![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
En Tanet
(Conte de Nadal)
Aquest matí, la Txell m'ha trucat ella soleta i, molt il·lusionada, em diu:
—Padrina ja ha arribat el Tió, i a casa del Sergi i la Sònia també!
—Què bé! Doncs avui, quan vindreu tots a casa meva, us explicaré que li va passar al meu Tió, quan era petita com vosaltres.
Ara que ja hem acabat de dinar, veniu tots tres amb mi, us contaré les aventures d'en Tanet, el meu Tió.
La Txell a un costadet, el Sergi a l'altre i la Sònia a la meva falda.
—Esteu preparats?
—Sí!!!
—Doncs escolteu bé.
Era a principis de desembre, ja sabeu que és quan ha d'arribar el Tió, jo llavors tenia quatre anyets i mig, i els meus pares, els vostres besavis, em deien, portat bé, que si no en Tanet quan vindrà no et cagarà res. Jo era bona nena, bé, així ho creia, i encara em portava millor; però havien passat uns dies i en Tanet no arribava.
El meu pare, que era molt valent, va decidir anar a la muntanya a veure que passava i quan va tornar a casa, jo que l'esperava inquieta, el vaig veure una mica trist; portava un sac sota el braç i de dins va treure el meu Tió, en Tanet; tenia la cara tota pelada i li faltava una pota, em vaig posar a plorar, llavors el pare em va seure a la seva falda, dient-me...
—Mira filleta, saps, el teu Tió, en Tanet, volia venir tan de pressa que va baixar rodolant muntanya avall, va topar amb una pedra grossa, va quedar mig ferit i no podia continuar; sort que l'he anat a buscar, però ara el tindrem que curar; no estiguis trista que segur que a casa, prop de l'estufa, de seguida es refarà, ja ho veuràs.
El pare, que era molt manyós, li va arreglar la cara i li va posar una pota nova, en Tanet ja estava content, i jo també! La mare va anar a buscar la manteta que tenia el seu nom i també una barretina que ella havia fet, jo li vaig posar tot i també la meva bufanda blanca i uns mitjonets. Estava tan bonic i rialler!
Cada dia li donava una mica del meu berenar i s'ho menjava tot! Es clar havia passat molta gana tants dies solet a la muntanya.
Quan va arribar la nit de Nadal, després de sopar, amb la meva germana gran, anàvem a la cuina, mullàvem una mica el bastó, resàvem un parenostre i jo entusiasmada cridava...
—Què ja puc sortir?
—Sí! Em deien tots, però pica fluixet que no se li tornés a trencar la poteta!
Jo picava fluixet, impacient i il·lusionada, cantant la cançó...
Sí, sí, la mateixa que canteu vosaltres.
—I et cagava joguines padrina? Em pregunta el Sergi, i després la Txell...
—Què també et cagava contes? I la petita Sònia, mirant-me riallera, em diu...
—I xuxes padrina, cagava xuxes?
No, petits meus, no. En aquells temps, a les cases que teníem un Tió, només ens cagava torrons, neules, confits i xocolatines. A mi m'agradaven molts els diners de xocolata, primer em menjava la xocolata de dins i desprès guardava aquell paperet daurat per jugar a comprar i vendre.
Us ha agradat la història del meu Tió, en Tanet?
—Sí! Sí! Sí!
Ara cal que us porteu molt bé i doneu de menjar al vostre Tió, segur que us cagarà coses bones i boniques.
—Padrina ja ha arribat el Tió, i a casa del Sergi i la Sònia també!
—Què bé! Doncs avui, quan vindreu tots a casa meva, us explicaré que li va passar al meu Tió, quan era petita com vosaltres.
Ara que ja hem acabat de dinar, veniu tots tres amb mi, us contaré les aventures d'en Tanet, el meu Tió.
La Txell a un costadet, el Sergi a l'altre i la Sònia a la meva falda.
—Esteu preparats?
—Sí!!!
—Doncs escolteu bé.
Era a principis de desembre, ja sabeu que és quan ha d'arribar el Tió, jo llavors tenia quatre anyets i mig, i els meus pares, els vostres besavis, em deien, portat bé, que si no en Tanet quan vindrà no et cagarà res. Jo era bona nena, bé, així ho creia, i encara em portava millor; però havien passat uns dies i en Tanet no arribava.
El meu pare, que era molt valent, va decidir anar a la muntanya a veure que passava i quan va tornar a casa, jo que l'esperava inquieta, el vaig veure una mica trist; portava un sac sota el braç i de dins va treure el meu Tió, en Tanet; tenia la cara tota pelada i li faltava una pota, em vaig posar a plorar, llavors el pare em va seure a la seva falda, dient-me...
—Mira filleta, saps, el teu Tió, en Tanet, volia venir tan de pressa que va baixar rodolant muntanya avall, va topar amb una pedra grossa, va quedar mig ferit i no podia continuar; sort que l'he anat a buscar, però ara el tindrem que curar; no estiguis trista que segur que a casa, prop de l'estufa, de seguida es refarà, ja ho veuràs.
El pare, que era molt manyós, li va arreglar la cara i li va posar una pota nova, en Tanet ja estava content, i jo també! La mare va anar a buscar la manteta que tenia el seu nom i també una barretina que ella havia fet, jo li vaig posar tot i també la meva bufanda blanca i uns mitjonets. Estava tan bonic i rialler!
Cada dia li donava una mica del meu berenar i s'ho menjava tot! Es clar havia passat molta gana tants dies solet a la muntanya.
Quan va arribar la nit de Nadal, després de sopar, amb la meva germana gran, anàvem a la cuina, mullàvem una mica el bastó, resàvem un parenostre i jo entusiasmada cridava...
—Què ja puc sortir?
—Sí! Em deien tots, però pica fluixet que no se li tornés a trencar la poteta!
Jo picava fluixet, impacient i il·lusionada, cantant la cançó...
Sí, sí, la mateixa que canteu vosaltres.
—I et cagava joguines padrina? Em pregunta el Sergi, i després la Txell...
—Què també et cagava contes? I la petita Sònia, mirant-me riallera, em diu...
—I xuxes padrina, cagava xuxes?
No, petits meus, no. En aquells temps, a les cases que teníem un Tió, només ens cagava torrons, neules, confits i xocolatines. A mi m'agradaven molts els diners de xocolata, primer em menjava la xocolata de dins i desprès guardava aquell paperet daurat per jugar a comprar i vendre.
Us ha agradat la història del meu Tió, en Tanet?
—Sí! Sí! Sí!
Ara cal que us porteu molt bé i doneu de menjar al vostre Tió, segur que us cagarà coses bones i boniques.
Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
Paraula de Núria:
«En Tanet»
"En Tanet"
Referència:
Niubó i Cabau, Núria
«En Tanet»
(Conte de Nadal)
A: Paraula de Núria
Lo Càntich. N.17. Símbol, 2012.
Octubre - Desembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 17>
EAN: 9772014303002 17>
Niubó i Cabau, Núria
«En Tanet»
(Conte de Nadal)
A: Paraula de Núria
Lo Càntich. N.17. Símbol, 2012.
Octubre - Desembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 17>
EAN: 9772014303002 17>
Lo Càntich - Número 17
Símbol, 2012
http://www.locantich.cat/2012/12/lo-cantich-numero-17-simbol-2012.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada