«La masia» Bartolomé Soler Rabassó Il·lustració: Joan Miró

La masia

Aquesta masia d'ampla portalada,
de parets rugoses, cara als quatre vents,
que de tan antiga ja té la teulada
com les boques velles que no tenen dents.

Aquesta masia desaparellada,
on la poesia corre pels recons,
que té sense baranes l'ampla balconada
i té les finestres sense finestrons.

Aquesta masia que damunt la porta
té olles penjades, lluint els serrells
de la palla seca i l'herba colltorta,
oferint amb gràcia cases pels ocells.

Aquesta masia de les cambres velles,
sales espaioses com els envelats,
que han vist la nuesa de tantes donzelles
i han sofert la prosa dels emblanquinats.

Aquesta masia que ofereix la taula
amb l'honrat prestigi dels menjars d'hostal,
on l'avi s'aixeca resant la paraula:
en el nom del Pare, lliura'ns de tot mal...

Aquesta masia on la masovera,
quan, durant el dia, tothom és al camp,
treballa i treballa –fogons i pastera–
i compta i recompta tota l'aviram.

Aquesta masia on la masovera,
quan algun captaire demana el present,
se'n va solemniosa cap a la pastera
i talla una llesca de pa de forment.

Aquesta masia que convida a entrar-hi
quan la nit davalla al toc d'oració
per veure-hi els avis remugar el rosari,
carregats de mandra i de devoció.

Aquesta masia que en obrir les portes,
quan per les finestres entra el dematí,
sembla que obri els parpres per veure les hortes
si encara conserven la verdor d'ahir.

* * * * * * * * * *

Un temps l'he estimada aquesta masia
i encara l'estimo dintre els meus records,
i aquells jorns ingenus de la pagesia
que ara fan que plori en mirar-los morts!

¡Qui pogués tornar-hi a gaudir-hi el riure
de l'àuria infantesa, entre aquell serrat
on el vent mormola la cançó del viure...!
qui pogués tornar-hi, lluny de la ciutat!

I l'ànima omplir-se de la benhaurança
quieta i solemne d'aquell caseriu
que ara, en recordar-lo, m'omple d'enyorança
com l'ocell que enyora l'escalfor del niu.

Qui pogués tornar-hi a prendre-hi estada
i els vespres asseure's davall de l'escó
tenint a la vora la dona estimada
i amb les mans creuades resar l'oració!

Bartolomé Soler Rabassó
(Sabadell, 1894 - Palau de Plegamans, 1975)
«La masia»

Il·lustració:

"La masia"
Joan Miró
(Barcelona, 1893 - Palma, 1961)

Referència:

Soler Rabassó, Bartolomé.
«La masia»
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>

Lo Càntich - Número 16
Epímone, 2012

http://www.locantich.cat/2012/09/lo-cantich-numero-16-epimone-2012.html

lectures