«Capacitat de comunicació» Francesc Barrio Julio Il·lustració: Esmeralda Vallverdú

Capacitat de comunicació

     Em fascinen les meves companyes de feina. I no es tracta simplement d'una qüestió sexual. És quelcom molt més fútil. O potser no, probablement m'equivoqui al considerar-ho banal. Possiblement es tracta de quelcom molt més complex. Per això em fascina tant.

     La situació és la següent. Jo estic assegut davant del meu ordinador. Una d'elles es troba just al meu costat. La segona treballa al davant de la primera, separades per les seves respectives taules. És normal que, ja que en aquestes últimes setmanes s'han convertit en grans amigues de tota la vida, passen hores de xerrameca, parlant de les seves coses. Les nostres obligacions no són massa estressants i, certament, propicien la xerradissa fàcil.

     Però això seu és molt més extraordinari, ja que tenen l'habilitat de passar-se les vuit hores del torn xerrant sense aturar-se i mantenint converses diferents i simultànies a diferents nivells. M'explico. No només solen passar les vuit hores pim pam, pràcticament sense parar. De debò. A més, simultaniegen aquesta activitat frenètica amb una constant comunicació via WhatsApp amb els seus telèfons. Constant. Les vuit hores. De debò.

     No sé si aquestes converses digitals complementen la comunicació tradicional. Em penso que, d'aquesta manera, estableixen una espècie de sinergia. No és un simple acte de simbiosi comunicativa. Estic quasi segur que, per un costat, amplien aquesta via primària, afegint, auxiliant, recolzant aquesta xerradissa constant. Però també estic quasi segur que, a més, estableixen noves línies argumentals, segueixen nous fils discursius, creen noves converses simultànies. I no només això. També tinc un alt grau de certesa que, mitjançant la comunicació sense fils estan mantenint múltiples converses amb terceres, quartes o fins i tot cinquenes persones. Les vuit hores. Sense parar. De debò.

     Bé, potser em precipiti quan parlo de certesa i es tracti, en realitat, d'una intuïció. Perquè, malgrat passar-me la jornada gaudint del seu balbuceig constant, he descobert que sóc incapaç de recordar res del que es diuen. Res. En absolut. Zero. És més, surto de l'oficina i res més trepitjar el carrer ja ho he oblidat tot. Potser per això mateix tendeixo a infravalorar aquesta comunicació i, al meu interior, la titllo de buida i sense contingut. De què, si no, anaven a parlar dues persones durant vuit hores seguides, a diferents nivells comunicatius, cada dia? Veritablement, algú pot tenir tantes coses a dir-se?

     Suposo que, donat que tendeixo a ser callat i reservat, la meva absoluta manca de comprensió li resta importància a l'assumpte. Potser, el que succeeix és que les meves companyes són artistes. Artistes amb un do extraordinari. Qui més qui menys té coneguts amb vel·leïtats artístiques que arrabassa l'admiració dels que els envolten. El col·lega que dibuixa amb una facilitat esbalaïdora, l'amic que toca la guitarra de manera impressionant. Ja saben, aquelles persones que provoquen el nostre astorament i la nostra enveja -sana, sempre enveja sana- a parts iguals.

     Potser elles també pertanyen a aquesta elit gairebé màgica. Potser siguin artistes de la paraula. O més ben dit, artistes del contingut i, veritablement, tinguin coses importantíssimes que explicar. Durant vuit hores seguides. Sense parar. De debò.

Francesc Barrio Julio
(Santa Coloma de Gramenet, 1968)
«Capacitat de comunicació»

Il·lustració:

"WhatsApp literari"
Esmeralda Vallverdú
(Barcelona, 1985)

Referència:

Barrio Julio, Francesc.
«Capacitat de comunicació»
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013
Gener - Març, 2013
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 18>
EAN: 9772014303002 18>

Lo Càntich - Número 18
Antítesi, 2013

http://www.locantich.cat/2013/03/lo-cantich-numero-18-antitesi-2013.html


lectures