"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Vies mortes»
(Homenatge a Joan Barril)

Francesc Barrio Julio

Il·lustració:  Guillem Sostres Miranda

La via morta (Guillem Sostres Miranda)

Vies mortes
(Homenatge a Joan Barril)


     La seva vida sempre havia estat plàcida, un tranquil discórrer dels anys que diríem. Havia heretat casa seva del seu pare i aquest del seu avi. Era una caseta petita. Un hortet, un gronxador i una carretera polsegosa al davant. Unes vies de tren al darrera. Aquell no era un país que s'estimés molt el tren. És per això que les males herbes, descontrolades, cobrien les vies. Excepte un quilòmetre avall i un quilòmetre amunt, on la via estava neta i brillant perquè l'home de la caseta se l'estimava.

     La qüestió és que feia molt temps que per allà no passava cap tren. Ningú no li havia dit res. Continuava cobrant de la companyia ferroviària perquè controlés les hores i els minuts i per mantenir en hora el gran rellotge del baixador. Amb prou feines recordava l'última vegada que un passatger havia fet servir la seva minúscula estació... l'última vegada que va donar un bitllet... l'últim ressò de l'esbufec de la màquina...

     Però els trens tenen una vida impossible de copsar per la gent de més enllà. Tothom els saluda al passar i fins i tot les vaques segueixen amb la mirada trista el seu trontolleig. Però la plàcida vida d'aquell home continuava mentre prenia cura del seu petit reialme.

     Un matí, a la bústia, trobà una nota de la companyia. 03:54 era l'únic que posava. Sens dubte era una hora, sense dia, sense mes, sense any. Només una hora. Per si un cas, l'home es posà a dormir ben aviat, tenint cura de deixar el despertador preparat per a aquella hora intempestiva. L'únic senyal de vida que trobà fou l'udol d'un mussol. Feia molt de fred així que s'abrigà bé. S'assegué al banc de l'andana i donà una ullada al rellotge. De sobte, li semblà sentir una estranya vibració a les vies que, de mica en mica, creixia d'intensitat. Una llum acompanyava el soroll a la llunyania, cada vegada més estrident. La llum creixia i creixia. Les vaques s'espantaren sobresaltades per l'inesperat espectacle. La llum ho enllumenà tot, encegant-lo. Després, la foscor i el silenci tornaren. Tot tornà al seu lloc, excepte les vies, que ja no hi eren. Quin detall. Al menys l'havien avisat.


Francesc Barrio Julio
(Santa Coloma de Gramenet, 1968)
«Vies mortes»
(Homenatge a Joan Barril)


Il·lustració:
'La via morta (Guillem Sostres Miranda)'
"La via morta"
Guillem Sostres Miranda
(Lleida, 1971)


Referència:
Barrio Julio, Francesc.
«Vies mortes»
(Homenatge a Joan Barril)

Lo Càntich. N.17. Símbol, 2012.
Octubre - Desembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 17>
EAN: 9772014303002 17>
ISSN 2014-3036-N.17


Lo Càntich - Número 17 - Símbol, 2012
Lo Càntich - Número 17
Símbol, 2012

http://www.locantich.cat/2012/12/lo-cantich-numero-17-simbol-2012.html

Lo Càntich - Número 17 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]