"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Quan tot s'acaba»

Joan Lluís Cau Fogasa

Il·lustració:  Wassily Kandinsky

De les fredes profunditats (Wassily Kandinsky)

Quan tot s'acaba


Avui, al llindar de la mort, dia de perfectes
veritats i esperades promeses, fetes amb
mans d'ombres pesades i tímids
sentiments;

El vel dels segles ha estat esquinçat, cau
una espessa ganyota en l'oblit i amb els
seus laments distreu les hores mortes,
febles s'han adormit i sospiren pensatives
amb l'orgull d'antany;

Com a un mariner, que solca els mars,
m'arriba l'olor d'amarga sal, em tentineja la
pàtria i la veig perduda;

Pàtria estimada, pàtria malvenuda, què
queda de mi? esperit malferit, llegeixo
poemes pensant en tu, llàgrimes de sofre
surten dels meus ulls i esborren les lletres
de feble tinta escrites amb el cor;

No oblido les paraules que em vas dir, el
vent les estendrà com pol·len eixerit, vers
l'aurora tot és immòbil i molt discret crido a
l'orient, no em rebutgis que sóc fill de Déu,
igual que tu de carn i alè;

La mort m’encercla amb llamps de colors, i
de molts sabors m’omple la boca, em dóna
a triar i escullo l’amarg, és un reflex de la
vida escollida que evita el gust que la flama
encén;

Estimo el silenci que tot ho diu, en un
perdut racó guardo els records, i en hores
baixes aprenc de la tristor, em corca els
llençols de l'última nit i a la llum blava del
mig dia rodolen les claus que tanquen les
portes al dèspota;

No oblido qui ets, no dubto de tu, batalla
perduda no ser el teu aliat, no em temptis
amb mots buits que fan de la serenor el teu
cant a la victòria;

El clar de lluna em somriu aliè, no sap que
no vull ser ombra secreta, els seus sospirs
m'omplen de goig, sóc un traïdor perquè
estimo al sol, sóc infidel perquè estimo la
foscor;

Els plors dels vençuts omplen els
rierols, recorren les valls amb el pes de
la vergonya, i als quatre vents anuncien
la derrota malmesa d'homes i dones
que han sofert la més indigna ofensa, ja
no és possible adobar el passat.


Joan Lluís Cau Fogasa
(Lleida, 1969)
«Quan tot s'acaba»

Il·lustració:
'De les fredes profunditats (Wassily Kandinsky)'
"De les fredes profunditats"
Wassily Kandinsky
(Moscou, 1866 - Neuilly-sur-Seine, 1944)


Referència:
Cau Fogasa, Joan Lluís.
«Quan tot s'acaba»
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>
ISSN 2014-3036-N.16


Lo Càntich - Número 16 - Epímone, 2012
Lo Càntich - Número 16
Epímone, 2012

http://www.locantich.cat/2012/09/lo-cantich-numero-16-epimone-2012.html

Lo Càntich - Número 16 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]