"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Anna X»

Maria Porta

Il·lustració:  Jorge Figueroa Acosta

Esbós: Anorèxia (Jorge Figueroa Acosta)

Anna X


L'Anna de quinze anys, princesa encantada,
es mira al mirall i aparta la cara.
S'hi torna a acostar, apropant els llavis,
hi tira l'alè i, a punta de dit,
sobre el baf del vidre pinta un cor petit.
Dues passes enrere i s'examina bé,
es mira les cames, li semblen tan grasses
que no veu els ossos dels canells com canyes,
ni el rostre famèlic de pòmuls xuclats,
ni els ulls esverats d'ulleres morades.

Cos de papallona,
cos pols impalpable,
cos d'aire de mar,
cos de matinada.
No té sang, ni sexe,
ni fam, ni desig.

El crit de sa mare li trenca l'encant,
amb el tema tòpic què vols per dinar,
fins que no t'ho acabis no t'aixecaràs.
El mite caigut, vaca fastigosa,
que quan es descuida regira sa bossa
buscant el que sigui que pensi trobar.
Però és massa ruca, mai se n'ha adonat.
de les arts precises per dissimular.
Dins les sabatilles hi caben dues llesques
i a les butxaques s'hi amaga la carn.

Cos d'aigua de pluja,
cos nit estelada,
cos de brisa freda,
cos d'espuma clara.
No té sang, ni sexe,
ni fam, ni desig.

L'angoixa tenalla quan pensa en menjar,
el nus de la gola es fa insuportable,
i l'olor de la cuina la fa vomitar.
Mirant la finestra voldria tirar-se
per a no sentir més preguntar al seu pare
quin déu arbitrari l'ha fet canviar així
amb els ulls de nacre que miren cap dins,
al cervell cordills per lligar la gana.
S'ha acabat la sang, només queden llàgrimes,
plany, plora i suplica tan sols per tenir:

Cos de raig de lluna,
cos d'etèria albada,
cos d'ala de mosca,
cos de ploma blanca.
No té sang, ni sexe,
ni fam, ni desig.

Tant temps morta i viva, ja no té ni amics.
quin final l'espera a la matinada?
L'Anna de quinze anys, princesa embruixada,
es tanca a la cambra i s'ajeu al llit,
esperant que un príncep li canvií el destí.
Però ningú no arriba i s'apaga sola.
Com a pòstum rastre de sa curta vida,
al mirall hi queda l'empremta del dit,
que fa poca estona, amb infantil traça,
sobre el baf del vidre pintà un cor petit.


Maria Porta
(Baldomar -La Noguera, Lleida-, 1954)
«Anna X»
Primer Premi
IX Concurs de Poesia 'Espejo de Viladecans'
Viladecans - 2012

Il·lustració:
'Esbós: Anorèxia (Jorge Figueroa Acosta)'
"Esbós del Mural efímer Anorèxia i Tabaquisme realitzat a la Universitat del Valle, Mèxic, l'any 2004
Amb llicència CC BY-SA 3.0
Jorge Figueroa Acosta
(Cananea, Sonora, Mèxic, 1942)


Article relacionat:
IX Concurs de Poesia 'Espejo de Viladecans'


Referència:
Porta, Maria.
«Anna X»
Lo Càntich. N.17. Símbol, 2012.
Octubre - Desembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 17>
EAN: 9772014303002 17>
ISSN 2014-3036-N.17


Lo Càntich - Número 17 - Símbol, 2012
Lo Càntich - Número 17
Símbol, 2012

http://www.locantich.cat/2012/12/lo-cantich-numero-17-simbol-2012.html

Lo Càntich - Número 17 - Lectures
lectures

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Eurídice ha dit...

Un extraordinari poema que denuncia una problemàtica social on la culpabilitat està molt repartida.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]