"Principatus Catalonia et Comitatuum Ruscinonis et Cerretaniae (1660)"
Frederik de Wit
(Gouda, Països Baixos, 1630 - Amsterdam, Països Baixos, 1706)


Referència:
Matas Gustems, Gemma.
«El petit país i el país veí»
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
ISSN 2014-3036-N.18


Lo Càntich - Número 18 - Antítesi, 2013
Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013

http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html


Lo Càntich - Número 18 - Lectures
lectures


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]