"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La Lluna en un Cove»
Número 40
Revista de Relats en Català

La Lluna en un Cove - Número 40 (Diversos autors)

La Lluna en un Cove
Número 40

Revista de Relats en Català

Pàgines: 120 ~ Dimensions: 13x19 cm.
Enquadernació: Tapa dura. ~ ISSN: 1889-0997

"El secret de la felicitat", de Marc Aureli Espinós
"La dona", de Nikolai V. Gógol
"Vanyka", d'Anton P. Txékhov
"Kornei Vasíliev", Lev N. Tolstoi
"Un nou començament", de Xavier Serra
Article: "Vampirs a Venècia?"


Contingut:

     El secret de la felicitat, de Marc Aureli Espinós. Sobretot, no us deixeu enganyar pel títol d’aquest relat. O, millor: deixeu-vos enganyar i prepareu-vos pera un viatge desconcertant amb un final trencador. Curiós el format de ¨road-movie¨ triat per l’autor pera articular la seva narració, una història que anirà complicant-ser per moments, arran d’un petit esdeveniment que té lloc en un bar de carretera. Es podrien dir moltes més coses pera presentar aquesta narració, però preferim que la descobriu per vosaltres mateixos.

De la vora de la tassa penjava l'etiqueta de la bossa, que oscil·lava lleugerament amb cada petit moviment del recipient en les seves mans. "Shamballa Tea" era la marca, escrita en l'anvers amb caràcters que imitaven algun tipus d'escriptura antiga, "ètnica", que hauria dit algun dissenyador. Al revers hi havia la frase, o el proverbi, o com es digués. El Sèver no es fixava mai en aquelles xorrades. Ell ja tenia la seva pròpia filosofia, forjada amb els anys a base de decepcions, frustracions, amargors i solituds no sempre buscades. Ell se'n fotia, de tota aquella onada d'espiritualisme oriental que occident havia anat a comprar impulsivament a les rebaixes en un moment de baixa autoestima. Ja es veia prou, ja, que des de feia uns anys tot estava impregnat ("empastifat", hauria dit ell) d'aquella plaga enganxosa, insuportable. Ioga, meditació, tècniques transmentals de connexió amb la natura, o com es digués, haikús, misinfús, proverbis hindús... Per tot arreu, i a totes hores: totes les televisions, totes les ràdios tenien en nòmina una catèrvola de personatges de procedència dubtosa que havien "vist la llum" gràcies a aquesta o a aquesta altra filosofia oriental. -- El relat "El secret de la felicitat", de Marc Aureli Espinós, del qual us hem oferit un petit fragment, està inclòs dins del número 40 de "La Lluna en un Cove".

     La dona, de Nikolai V. Gógol. Aquest relat és en realitat un diàleg entre un misogin, Telecles, i un apassionat filogin, encarnat en aquest cas en la figura de Plató, el gran filòsof. Fora de si per un despit amorós fruit d’un accés de gelosia sense fonaments, Telecles retreu al seu mestre que li hagi presentat la dona (en sentit genèric) «embolcallada en divines, celestials vestidures», i que li hagi fet «admirables parlaments sobre la seva tendra bellesa», entre altres coses. El personatge de Plató en aquest relat haurà d’usar tots els seus recursos pera fer-li veure al jove Telecles les bondats i les virtuts d’aquesta «tendra criatura, en la qual els déus van voler que quedés reflectida la bellesa; una criatura que és un regal per al món, el qual manifesta la presència divina en la terra».

«¡Criatura de l'Hades! ¡Oh, Zeus de l'Olimp, com n'ets, d'inclement, en la teva ira! Tu vas voler enviar un càstig al món, vas extreure tot el verí contingut en les capes interiors de la terra, el vas comprimir en una única gota, amb la teva lluminosa destra vas ple de ràbia llençar-la, i amb ella vas enverinar la teva meravellosa creació: vas crear la dona. Tenies enveja de la nostra senzilla felicitat, no volies que sortís del cor agraït de l'home una contínua benedicció; vas preferir que de la seva boca criminal llampeguessin malediccions... ¡Vas crear la dona!» Així parlava, havent-se presentat davant de Plató, Telecles, jove deixeble seu. Flames llençaven els seus ulls, enceses duia les galtes, i els tremolosos llavis eren signe de la terrible tempesta que havia esquinçat la seva ànima. La seva mà, amb enuig, apartava els plecs purpuris de la rica roba, i la sivella descordada penjava lliurement sobre el virginal pit del jove. «¿Què, estimat mestre? ¿No ens la presentaves tu embolcallada en divines, celestials vestidures? ¿No dels teus llavis mel·liflus sortien admirables parlaments sobre la seva tendra bellesa? ¿No ens vas tu ensenyar a estimar-la ardentment, a estimar-la més enllà de la matèria? ¡No, mestre! La teva saviesa encara és com un nen de bolquers pel que fa al coneixement de l'infinit abisme d'aquell pèrfid cor. ¡No, no! L'ombra d'aquesta experiència terrible no abraça els teus pensaments lluminosos, ¡tu no coneixes la dona!» -- El relat "La dona", de Nikolai V. Gógol, del qual us hem oferit un petit fragment, està inclòs dins del número 40 de "La Lluna en un Cove".

