"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Capacitat de comunicació»

Francesc Barrio Julio

Il·lustració:  Esmeralda Vallverdú

WhatsApp literari (Esmeralda Vallverdú)

Capacitat de comunicació


     Em fascinen les meves companyes de feina. I no es tracta simplement d'una qüestió sexual. És quelcom molt més fútil. O potser no, probablement m'equivoqui al considerar-ho banal. Possiblement es tracta de quelcom molt més complex. Per això em fascina tant.

     La situació és la següent. Jo estic assegut davant del meu ordinador. Una d'elles es troba just al meu costat. La segona treballa al davant de la primera, separades per les seves respectives taules. És normal que, ja que en aquestes últimes setmanes s'han convertit en grans amigues de tota la vida, passen hores de xerrameca, parlant de les seves coses. Les nostres obligacions no són massa estressants i, certament, propicien la xerradissa fàcil.

     Però això seu és molt més extraordinari, ja que tenen l'habilitat de passar-se les vuit hores del torn xerrant sense aturar-se i mantenint converses diferents i simultànies a diferents nivells. M'explico. No només solen passar les vuit hores pim pam, pràcticament sense parar. De debò. A més, simultaniegen aquesta activitat frenètica amb una constant comunicació via WhatsApp amb els seus telèfons. Constant. Les vuit hores. De debò.

     No sé si aquestes converses digitals complementen la comunicació tradicional. Em penso que, d'aquesta manera, estableixen una espècie de sinergia. No és un simple acte de simbiosi comunicativa. Estic quasi segur que, per un costat, amplien aquesta via primària, afegint, auxiliant, recolzant aquesta xerradissa constant. Però també estic quasi segur que, a més, estableixen noves línies argumentals, segueixen nous fils discursius, creen noves converses simultànies. I no només això. També tinc un alt grau de certesa que, mitjançant la comunicació sense fils estan mantenint múltiples converses amb terceres, quartes o fins i tot cinquenes persones. Les vuit hores. Sense parar. De debò.

     Bé, potser em precipiti quan parlo de certesa i es tracti, en realitat, d'una intuïció. Perquè, malgrat passar-me la jornada gaudint del seu balbuceig constant, he descobert que sóc incapaç de recordar res del que es diuen. Res. En absolut. Zero. És més, surto de l'oficina i res més trepitjar el carrer ja ho he oblidat tot. Potser per això mateix tendeixo a infravalorar aquesta comunicació i, al meu interior, la titllo de buida i sense contingut. De què, si no, anaven a parlar dues persones durant vuit hores seguides, a diferents nivells comunicatius, cada dia? Veritablement, algú pot tenir tantes coses a dir-se?

     Suposo que, donat que tendeixo a ser callat i reservat, la meva absoluta manca de comprensió li resta importància a l'assumpte. Potser, el que succeeix és que les meves companyes són artistes. Artistes amb un do extraordinari. Qui més qui menys té coneguts amb vel·leïtats artístiques que arrabassa l'admiració dels que els envolten. El col·lega que dibuixa amb una facilitat esbalaïdora, l'amic que toca la guitarra de manera impressionant. Ja saben, aquelles persones que provoquen el nostre astorament i la nostra enveja -sana, sempre enveja sana- a parts iguals.

     Potser elles també pertanyen a aquesta elit gairebé màgica. Potser siguin artistes de la paraula. O més ben dit, artistes del contingut i, veritablement, tinguin coses importantíssimes que explicar. Durant vuit hores seguides. Sense parar. De debò.


Francesc Barrio Julio
(Santa Coloma de Gramenet, 1968)
«Capacitat de comunicació»

Il·lustració:
'WhatsApp literari (Esmeralda Vallverdú)'
"WhatsApp literari"
Esmeralda Vallverdú
(Barcelona, 1985)


Referència:
Barrio Julio, Francesc.
«Capacitat de comunicació»
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>
ISSN 2014-3036-N.18


Lo Càntich - Número 18 - Antítesi, 2013
Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013

http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html


Lo Càntich - Número 18 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]