
El mico de l'anís
D’ençà que vares morir-te,
i no em preguntis el perquè,
se m’omple el cap de paraules
que no sé gestionar bé.
En trobo d’escadusseres,
i estranys mots sense sentit.
Què t’he de dir que no sàpigues
si tu ets el meu amic?.
Ara, quan arribo a casa,
m’obre el mico de l’anís.
L’ampolla ben agafada
i cara de malparit.
Amb ganyota esgarrifosa
assenyalant amb la mà
un rat penat que es despenja
d’un angle del teu retrat.
Brindant amb una cervesa
em saluda un lleó rampant
i una negreta molt maca
m’ofereix un combinat.
Tres glops i tot se m’endreça
als prestatges del meu cap.
Primer, se m’amuntegaven
com els xais esvalotats,
però després ben ordenades
van entrant cap al corral.
I les paraules sorgeixen,
brollen clares i brillants,
per dir-te quant t’estimava
que no t’ho havia dit mai.
Maria Porta
(Baldomar -La Noguera, Lleida-, 1954)
«El mico de l'anís»
Flor Natural
Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta
Barcelona - 2012

"Etiqueta de l'Anís del Mono"
Esmeralda Vallverdú
(Barcelona, 1985)
Referència:
Porta, Maria.
«El mico de l'anís»
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>

Porta, Maria.
«El mico de l'anís»
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>


Lo Càntich - Número 16
Epímone, 2012
http://www.locantich.cat/2012/09/lo-cantich-numero-16-epimone-2012.html
lectures
3 [ Comentar aquesta entrada ]:
Felicitats pel premi. Molt merescut. Un gran poema.
Moltes felicitats pel premi. A la vida tot es pren a glops i a glopades, i mai no se sap què ennuega més o què és més amarg. O què és més dolç.
Fa molt de temps que no tasto l'anís, dolç com l'amor (em recordo d'afegir-li aigua pe veure com es posava blanquinós). Aquest poema m'ha fet recordar vells temps. D'amor i d'anís.
Publica un comentari a l'entrada