
Òrbites aqüíferes
Seràs pluja per a la meva sequera mil·lenària,
Solc en el camp erm d'aquest cor, que no sap
Acceptar les ofrenes de la passió quan el cap
Recorda el passat, frescor i alenada necessària.
Seràs veritat i cristall pur en tocar-me la pell,
Guariment de les velles ferides, remei i metgia,
Albada que anuncia la fi de la nit i el nou dia,
Mentre espero entre els teus braços el diluvi bell.
Seré arbre assedegat, terròs que l'aigua no recorda,
Satèl·lit que orbita al voltant del teu cel ennuvolat,
Per formar part del teu univers de delícia i d'esclat.
Seré oblit en tastar-te per primer cop, liana i corda
Per arrapar-me al teu cos, llera que espera el seu riu,
I els llamps i els trons, i el degoteig que em manté viu.
Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)
«Òrbites aqüíferes»

"Pluja d'hivern"
Santiago Rusiñol
(Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931)
Lluís Servé Galan,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:
Es desclou la tenebra
Referència:
Servé Galan, Lluís.
«Òrbites aqüíferes»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>

Servé Galan, Lluís.
«Òrbites aqüíferes»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>


Lo Càntich - Número 16
Epímone, 2012
http://www.locantich.cat/2012/09/lo-cantich-numero-16-epimone-2012.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada