"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

L'erotisme a la literatura:
«L'eròtica i la llengua»

Joan Abellaneda i Fernández
L'erotisme a la literatura (Joan Abellaneda i Fernández)
"Amb aquesta secció ens volem apropar al coneixement d'aquesta realitat de la persona i la cultura: l'erotisme i, per tant, de la sexualitat humana. Naturalment, sempre en relació a la literatura i donarem un tomb per la història i per la geografia. Parlarem, doncs, de l'amor, de la persona, de la felicitat, del desig, dels instints, de la luxúria..."

L'eròtica i la llengua


Amics i amigues, aquesta vegada he fet unes escapades per diferents països per certificar que d’erotisme i de llengües hi ha per tot arreu...

Vull agraïr la col·laboració en aquest número de la Montserrat Aloy, la Montse Pellicer i del Carles Fernández, tres grans poetes i millors persones.

Comencem per un poema eròtic en francès, del qual he tingut la gosadia de fer-ne una traducció pròpia:

L'origen del món (Gustave Courbet)

Jo t’acullo!


Jo t’acullo, oh esquerda vermella
que entre aquests flancs vívament resplendeixes.
Jo t’acullo, venturosa senda,
que contenta i feliç ma vida deixes!

És per tu que ja més no em turmenta
el volant arquer que va causar els meus fatics.
Només quatre nits t’he tingut a penes
i sento que la meva força és avui més dèbil.

Oh petit forat, forat delicat,forat pelut,
que amb el teu borrissol suaument arrissat,
al teu gust domes els més rebels.

Tot bon pretendent, per honorar-te,
hauria de genolls adorar-te
subjectant amb la mà, la seva candela ardent.


Pierre de Ronsard
(Castell de la Possonière, Couture-sur-Loir, França, 1524 – Saint-Cosme-en-l'Isle, França, 1585)
«Je te salue»

Il·lustració:
"L'origen del món"
Gustave Courbet
(Ornans, França, 1819 - Tour-de-Peilz, Suïssa, 1877)

Traducció:
Joan Abellaneda Fernández
«Jo t’acullo!»
de l'obra original:

«Je te salue»

Pierre de Ronsard

Je te salue, ô vermeillette fente
Qui vivement entre ces flancs reluis;
Je te salue, ô bienheuré pertuis,
Qui rend ma vie heureusement contente!

C'est toi qui fais que plus ne me tourmente
L'archer volant qui causait mes ennuis;
T'ayant tenu seulement quatre nuits,
Je sens ma force en moi déjà plus lente.

Ô petit trou, trou mignard, trou velu,
D'un poil follet mollement crêpelu,
Qui à ton gré domptes les plus rebelles:

Tous verts galants devraient, pour t'honnorer,
À beaux genoux te venir adorer,
Tenant au poing leurs flambantes chandelles!

ooO0Ooo

I seguim amb un poema en anglès, el qual ha estat traduït especialment per l'ocasió per la poeta Montserrat Aloy:

El petó (Théodore Géricault)

L'ècstasi


Tu no ets jo, ni jo mai tu
excepte durant 30 segons a l'any
en l'èxtasi de l'orgasme,
quan riem alhora
o ens ferim mútuament en la certesa
que el sentiment cap a l'altre
duu algun reconeixement.

No passa mentre parlem, però.
Ens desvestim a la llum dels diaris quotidians
d'aquest amo mesquí, que ens afalaga,
com llaços els nostres llavis d'ambicions a mitges.

T'ho explico una altra nit
de viure al teu costat
sense haver-mos dit què pensàvem,
frec a frec, l'olor del peix contra els cossos.

S'acumulen els sentiments.
Tindré mai el temps de dir-te què hi ha dins d'aquests baguls?

Potser és culpa del llenguatge.
però els somnis sovint són innocents i gràfics.
Llavors, deixem que els nostres somnis parlin per nosaltres,
de tu a tu, cama sobre cama,
un petó electroencefalogràfic
llampega pel·lícules tristes d'una templa
a l'altra, mentre jaiem amb mordassa, adormits.

Dorm mentre et parlo
Estic arranjant les cortines
sobre els teus pits nus.
L'amor no mira de tan a prop...
l'amor mira de molt a prop
l'ensurt d'amor que vaig tenir
el tercer rail que corre entre la nostra hospitalitat.
Quan et podré seguir
damunt la valla cap al teu rastre?


Phillip Lopate
(Brooklyn, Nova York, Estats Units d'Amèrica, 1943)
«The Ecstasy»

Il·lustració:
"El petó"
Théodore Gericault
(Rouen, França, 1791 - París, França, 1824)

Traducció:
Montserrat Aloy i Roca
El seu bloc: cantireta
«L'ècstasi»
de l'obra original:

«The Ecstasy»

Phillip Lopate

You are not me, and I am never you
except for thirty seconds in a year
when ecstasy of coming,
laughing at the same time
or being cruel to know for certain
what the other's feeling
charge some recognition.

Not often when we talk though.
Undressing to the daily logs
of this petty boss, that compliment,
curling our lips at half-announced ambitions.

I tell you this during another night
of living next to you
without having said what was on our minds,
our bodies merely rubbing their fishy smells together.

The feelings keep piling up.
Will I ever find the time to tell you what is inside these trunks?

Maybe it's the fault of our language
but dreams are innocent and pictorial.
Then let our dreams speak for us
side by side, leg over leg,
an electroencephalographic kiss
flashing blue movies from temple
to temple, as we lie gagged in sleep.

Sleep on while I am talking
I am just arranging the curtains
over your naked breasts.
Love doesn't look too closely...
love looks very closely
the shock of beauty you gave me
the third rail that runs through our hospitality.
When will I follow you
over the fence to your tracks?

ooO0Ooo



L'eròtica més actual:


I
Les vostres aportacions:


Nu (Ramon Casas i Carbó)

Remor d’onades (al teu ventre)


Encara remor d’onades al teu ventre
mentre em brando lentament, ancorat
al teu fons regalimós i tebi.

Ara ja s'encalma el breu sobte de l'aire
sacsejat pels espasmes de la maror passada.

Repòs pels mariners!...


Aviat el fons del mar recobrarà el silenci
i s’ajauran les algues, estremides encara.
Sobre els cossos humits, gavines estàtiques.

El vell volcà submarí tancarà l'escletxa
i dormirà de nou, temporalment, en guàrdia.

Carles Fernández Serra
[ Carles Ferran a RC ]
«Remor d’onades (al teu ventre)»

Il·lustració:
"Nu"
Ramon Casas i Carbó
(Barcelona, 1866-1932)


Retinc les paraules


I

retinc les paraules en un crit ofegat de plaer
per dir-les després,
el suau moviment de les mans dibuixant el meu cos
i la humitat dels llavis sobre els meus
es despleguen sobre un cos assedegat de desig,
arquejo el meu cos
i el sacsejo buscant l'instant precís
en que ens bevem l'un a l'altre
al ritme frenètic d'un sospir

II

i el silenci testimoni de carícies
em complau al sentir un sol gemec
que s'escapa d'endins
sense cap més significat,
que l'orgasme de sentir l'alê de la vida

Llavors et retinc tot el temps possible
per retrobar la sensació en moments de solitud.

Montse Pellicer
[ montsepema a RC ]
El seu bloc: Paraules d'escarlata
«Retinc les paraules»


II
El racó ocult del joandemataro


Entre llavis


I

Hem encaixat les boques, entre llavis,
ens hem fos l’un en l’altre
i hem esdevingut solució,
barreja d’elixirs i desig,
de pors i mancances,
d’entrega i poder.
Llavis i llengües...

II

Hem encaixat els sexes, entre llavis,
com el bé i el mal encaixen,
com els pols juganers dels imants,
- tan oposats i tan atrets -
el cargol i la femella,
l’endoll que s’obre a la llum;
i, dins el caos,
hem esdevingut equilibri,
raó de viure.

III

Hem encaixat boques i sexes, entre llavis,
amb músiques d’armònica i simbomba,
hem silenciat els crits
empassant-nos la saliva per no ofegar-nos
i ens hem fet còmplices
deixant signat als llençols
el nostre pacte secret
més enllà dels límits.
Llengües, llavis, sexes i boques...


Joan Abellaneda i Fernández
«Entre llavis»

Recordeu, si voleu col.laborar en aquesta secció: jabellan@xtec.cat

On podeu fer arribar poemes o relats eròtics propis o d’autors coneguts i que volgueu donar a conèixer.

Al proper número parlarem una miqueta, per primera vegada en la secció, de la narrativa eròtica.


Joan Abellaneda i Fernández,
articulista i membre de l'Equip Editorial de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a 'Esquitxos d'una vida' -Joan Abellaneda i Fernández- (obre nova finestra)
Esquitxos d'una vida



Referència:
Abellaneda i Fernández, Joan.
«L'eròtica i la llengua»
A: L'erotisme a la literatura
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>
ISSN 2014-3036-N.16


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]