
Sentiments
ISSN 2014-5233 >02 | 116 pàg | 15 x 20cm | Rústica
[ Adquirir ]

Autors
Jordi Masó Rahola - Mercè Bagaria - Lluís Serve Galan
Enric Roca Perich - Santi Sala García - Sergi G. Oset
Marta Pérez i Sierra - Francesc Arnau i Chinchilla
Antoni Casals i Pascual - Quin Miracle - Montserrat Lloret
Josep Casals i Arbós - Pep Rafart - Ferran d'Armengol
Marta García de Herreros - Maite Crespo - Toni Arencón i Arias
Joan Pinyol Colom - Montse Assens - Llorenç García.
Il·lustració de portada
Toni Arencón i Arias
Editorial
Sílvia Romero
Ja tenim a les mans el segon recull del projecte “ARC A LA RÀDIO”, el resultat de la convocatòria del “Concurs ARC de Microrelats 2011-2012. Sentiments”.
I si en l’edició dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior certamen celebràvem haver aconseguit una major presència de la literatura en els mitjans de comunicació, concretament el gènere dels microrelats i la seva lectura per antena, amb aquest nou recull l’Associació de Relataires en Català (ARC) ha assolit l’objectiu que tenia previst, la fita que s’havia marcat en la convocatòria d’enguany: augmentar el nombre de ràdios col·laboradores.
Perquè a la presència capdavantera de Ràdio Argentona amb el seu programa “Històries”, conduït per Sílvia Cantos, amb qui vam pactar i perfilar l’origen de tot aquest projecte, ens cal afegir la col·laboració i dedicació de tres emissores més: Ràdio DOS d’Hostalric (programa “El racó del llibre”, conduït per Rosa Artigas), Punt 7 Ràdio Sant Celoni (programa “Tirant de llibres”, conduït per Joan Rubiralta), Ràdio Premià de Dalt (programa conduït per Isabel Xarrié).
Ens plau, doncs, poder escriure aquestes paraules amb la satisfacció que comporta l’assoliment dels objectius.
Però una característica de l’ARC és no aturar-se en la simple contemplació de la feina feta, sinó continuar endavant amb la idea de millorar i créixer. En aquest sentit el nostre determini serà consolidar tot el que hem aconseguit al llarg d’aquestes dues convocatòries del projecte “ARC A LA RÀDIO” i, si fos possible, estendre encara més la xarxa de ràdios col·laboradores.
Com vam dir a l’Editorial de “Secrets”, el nostre primer recull de microrelats, assolir-ho és ben senzill: només cal posar-se a treballar.
I si en l’edició dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior certamen celebràvem haver aconseguit una major presència de la literatura en els mitjans de comunicació, concretament el gènere dels microrelats i la seva lectura per antena, amb aquest nou recull l’Associació de Relataires en Català (ARC) ha assolit l’objectiu que tenia previst, la fita que s’havia marcat en la convocatòria d’enguany: augmentar el nombre de ràdios col·laboradores.
Perquè a la presència capdavantera de Ràdio Argentona amb el seu programa “Històries”, conduït per Sílvia Cantos, amb qui vam pactar i perfilar l’origen de tot aquest projecte, ens cal afegir la col·laboració i dedicació de tres emissores més: Ràdio DOS d’Hostalric (programa “El racó del llibre”, conduït per Rosa Artigas), Punt 7 Ràdio Sant Celoni (programa “Tirant de llibres”, conduït per Joan Rubiralta), Ràdio Premià de Dalt (programa conduït per Isabel Xarrié).
Ens plau, doncs, poder escriure aquestes paraules amb la satisfacció que comporta l’assoliment dels objectius.
Però una característica de l’ARC és no aturar-se en la simple contemplació de la feina feta, sinó continuar endavant amb la idea de millorar i créixer. En aquest sentit el nostre determini serà consolidar tot el que hem aconseguit al llarg d’aquestes dues convocatòries del projecte “ARC A LA RÀDIO” i, si fos possible, estendre encara més la xarxa de ràdios col·laboradores.
Com vam dir a l’Editorial de “Secrets”, el nostre primer recull de microrelats, assolir-ho és ben senzill: només cal posar-se a treballar.
Presidenta de l’ARC
www.associaciorelataires.com
Pròleg
Jordi Masó Rahola
Cent metres llisos
Imagineu que sou corredors d’una cursa de cent metres llisos. Esteu esperant el tret de sortida, ajupits amb les cames flexionades, els músculs en tensió, alerta, el cos endavant, en aquella posició aerodinàmica que us permetrà llençar-vos endavant, com un guepard que s’abalança damunt d’una presa. La meta és allà al final del carrer, de seguida hi arriba-reu, en uns segons (nou, deu o onze), però en tan poc temps no heu de cometre cap error que us desviï de l’objectiu. En curses més llargues us podeu permetre estratègies sofisticades: dosificar l’esforç, contemporitzar segons com s’estigui desenvolupant la competició, reservar forces per poder esprin-tar en la recta final... Però quan correu els cent metres llisos, no teniu temps per divagacions: cada metre que avanceu compta, i per poc que la vostra atenció es distregui, fracassa-reu. La concentració, la precisió i l’empenta, són essencials.
La concentració, la precisió i l’empenta són també essencials en un microrelat. Perquè aquest gènere literari té com a condició indefugible explicar una història, però fer-ho amb poques paraules. Les eines del microrelatista són “la concisió, l’el·lipsi, el dinamisme i el suggeriment, a més de la precisió extrema del llenguatge”, segons l’encertada definició que fa Fernando Valls en el seu llibre indispensable Soplando vidrio (Páginas de Espuma, 2008). Potser caldria afegir també la complicitat amb el lector: el microrelat reclama un lector actiu que sàpiga omplir allò que no s’explica, allò que l’autor obvia o que deixa a la imaginació dels seus lectors.
Històricament, la brevetat ha tingut els seus defensors: per William Shakespeare la brevetat era “l’ànima de l’enginy”, i un altre William il·lustre –el Blake– aspirava a veure el món “en un gra de sorra”. Baltasar Gracián proclamava que “más obran quintaesencias que fárragos” i Blaise Pascal va disculpar-se abans d’un discurs: “hauria volgut expressar-ho amb menys paraules”, va confessar, “però no he tingut temps”. Quan Italo Calvino, en les “Sis propostes per al nou mil·lenni”, preveia un futur amb textos dominats per “la lleugeresa, la rapidesa, i l’exactitud” potser estava pronosticant l’èxit del microrelat: efectivament, encara que avui les formes breus semblen estar desprestigiades (les llistes de llibres més venuts sempre són encapçalades per novel·les obeses, engreixades com toixons), el microrelat viu uns anys d’esplendor gràcies, sobretot, a Internet, un medi molt procliu a la difusió de textos curts.
Abans de l’era d’Internet, però, un bon grapat d’escriptors ja va consolidar el microrelat com a gènere (Cortázar, Arreola, Monterroso, Borges, Bioy Casares, Matute, Mateo Díez, Merino, per citar només alguns “clàssics” en llengua espanyola). A Catalunya sempre hem sabut que “en el pot petit hi ha la bona confitura”, i per això no és d’estranyar que puguem presumir d’autors “clàssics” que van acostar-se al conte brevíssim (Francesc Trabal, Llorenç Villalonga, Pere Calders, Joan Perucho) i d’autors més recents que l’han conreat ocasionalment (Joaquim Carbó, Jaume Cabré, Eduard Márquez, Quim Monzó). En els darrers anys han aparegut un bon nombre de concursos, i molts autors joves s’han vist seduïts pel repte de la brevetat i les seves possibilitats artístiques.
Aquesta eufòria pel microrelat ha propiciat l’aparició de llibres com aquest que ara teniu entre mans, fruit d’una inicia-tiva ben engrescadora de l’Associació de Relataires en Català. Orbitant al voltant del tema general dels “Sentiments”, cada mes es proposava un subtema: l’alegria, la sorpresa, el desig, la por, l’avorriment, l’odi, la culpabilitat i l’amor. Un jurat llegia els microrelats i escollia els cinc finalistes del mes. En aquest recull podreu llegir les tres obres guanyadores d’aquesta edició i les trenta-set finalistes, triades d’entre més de tres-cents textos que van presentar-se a concurs al llarg dels vuit mesos que va durar. Cap microrelat d’aquest llibre no us decebrà.
Així doncs, prepareu-vos per llegir. Torneu a les vostres posicions. Sou a la línia de sortida dels cent metros llisos. Ara comença el compte enrere per als lectors. Preparats. Llestos. Ja!
Imagineu que sou corredors d’una cursa de cent metres llisos. Esteu esperant el tret de sortida, ajupits amb les cames flexionades, els músculs en tensió, alerta, el cos endavant, en aquella posició aerodinàmica que us permetrà llençar-vos endavant, com un guepard que s’abalança damunt d’una presa. La meta és allà al final del carrer, de seguida hi arriba-reu, en uns segons (nou, deu o onze), però en tan poc temps no heu de cometre cap error que us desviï de l’objectiu. En curses més llargues us podeu permetre estratègies sofisticades: dosificar l’esforç, contemporitzar segons com s’estigui desenvolupant la competició, reservar forces per poder esprin-tar en la recta final... Però quan correu els cent metres llisos, no teniu temps per divagacions: cada metre que avanceu compta, i per poc que la vostra atenció es distregui, fracassa-reu. La concentració, la precisió i l’empenta, són essencials.
La concentració, la precisió i l’empenta són també essencials en un microrelat. Perquè aquest gènere literari té com a condició indefugible explicar una història, però fer-ho amb poques paraules. Les eines del microrelatista són “la concisió, l’el·lipsi, el dinamisme i el suggeriment, a més de la precisió extrema del llenguatge”, segons l’encertada definició que fa Fernando Valls en el seu llibre indispensable Soplando vidrio (Páginas de Espuma, 2008). Potser caldria afegir també la complicitat amb el lector: el microrelat reclama un lector actiu que sàpiga omplir allò que no s’explica, allò que l’autor obvia o que deixa a la imaginació dels seus lectors.
Històricament, la brevetat ha tingut els seus defensors: per William Shakespeare la brevetat era “l’ànima de l’enginy”, i un altre William il·lustre –el Blake– aspirava a veure el món “en un gra de sorra”. Baltasar Gracián proclamava que “más obran quintaesencias que fárragos” i Blaise Pascal va disculpar-se abans d’un discurs: “hauria volgut expressar-ho amb menys paraules”, va confessar, “però no he tingut temps”. Quan Italo Calvino, en les “Sis propostes per al nou mil·lenni”, preveia un futur amb textos dominats per “la lleugeresa, la rapidesa, i l’exactitud” potser estava pronosticant l’èxit del microrelat: efectivament, encara que avui les formes breus semblen estar desprestigiades (les llistes de llibres més venuts sempre són encapçalades per novel·les obeses, engreixades com toixons), el microrelat viu uns anys d’esplendor gràcies, sobretot, a Internet, un medi molt procliu a la difusió de textos curts.
Abans de l’era d’Internet, però, un bon grapat d’escriptors ja va consolidar el microrelat com a gènere (Cortázar, Arreola, Monterroso, Borges, Bioy Casares, Matute, Mateo Díez, Merino, per citar només alguns “clàssics” en llengua espanyola). A Catalunya sempre hem sabut que “en el pot petit hi ha la bona confitura”, i per això no és d’estranyar que puguem presumir d’autors “clàssics” que van acostar-se al conte brevíssim (Francesc Trabal, Llorenç Villalonga, Pere Calders, Joan Perucho) i d’autors més recents que l’han conreat ocasionalment (Joaquim Carbó, Jaume Cabré, Eduard Márquez, Quim Monzó). En els darrers anys han aparegut un bon nombre de concursos, i molts autors joves s’han vist seduïts pel repte de la brevetat i les seves possibilitats artístiques.
Aquesta eufòria pel microrelat ha propiciat l’aparició de llibres com aquest que ara teniu entre mans, fruit d’una inicia-tiva ben engrescadora de l’Associació de Relataires en Català. Orbitant al voltant del tema general dels “Sentiments”, cada mes es proposava un subtema: l’alegria, la sorpresa, el desig, la por, l’avorriment, l’odi, la culpabilitat i l’amor. Un jurat llegia els microrelats i escollia els cinc finalistes del mes. En aquest recull podreu llegir les tres obres guanyadores d’aquesta edició i les trenta-set finalistes, triades d’entre més de tres-cents textos que van presentar-se a concurs al llarg dels vuit mesos que va durar. Cap microrelat d’aquest llibre no us decebrà.
Així doncs, prepareu-vos per llegir. Torneu a les vostres posicions. Sou a la línia de sortida dels cent metros llisos. Ara comença el compte enrere per als lectors. Preparats. Llestos. Ja!
Guanyador del Primer Premi
del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio 2011-2012


"Sentiments"
Diversos autors
Referència:
Culturàlia.
«Sentiments»
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>

«Sentiments»
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada