"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

El cremat que flameja entre havaneres:
«Cançó del verd mar»
- Alfred Almeda -

Pep Colomer Blanco
El cremat que flameja entre havaneres (Pep Colomer Blanco)
"A clar de nit, amb escates de moll, entotsolat, encisaré les ones. Pere Patxei, prepara'ns un cremat; beguem-lo i canviem el curs dels astres. Sorres d'amor. Mar fluix. Palpo records. S'acosten de puntetes els meus morts."

Joan Vinyoli
(El cremat)

Cançó del verd mar


La filla del pescador,
cada tarda veu passar,
la gavina pel volar.
Li en du amor i el bes millor,
del cel d'aura i de claror,
per romandre en el verd mar,
d'ençà que ell la va encisar,
un capvespre de tardor.

Hi ha un mar encisador,
ara es deixa captivar,
sentint la nua bellugar,
entre onades de verdor,
quan li canta amb dolçor.

Com m'agrada ser-ne onada,
com m'agrada ser-ne esquitx,
quan et tinc tota abraçada
i es compleix el meu desig,
quan et trobo bressolada
i em bressoles tu a mi,
que en tenir-te així agafada
sento nuar-se el meu pit.

I la noia rossa i bella
tota nua i tota dansa
no té por,no té recança
de que el mar s'abraci amb ella.

Com m'agrada ser-ne onada
com m'agrada ser-ne esquitx,
si tu en fossis l'estimada,
no hi valdria cap capritx.
Fora el ruixim i nevada
del mar un sol desig,
marejol i revinclada
sota els secrets de la nit.


Lletra:
Alfred Almeda
«Cançó del verd mar»

Música:
Josep Bastons i Fàbrega

--o0o--

Selecció:
Pep Colomer Blanco
El cremat que flameja entre havaneres (Pep Colomer Blanco)
"El cremat que flameja entre havaneres"



Referència:
Almeda, Alfred.
«Cançó del verd mar».
A: "El cremat que flameja entre havaneres".
Colomer Blanco, Pep.
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>
ISSN 2014-3036-N.16


Lo Càntich - Número 16 - Epímone, 2012
Lo Càntich - Número 16
Epímone, 2012

http://www.locantich.cat/2012/09/lo-cantich-numero-16-epimone-2012.html

Lo Càntich - Número 16 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]