"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La nostra illa del tresor»

Raimond Aguiló Bartolomé

Il·lustració:  'Teo' Alfons

L'illa del tresor ('Teo' Alfons)

La nostra illa del tresor


L'illa del tresor se'ns vol fer fonedissa.
M'ajudes amb les pinces a estendre la roba?
Llavors potser, parlarem d'amor
entre llençols estesos i calces i mitjons
i encetarem el joc d'amagatons
amb estovalles de diumenges
netes de pastís i nata de tortells.

M'aguantes l'escala per arribar a l'armari?
He de treure les mantes i els cobrellits
d'hivern, i canviar les coixineres.
Llavors potser, en baixar els graons
trauré al porta-retrats la nosa de la pols
i a la vora del llit ens besarem com amants
als llavis nus, del costat més dolç.

Pots parar la taula si us plau?
Tu, que mai en tens ganes, mentre obro
les closques i arrisso fragàncies de cristall
i tasto els condiments, per si fa falta o no la sal,
estrenarem copes i mantells i porcellana
de sanefes daurades. Llavors potser,
beurem de nou la mel xuclada als llavis.

Apuja'm la cremallera del vestit d'aquesta nit
de la banda del darrere, ara que ja vas vestit.
Llavors potser, se t'encendran encara els ulls
i l'hora que ens fa falta serà la més íntima
per hissar del gemec les secretes veles,
com fèiem abans de l'abans; recordes marit
quan la memòria brollava a mans plenes

i de tots els dies en fèiem ombres a la nit?
Per descobrir el món no vull més illes
que la nostra, d'aquest cinquè sense ascensor
no vull tampoc la més luxosa residència
ni que uns estranys m'omplin de petons.
Diga'm marit, diga'm que no,
que viurem sempre en els carrers nostres

a l'esguard dels pocs amics i l'escalfor,
no m'ensenyis noves illes que ens perdrem
entre becaines i silencis i sermons.
Quan arribi l'hora, que demano senzilla,
que sigui a babord, amb un desig immens
d'abraçar-te quan el temps s'esmicola
i el tresor de l'illa salpa amb nosaltres dos.


Raimond Aguiló Bartolomé
(Falset, 1950)
«La nostra illa del tresor»
Accèssit al Premi Viola dels Jocs Florals de Ciutat Vella
Barcelona - 2011
Publicat a la revista Amics de la Poesia del Casc Antic n. 114 - 2012
Recitat per Isidre Roca, Rapsoda de Barcelona
Publicat en la Biennal Literària de Rodonyà, 2012


Il·lustració:
'L'illa del tresor ('Teo' Alfons)'
"L'illa del tresor"
'Teo' Alfons
(Granollers, 1952)


Referència:
Aguiló Bartolomé, Raimond.
«La nostra illa del tresor»
Lo Càntich. N.17. Símbol, 2012.
Octubre - Desembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 17>
EAN: 9772014303002 17>
ISSN 2014-3036-N.17


Lo Càntich - Número 17 - Símbol, 2012
Lo Càntich - Número 17
Símbol, 2012

http://www.locantich.cat/2012/12/lo-cantich-numero-17-simbol-2012.html

Lo Càntich - Número 17 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]