«El pas del temps» Joan Lluís Cau Fogasa Il·lustració: Odilon Redon

El pas del temps

Quan el temps transcorre, porta
amb ell la fragància
de la terra banyada per aigües
passatgeres;

Temps per l'oblit, on em vaig
submergir a dins el teu
cor, d'ulls foscos, com l'ombra
d'un destí, no desitjat;

Hi vaig trobar foc,
m'enlluernava la brillantor del
seu color, vermell intens;
foc que mai s'apaga, ni amb
l'alè dels Àngels, ni amb
el batec de les seves ales;

Una boira m'envolta,
m'horroritza; no tornaré a
veure els paisatges ni els
llargs horitzons que habiten
dins la meva ànima;

Intento fugir, però sóc el seu
esclau i ell el meu
senyor; em sedueix amb bells
poemes i falses esperances i
mai no em deixa tocar-li la
fina capa que l'envolta;

Maleïda vida, que plena i
joiosa no et pot aturar,
encara que de justícia n'ets
ple, a tots ens tractes per
igual, amb els teus fins dits
ens senyales i ens
dius: aprofiteu-me, no em
tindreu per sempre!

Tu, que passes al galop d'una
ona del mar, brava
i altiva, que trenca amb la
seva embranzida el casc
d'un vaixell que navega a la
deriva: ets!, la meva vida.

Joan Lluís Cau Fogasa
(Lleida, 1969)
«El pas del temps»

Il·lustració:

"La barca mística"
Odilon Redon
(Bordeus, França, 1840 - Paris, França, 1916)

Referència:

Cau Fogasa, Joan Lluís.
«El pas del temps»
Lo Càntich. N.17. Símbol, 2012.
Octubre - Desembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 17>
EAN: 9772014303002 17>

Lo Càntich - Número 17
Símbol, 2012