"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La masia»

Bartolomé Soler Rabassó

Il·lustració:  Joan Miró

La masia (Joan Miró)

La masia


Aquesta masia d'ampla portalada,
de parets rugoses, cara als quatre vents,
que de tan antiga ja té la teulada
com les boques velles que no tenen dents.

Aquesta masia desaparellada,
on la poesia corre pels recons,
que té sense baranes l'ampla balconada
i té les finestres sense finestrons.

Aquesta masia que damunt la porta
té olles penjades, lluint els serrells
de la palla seca i l'herba colltorta,
oferint amb gràcia cases pels ocells.

Aquesta masia de les cambres velles,
sales espaioses com els envelats,
que han vist la nuesa de tantes donzelles
i han sofert la prosa dels emblanquinats.

Aquesta masia que ofereix la taula
amb l'honrat prestigi dels menjars d'hostal,
on l'avi s'aixeca resant la paraula:
en el nom del Pare, lliura'ns de tot mal...

Aquesta masia on la masovera,
quan, durant el dia, tothom és al camp,
treballa i treballa –fogons i pastera–
i compta i recompta tota l'aviram.

Aquesta masia on la masovera,
quan algun captaire demana el present,
se'n va solemniosa cap a la pastera
i talla una llesca de pa de forment.

Aquesta masia que convida a entrar-hi
quan la nit davalla al toc d'oració
per veure-hi els avis remugar el rosari,
carregats de mandra i de devoció.

Aquesta masia que en obrir les portes,
quan per les finestres entra el dematí,
sembla que obri els parpres per veure les hortes
si encara conserven la verdor d'ahir.

* * * * * * * * * *

Un temps l'he estimada aquesta masia
i encara l'estimo dintre els meus records,
i aquells jorns ingenus de la pagesia
que ara fan que plori en mirar-los morts!

¡Qui pogués tornar-hi a gaudir-hi el riure
de l'àuria infantesa, entre aquell serrat
on el vent mormola la cançó del viure...!
qui pogués tornar-hi, lluny de la ciutat!

I l'ànima omplir-se de la benhaurança
quieta i solemne d'aquell caseriu
que ara, en recordar-lo, m'omple d'enyorança
com l'ocell que enyora l'escalfor del niu.

Qui pogués tornar-hi a prendre-hi estada
i els vespres asseure's davall de l'escó
tenint a la vora la dona estimada
i amb les mans creuades resar l'oració!


Bartolomé Soler Rabassó
(Sabadell, 1894 - Palau de Plegamans, 1975)
«La masia»

Il·lustració:
'La masia (Joan Miró)'
"La masia"
Joan Miró
(Barcelona, 1893 - Palma, 1961)


Referència:
Soler Rabassó, Bartolomé.
«La masia»
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>
ISSN 2014-3036-N.16


Lo Càntich - Número 16 - Epímone, 2012
Lo Càntich - Número 16
Epímone, 2012

http://www.locantich.cat/2012/09/lo-cantich-numero-16-epimone-2012.html

Lo Càntich - Número 16 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]