![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Deliri colèric
Sota un cel d'escandaloses virtuts
roman un poble de carícies,
al qual se li reputa un caliu mediterrani
i on rau l'impassible orgull de ser.
L'orgull de ser més que espurnes de groc,
tenyint de matisos fogosos la nit
en què l'arquitrau s'agombola
en presència de no ningú.
No ningú copsarà aquest greuge
que suposa un nou despertar
de la nit purpurina sobre el glaç
i sota el rol de l'angoixa vital.
L'angoixa vital abstreta,
que somou la plena virtut llunàtica
d'alguns clients sense desdeny
de tenir un somni incandescent.
Un somni incandescent de calabruix,
calabruix de colors freds i calents,
sotmesos a la tènue foscor de la nit,
immersa en un devessall dissemblant.
Un devessall dissemblant i racional,
administrat amb seny
i dividit en espais contrastats
que em remeten al seu autor.
Van Gogh pinta amb colors colèrics,
la realitat que li és contraria
al seu esperit de creador
delitós de delir-se i delirós.
Daniel Ferré Teruel
(Vic, 1973)
«Deliri colèric»
"La terrassa del cafè per la nit, Place du Forum, Arles"
Vincent Van Gogh
(Zundert, 1853 – Auvers-sur-Oise, 1890)
Daniel Ferré Teruel,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al bloc:
Esclau de les meves paraules
Referència:
Ferré Teruel, Daniel.
«Deliri colèric».
A: Miscel·lània
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
Ferré Teruel, Daniel.
«Deliri colèric».
A: Miscel·lània
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
Lo Càntich - Número 15
Perífrasi, 2012
http://www.locantich.cat/2012/06/lo-cantich-numero-15-perifrasi-2012.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada