"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Paraula de Núria:
«En Tanet»
(Conte de Nadal)

Núria Niubó i Cabau
Paraula de Núria (Núria Niubó i Cabau)

"Paraules que regalen els sentits,
teràpia per a cors malmesos.
Paraules. Provocadores de somnis,
renovadores d'il·lusions, silencioses,
canviants, de colors i formes,
amb vida pròpia, amb força."

En Tanet

En Tanet
(Conte de Nadal)


     Aquest matí, la Txell m'ha trucat ella soleta i, molt il·lusionada, em diu:

     —Padrina ja ha arribat el Tió, i a casa del Sergi i la Sònia també!

     —Què bé! Doncs avui, quan vindreu tots a casa meva, us explicaré que li va passar al meu Tió, quan era petita com vosaltres.


     Ara que ja hem acabat de dinar, veniu tots tres amb mi, us contaré les aventures d'en Tanet, el meu Tió.

     La Txell a un costadet, el Sergi a l'altre i la Sònia a la meva falda.

     —Esteu preparats?

     —Sí!!!

     —Doncs escolteu bé.


     Era a principis de desembre, ja sabeu que és quan ha d'arribar el Tió, jo llavors tenia quatre anyets i mig, i els meus pares, els vostres besavis, em deien, portat bé, que si no en Tanet quan vindrà no et cagarà res. Jo era bona nena, bé, així ho creia, i encara em portava millor; però havien passat uns dies i en Tanet no arribava.

     El meu pare, que era molt valent, va decidir anar a la muntanya a veure que passava i quan va tornar a casa, jo que l'esperava inquieta, el vaig veure una mica trist; portava un sac sota el braç i de dins va treure el meu Tió, en Tanet; tenia la cara tota pelada i li faltava una pota, em vaig posar a plorar, llavors el pare em va seure a la seva falda, dient-me...

     —Mira filleta, saps, el teu Tió, en Tanet, volia venir tan de pressa que va baixar rodolant muntanya avall, va topar amb una pedra grossa, va quedar mig ferit i no podia continuar; sort que l'he anat a buscar, però ara el tindrem que curar; no estiguis trista que segur que a casa, prop de l'estufa, de seguida es refarà, ja ho veuràs.

     El pare, que era molt manyós, li va arreglar la cara i li va posar una pota nova, en Tanet ja estava content, i jo també! La mare va anar a buscar la manteta que tenia el seu nom i també una barretina que ella havia fet, jo li vaig posar tot i també la meva bufanda blanca i uns mitjonets. Estava tan bonic i rialler!

     Cada dia li donava una mica del meu berenar i s'ho menjava tot! Es clar havia passat molta gana tants dies solet a la muntanya.

     Quan va arribar la nit de Nadal, després de sopar, amb la meva germana gran, anàvem a la cuina, mullàvem una mica el bastó, resàvem un parenostre i jo entusiasmada cridava...

     —Què ja puc sortir?

     —Sí! Em deien tots, però pica fluixet que no se li tornés a trencar la poteta!

     Jo picava fluixet, impacient i il·lusionada, cantant la cançó...


     Sí, sí, la mateixa que canteu vosaltres.

     —I et cagava joguines padrina? Em pregunta el Sergi, i després la Txell...

     —Què també et cagava contes? I la petita Sònia, mirant-me riallera, em diu...

     —I xuxes padrina, cagava xuxes?


     No, petits meus, no. En aquells temps, a les cases que teníem un Tió, només ens cagava torrons, neules, confits i xocolatines. A mi m'agradaven molts els diners de xocolata, primer em menjava la xocolata de dins i desprès guardava aquell paperet daurat per jugar a comprar i vendre.


     Us ha agradat la història del meu Tió, en Tanet?

     —Sí! Sí! Sí!

     Ara cal que us porteu molt bé i doneu de menjar al vostre Tió, segur que us cagarà coses bones i boniques.


Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
Paraula de Núria:
«En Tanet»

Il·lustració:
'En Tanet'
"En Tanet"


Referència:
Niubó i Cabau, Núria
«En Tanet»
(Conte de Nadal)

A: Paraula de Núria
Lo Càntich. N.17. Símbol, 2012.
Octubre - Desembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 17>
EAN: 9772014303002 17>
ISSN 2014-3036-N.17


Lo Càntich - Número 17 - Símbol, 2012
Lo Càntich - Número 17
Símbol, 2012

http://www.locantich.cat/2012/12/lo-cantich-numero-17-simbol-2012.html

Lo Càntich - Número 17 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]