"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

El mercader de tulipes:
«Argelers»

Toni Arencón i Arias
El mercader de tulipes (Toni Arencón i Arias)
   "El mercader de tulipes amava tant les seves flors que envoltava els peduncles amb pergamins lligats amb cintes blaves i descrivia en versos d'elogi les seves qualitats. Mai no va saber que no li compraven les tulipes per la seva bellesa, sinó per la bellesa dels seus versos, escrits en pergamins nuats amb cintes blaves, que envoltaven les tiges de les seves flors amades."

Argelers

Argelers

(A la memòria dels nens, homes i dones, internats al Camp)

«Mentre fèiem la guerra, ho sabíem prou:
la nostra vida, la vida d’un soldat,
valia exactament trenta cèntims:
vull dir que era el preu d’una bala.
Allà, al Camp, la vida no valia res».
Els vençuts - Xavier Benguerel


Enrere queden, en la quietud abstreta i serena,
les filigranes de xarxa d’espinós filferro, i les llàgrimes
de les dones-mares-filles-esposes, i els tallacames...
...i l’arena

d'una platja reconvertida en purgatori, i el clam i els laments
dels homes, la por, els plors, i la mirada extraviada
dels infants. Enrere queden la fam i la humiliació encordada,
i el foc exprimit [ extret de les pàgines dels poemaris eterns

que consolaven del fred, del dolor i de l'exili ]. Enrere
queden els barracons, el valor perdut i retrobat, la dignitat
del que vàrem ser i no vam ser, el desesper i la veritat
vençuda i relligada. Enrere queden el glaç i el còlic miserere,

les violacions i les malalties, els polls i els plats de llauna,
i la manca de pietat i l’absència immensa de la pàtria.
i l'abric fet de la tèbia pell de l'últim amic que s’atreví
a creuar
[ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + ]
per sota del filat.

Enrere queden els xiulets de canyes, lligats als colls,
la platja sense nom i la sal que embogeix
l'assedegat. Enrere queda el vent, i el vent, el vent...
les ràfegues tallants de vent...
...el vent que bressola, ingènuament encara,
la mateixa sorra
desfeta
d’Argelers.


Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
«Argelers»
Menció d'Honor - Viola d'Or
Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i la Bordeta
Barcelona - 2012

Fotografia:
'Argelers'
"Camp d'Argelers"
(autor desconegut)


Referència:
Arencón i Arias, Toni.
«Argelers».
A: El mercader de tulipes
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>
ISSN 2014-3036-N.16


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]