     Vanyka, d'Anton P. Txékhov. En aquesta breu narració, Txékhov ens dibuixa la dura vida de l’orfe Vanyka, enviat a Moscou com a aprenent a casa d’un sabater. Allà, el petit nen és l’ase de tots els cops: tothom el maltracta. Desesperat, Vanyka decideix escriure una carta al seu avi perquè vingui a rescatar-lo; així, la nit de Nadal, aprofitant que tots els de la casa han marxat a l’església a oir missa, el nen agafa paper i tinta i es posa a escriure... A través de la carta, el lector s’assabenta de la dura vida del nen i dels contrastos que troba entre la ciutat i el poble, al qual vol tornar pera escapar d’aquella vida miserable que porta a cal sabater. Paral·lelament, l’autor ens narra les peripècies d’un petit gosset, el Viiun, que, gràcies a la seva ¨jesuítica astúcia¨ i a la seva capacitat de resistència pot sortir-se’n sempre de qualsevol situació compromesa. El final del conte, que d’antuvi se’ns presenta finament amarg per una circumstància que ara no podem revelar, és de fet, gràcies a la presència de la figura simbòlica del petit gosset Viiun, un cant a aquesta capacitat dels pobres pera entomar els cops i resistir, i, així, aconseguir sobreviure en les adversitats. O almenys aquesta és una de les interpretacions possibles, que, per descomptat, pot coincidir o no amb la vostra.

Donaven-los als gossos tabac a esnifar també. La Kaxtanka esnifava, torcia el morro, i s'apartava a un costat, tota ofesa. El Viiun, en canvi, mantenia les formes i no esternudava pas; movia la cua. L'oratge era magnífic. L'aire quiet, límpid i fresc. Fosca era la nit, però es podia veure tot el llogaret, amb les seves teulades blanques i els dolls de fum que sortien de les xemeneies; els arbres, platejats pel gebre; els munts de neu. Tot el cel sembrat d'alegres estels pampalluguejants, i la Via Làctia es perfilava tan clarament que semblava que l'havien preparat pera la festa, rentant-la i fregant-la amb neu. -- El relat "Vanyka", d'Anton P. Txékhov, del qual us hem oferit un petit fragment, està inclòs dins del número 40 de "La Lluna en un Cove".

     Kornei Vasíliev, de L. N. Tolstoi. Kornei Vasíliev és un ric i orgullós comerciant, casat amb una bella noia molt més jove que ell, i amb la qual té dos fills. El món ple de comoditats que Kornei ha aconseguit bastir al seu voltant al llarg dels anys, un dia trontollarà arran d’un fet tràgic que ell mateix protagonitzarà, després que l’enveja dels pobres hagi fet arribar a oïdes seves uns rumors capaços d’encendre en ell una gelosia brutal. Al cap dels anys, però, Kornei torna al seu poble, però ningú no el reconeix... Un relat sobre el perdó amb un final que es pot prestar a diverses interpretacions.

Kornei va demanar una ampolla de vodka i la va passar a Kuzmà. Aquest, que no havia pres res des de bon matí, de seguida es va posar contentet, i va començar a contar a Kornei, en xiuxiuejos i acostant-se a ell, allò que es mastegava pel poble. La gent deia que Marfa, la seva dona, havia pres com a jornaler el seu antic nuviet i que havia estat amb ell. «¿Què vols que et digui?, em sap greu per tu», va dir Kuzmà ja del tot borratxo. «Només que no estigui bé, la gent ja riu, tant els fa que sigui pecat. Però espera, vaig dir jo, ja vindrà. Heus ací el què, germà, Kornei Vasílitx» En silenci Kornei escoltava tot el que anava dient Kuzmà, i les seves espesses celles cada cop queien més i més avall, sobre els seus ulls negres, que havien començat a brillar com el carbó. -- El relat "Kornei Vasíliev", de L. N. Tolstoi, del qual us hem oferit un petit fragment, es troba dins del número 40 de "La Lluna en un Cove".

     Un nou començament, de Xavier Serra (capítols 6 i 7): La nova vida de Hank com a metge continua amb normalitat, després de consolidar la seva relació amb l’Eva. Nous dubtes, tanmateix, estan a punt de saltar a sobre d’ell, especialment després d’haver-se assabentat de noves notícies sobre el seu pare. Mentrestant, a dins de la nau continuen passant coses estranyes que ningú no és capaç d’explicar. De fons, subjau sempre la pregunta que tothom es fa: tot aquest esforç, ¿mereix realment la pena? Aquest sacrifici que implica viure a dins de la nau espacial pera sempre, ¿té algun sentit? De vegades a molts se’ls fa difícil conjugar les aspiracions personals amb la finalitat de la missió que estan duent a terme.

     ¿Vampirs a Venècia?. I bé, amics llunàmbuls, no us perdeu tampoc l’article sobre la "vampira" de Venècia que hem inclòs al final del número. Tingueu en compte que, mentre vosaltres esteu llegint aquestes línies, nosaltres ja estem preparant el següent número amb noves i apassionants narracions que, com sempre, us presentem en exclusiva pera tots vosaltres. Així doncs, literatura fresca pera un estiu xardorós.


Culturàlia


Referència:
Culturàlia:
«La Lluna en un Cove»
Número 40
Lo Càntich. N.16. Epímone, 2012.
Juliol - Setembre, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 16>
EAN: 9772014303002 16>
ISSN 2014-3036-N.16


1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Anònim ha dit...

Els de la lluna en un cove son uns "spamers" que embruten la internet amb la seva publicitat pudenta.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]