"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«L'arbre de l'avi»

Gemma Matas Gustems

Il·lustració:  Esperanza Casal

nen i arbre (Esperanza Casal)

L'arbre de l'avi


En Martí ha fet cinc anys
va content prop del seu avi.
Porta un petit arbre a les mans
el regal d'aniversari.

L'avi és el seu padrí
un gran amant de la natura.
Quan va néixer li va dir:
l'estimaràs i en tindràs cura.

Quan ja siguis un noiet
plantarem un arbre tots dos.
Buscarem un bon indret
perquè es faci fort i poderós.

El petitó ha anat creixent
i l'avi compleix la promesa,
ha arribat el gran moment
de plantar l'arbre a la terra.

Ja té un lloc ben escollit
un petit bosc ple de verdura.
És el seu lloc preferit,
tot és color, tot és natura...

Quan l'arbre ja està plantat
hi deixa una pedra amagada.
Hi ha el seu nom molt ben pintat,
l'arrel queda segellada.

És el teu arbre Martí,
quan jo ja hagi marxat
ell seguirà estant aquí,
serà sempre al teu costat.

En Martí s'ha anat fent gran,
l'avi ja el va deixar,
però que n’és per ell d'important
l'arbre que van plantar.

Tots dos han anat creixent,
són amics inseparables.
Sota ses branques potents,
hi viu moment inimaginables.

L'arbre és el seu santuari,
quan ha de prendre una decisió,
se'n va cap a l’arbre de l'avi
i sota l’ombra, hi fa reflexió.

Però tot de cop una vesprada
es va anar encenent el bosc.
La ma de l'home despietada
amb un llumí hi va prendre foc.

En Martí ho reviu amb tristor,
res ara recorda aquella imatge.
Tot és cendra, brut, foscor,
la natura ha pagat peatge.

Impotent i mig plorant,
recorda a l'avi i aquells mots.
Té la pedra entre les mans
l'arbre... li ha robat el foc!


Gemma Matas Gustems
(Barcelona, 1950)
«L'arbre de l'avi»
3 d'abril del 2012

Il·lustració:
'nen i arbre (Esperanza Casal)'
"nen i arbre"
Esperanza Casal


Referència:
Matas Gustems, Gemma.
«L'arbre de l'avi»
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>
ISSN 2014-3036-N.16


Lo Càntich - Número 16 - Epímone, 2012
Lo Càntich - Número 16
Epímone, 2012

http://www.locantich.cat/2012/09/lo-cantich-numero-16-epimone-2012.html

Lo Càntich - Número 16 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]