El cremat que flameja entre havaneres: «Cançó del verd mar» - Alfred Almeda - Pep Colomer Blanco "A clar de nit, amb escates de moll, entotsolat, encisaré les ones. Pere Patxei, prepara'ns un cremat; beguem-lo i canviem el curs dels astres. Sorres d'amor. Mar fluix. Palpo records. S'acosten de puntetes els meus morts."Joan Vinyoli(El cremat)

Cançó del verd mar

La filla del pescador,
cada tarda veu passar,
la gavina pel volar.
Li en du amor i el bes millor,
del cel d'aura i de claror,
per romandre en el verd mar,
d'ençà que ell la va encisar,
un capvespre de tardor.

Hi ha un mar encisador,
ara es deixa captivar,
sentint la nua bellugar,
entre onades de verdor,
quan li canta amb dolçor.

Com m'agrada ser-ne onada,
com m'agrada ser-ne esquitx,
quan et tinc tota abraçada
i es compleix el meu desig,
quan et trobo bressolada
i em bressoles tu a mi,
que en tenir-te així agafada
sento nuar-se el meu pit.

I la noia rossa i bella
tota nua i tota dansa
no té por,no té recança
de que el mar s'abraci amb ella.

Com m'agrada ser-ne onada
com m'agrada ser-ne esquitx,
si tu en fossis l'estimada,
no hi valdria cap capritx.
Fora el ruixim i nevada
del mar un sol desig,
marejol i revinclada
sota els secrets de la nit.

Lletra:
Alfred Almeda
«Cançó del verd mar»

Música:
Josep Bastons i Fàbrega

--o0o--

Selecció:
Pep Colomer Blanco

"El cremat que flameja entre havaneres"

Referència:

Almeda, Alfred.
«Cançó del verd mar».
A: "El cremat que flameja entre havaneres".
Colomer Blanco, Pep.
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>

Lo Càntich - Número 16
Epímone, 2012

http://www.locantich.cat/2012/09/lo-cantich-numero-16-epimone-2012.html

lectures