
Basaments catalogats
[ Adquirir ]
Basaments catalogats
Pàgines: 78 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 03>
Pilar Campmany
Columnes de l'antic temple d'August a Bàrcino
Empar Sáez
Pròleg
On neix la poesia? Qui o què la crea? Es mostra lentament, o aflora de sobte sense que ningú no en conegui el motiu? Potser mai no podrem trobar respostes a aquestes preguntes perquè no són terrenals, però el que és indubtable és que amb la poesia el nostre esperit s'enriqueix i creix tot bevent d'un aiguaneix d'emoció. Hi ha poetes que cerquen principalment la bellesa i la rima de les paraules, escullen mots que concordin tot i que hagin de deixar una mica de banda la sensibilitat, però d'altres poetes, com la Glòria Calafell, obren l'ànima i aboquen a cada vers el màxim de passió; saben trobar aquell punt màgic on conflueixen dues sensibilitats, la seva i la del lector, amb la veritable màgia de la poesia: EL SENTIMENT.
Aquest poemari que teniu a les mans va quedar finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna 2011 i conté la poesia que aconsegueix arribar-nos al cor perquè és des del cor que està escrita.
Consta de tres parts diferenciades formalment; la primera dóna nom al recull "Basaments catalogats" i està encapçalada per un fragment del poema "Una tomba dels Arundel", de "Philip Larkin", poeta i novel·lista anglès considerat el més important de la generació coneguda com "The Morement" (1965). Aquesta primera part està llaçada de fonaments sensibles i sentits que apleguen profundes reflexions per mitjà de poemes, sense títol, que vessen intimitats de l'ànima amb un petit epíleg final que en completa el sentit.
A continuació, una cita d'Horaci (pare de la poesia lírica i inspirador dels tòpics més recurrents de la literatura universal) ens obre la porta als poemes de la segona part. Contenen títols amb formes verbals infinitives com "passejar, dibuixar, mirar, escombrar ..." Ens presenten el paisatge urbà tot fent-ne una íntima i sensible anàlisi; ens parlen, principalment, de les empremtes que deixa el passat i de la inexorabilitat del temps, i també fan algunes referències a l'època clàssica i a la seva mitologia. Són poemes que saben capturar moments passats, a partir d'imatges del present, per destacar-hi aquells instants efímers que donen valor als plaers immaterials de la vida. Les petites realitats quotidianes serveixen de pretext per abocar la més pura retòrica del llenguatge.
Un fragment de "Glosses a Àngel González" dins de "Dos dies més de sud" de Francesc Parcerisas (poeta, traductor, crític literari i membre destacat de la generació literària dels 70) encapçala l'última part del poemari. Els versos que conformen aquesta tercera part són un niu de simbolisme que ofereix sensibilitat a través de magnífics recursos literaris. Riques metàfores, sinestèsies, metonímies... ressalten el contingut del poema amb una pura suggestió que arriba a la pell.
Parlar de poesia, en fi, és parlar de l'obra de Glòria Calafell; és parlar d'una tria lèxica que configura un estil intemporal, sensible i humà; peces d'art on la forma i el contingut es fusionen tot superposant la sensació, la memòria i el sentiment amb la més perfecta naturalitat.
Els seus poemes posseeixen la paraula del passat, del present i del futur; només cal que els gaudim...
Aquest poemari que teniu a les mans va quedar finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna 2011 i conté la poesia que aconsegueix arribar-nos al cor perquè és des del cor que està escrita.
Consta de tres parts diferenciades formalment; la primera dóna nom al recull "Basaments catalogats" i està encapçalada per un fragment del poema "Una tomba dels Arundel", de "Philip Larkin", poeta i novel·lista anglès considerat el més important de la generació coneguda com "The Morement" (1965). Aquesta primera part està llaçada de fonaments sensibles i sentits que apleguen profundes reflexions per mitjà de poemes, sense títol, que vessen intimitats de l'ànima amb un petit epíleg final que en completa el sentit.
A continuació, una cita d'Horaci (pare de la poesia lírica i inspirador dels tòpics més recurrents de la literatura universal) ens obre la porta als poemes de la segona part. Contenen títols amb formes verbals infinitives com "passejar, dibuixar, mirar, escombrar ..." Ens presenten el paisatge urbà tot fent-ne una íntima i sensible anàlisi; ens parlen, principalment, de les empremtes que deixa el passat i de la inexorabilitat del temps, i també fan algunes referències a l'època clàssica i a la seva mitologia. Són poemes que saben capturar moments passats, a partir d'imatges del present, per destacar-hi aquells instants efímers que donen valor als plaers immaterials de la vida. Les petites realitats quotidianes serveixen de pretext per abocar la més pura retòrica del llenguatge.
Un fragment de "Glosses a Àngel González" dins de "Dos dies més de sud" de Francesc Parcerisas (poeta, traductor, crític literari i membre destacat de la generació literària dels 70) encapçala l'última part del poemari. Els versos que conformen aquesta tercera part són un niu de simbolisme que ofereix sensibilitat a través de magnífics recursos literaris. Riques metàfores, sinestèsies, metonímies... ressalten el contingut del poema amb una pura suggestió que arriba a la pell.
Parlar de poesia, en fi, és parlar de l'obra de Glòria Calafell; és parlar d'una tria lèxica que configura un estil intemporal, sensible i humà; peces d'art on la forma i el contingut es fusionen tot superposant la sensació, la memòria i el sentiment amb la més perfecta naturalitat.
Els seus poemes posseeixen la paraula del passat, del present i del futur; només cal que els gaudim...
Exercí de Professora de Secundària a l'IES Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès, impartint classes, en un bell començament a BUP i COU i després a l'ESO i BATXILLERAT. Les classes les alternava fent de professora a l'ICE de l'UAB com a professora del CAP i de Reciclatge del Català a altres professors i mestres de primària. Es jubilà l'any 2008.
Ha obtingut, ente d'altes, els premis de poesia Jalpí i Julià amb "Pronòstics del temps" (Sant Celoni, 2006), accèssit Martí i Pol amb "Sintaxi de l'asfalt" (2007), Sant Antoni amb "Morfologia del vent" (El Perelló, 2009), accèsit Camp d'en Grassot de Gràcia amb "Canvi de roba" (Barcelona, 2009), Martí i Pol amb "Digues, foll, quina cosa és l'oblit" (2009), Ciutat de Vila-Real amb "No·m fall recort del temps..." (Vila-Real, 2009).
Ha publicat els poemaris "La semàntica del temps" (2008) i "No·m fall recort del temps" (2010) - Premi de Poesia Ciutat de Vila-Real 2009.
"Basaments catalogats" ha estat finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna 2011


"Basaments catalogats"
Glòria Calafell
Referència:
Culturàlia.
«Basaments catalogats»
Glòria Calafell
Lo Càntich. N.17. Símbol, 2012.
Octubre - Desembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 17>
EAN: 9772014303002 17>

Culturàlia.
«Basaments catalogats»
Glòria Calafell
Lo Càntich. N.17. Símbol, 2012.
Octubre - Desembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 17>
EAN: 9772014303002 17>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada