"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«El pont del meu riu»

Joan Lluís Cau Fogasa

Il·lustració:  Jaume Maria Ferreres

Pont de Bossòst (Jaume Maria Ferreres)

El pont del meu riu


Pel damunt del meu riu, brau i altiu, passa un gran pont de
nom desconegut, melancòlic i impertorbable veu transcórrer
el temps i ja ni s'immuta pel pas de la gent;

Ombrejat per pedres per l'home posades, grises i negres i de
sang vermelles, més de cent anys el contemplen ja;

Amb mirada llunyana, ferma i serena, ha vist créixer el
bosc que l'envolta, decorat amb arbres de cent colors el presencia
com ànima alenada, és la natura que crida el seu nom;

Al matí, ben d'hora, quan el sol surt pel damunt del pic
que el mira de front s'il·lumina el seu rostre, encara humit
per la ruixó de la nit, fresca i relliscosa el cobreix i li dóna
vida com un ésser amb sentits;

Més avall hi ha un petit poble, els seus habitants el volen
creuar, i amb pas incert el comencen a increpar; pas lent dels
qui el petgen, el seu terra es comença a crispar;

L'encant de la nit ja es desfà, l'agiti del dia el desperta
del seu somni; guaito el riu com l'envolta amb braços
d'aigua freda i cristal·lina, i als seus peus hi deixa petons
que li porten noves dels pobles d'amunt de la vall;

Els seus ulls miren endavant, veu terra quasi infinita,
es sumeix en un pensament i espera la nit per dormir
de nou;

El cant de la foscor el fa evocar en humils records
d'antigues cançons, s'enyora de la gent que ja no veurà;
que un dia el van travessar per no retornar, i amb infinita
dolçor el van trepitjar;

És el pont de l'últim camí, per aquest pont, de tràgic destí,
s'hi porta els cossos a la morada de l'eternitat, on hi restaran
per sempre, amb la grata companyia de l'amiga solitud;

Trista missió la del pont del meu riu, que amb plors i gemecs
es veu obligat, al seu pesar, a donar pas a l'adéu dels
esperits dels qui el van estimar.


Joan Lluís Cau Fogasa
(Lleida, 1969)
«El pont del meu riu»

Il·lustració:
'Pont de Bossòst (Jaume Maria Ferreres)'
"Pont de Bossòst"
Jaume Maria Ferreres


Referència:
Cau Fogasa, Joan Lluís.
«El pont del meu riu»
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>
ISSN 2014-3036-N.16


Lo Càntich - Número 16 - Epímone, 2012
Lo Càntich - Número 16
Epímone, 2012

http://www.locantich.cat/2012/09/lo-cantich-numero-16-epimone-2012.html

Lo Càntich - Número 16 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]