"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

L'erotisme a la literatura:
«Poetesses de l'eròtica»

Joan Abellaneda i Fernández
L'erotisme a la literatura (Joan Abellaneda i Fernández)
"Amb aquesta secció ens volem apropar al coneixement d'aquesta realitat de la persona i la cultura: l'erotisme i, per tant, de la sexualitat humana. Naturalment, sempre en relació a la literatura i donarem un tomb per la història i per la geografia. Parlarem, doncs, de l'amor, de la persona, de la felicitat, del desig, dels instints, de la luxúria..."

Poetesses de l'eròtica


Al darrer número us convidava a descobrir l’eròtica des del punt de vista de les poetesses… Com a home que ha viscut dins una societat amb un valors masclistes, que no he compartit mai, m’agrada escoltar les dones, especialment quan parlen d’un tema que semblava tan exclusiu de l’home. Com les promeses són deutes, aquí en teniu el tastet:

XIX


Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul
—dues meitats bessones desaparionades—.
La meva llengua com un caragol silent
ressegueix, lent, tot l’arbre, de l’arrel a la copa.

Amb l’amor a l’esquena, com una casa closa,
i un bri d’esglai al cap de les antenes,
m’emparro per l’escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

Saps? M’agrada el teu cul i m’agrada el teu cap.
Un camí-laberint de saliva brillant
lliga els racons que el sol amb tall segur destria.

El paisatge divers de la bola del món
és el teu cos, avui, ofert, com un deliri
de la terra, al meu deler de boca viatgera.


Maria Mercè Marçal
(Barcelona, 1952-1998)
Va passar la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell),
d'on sempre es va considerar originària.
«XIX»
Sal oberta. Edicions del Mall, 1982.


Es va fer la llum


Sospitava la llum en veure una papallona
que espargia els seus reflexos.
Pel que pogués succeir
va dir: jo vull!
I es va fer la llum en un jardí, on el llorer
només floria per guarnir els ocells.

Va confondre el fimbrar dels seus pits
per flams de xocolata, els seus mugrons per sucre candi.
Avançant-se a l’avenir va dir: et desitjo.

Com una tenalla, el seu cos era gran i acollidor,
la seva boca ampla. El sol va penetrar a fils
fent d’or l’escuma que brollava.
Regalims de llessamí queien per la regatera d’argila,
per fi va dir: t’estimo.
Paraula que només utilitzen amb èxit els alquimistes.


Carme Rovira Ros
(Barcelona, 1942)
«Es va fer la llum»


No hi havia a València dues amants com nosaltres


Les deux soeurs (Aristide Maillol)

Veloces en besades, celest carmí en carmí,
com un rellotge vénen, apleguen en l’alcova
barandats a espolsar-nos tarannàs o records:
ens troben cara ensems al llebeig obagós.
I com ocells de presa, percaçant moviments,
sols olorem l’agró volgut dolgut, al Carme,
o un sorrut amic que ens contristés d’hiverns.
Creixerem a redós d’on busquem un atzar
i els orgues que entre focs en atzurs maneguem
no retindran al coll un racó perfumat,
vianants faedors ací que s’internen enllà.
Cap augur reincident, sense joc, d’una au fera,
per poc que açò ens fes dur l’amor mut i tallat,
infeliç se’n tornà al mar batent marea.
Amara’m del color del festeig on ja saps,
vés, correu en llavis, per enredar-m’ho més,
i jo mel en les cames, vi novell o peixons
t’he de dar més endins i fer nit al teu ventre.
Perquè no cal entendre el rastre nostre cert,
voregem sentors d’àmbits i l’espai no ens ennuega
que el lloc és per besar i el jorn mai s’obri a l’hora.

No hi havia a València dues amants com nosaltres,
quan d’amar som soldades, se’ns fot la fi del món.


Maria Fullana
(València, 1958)
«No hi havia a València dues amants com nosaltres»
Dins homenatge a V. Andrés Estellés, La Forest d’Arana, 1992

Il·lustració:
Les deux soeurs - Arístides Maillol.


I si en voleu més i més, una recomanació, llegiu el llibre: "Eròtiques i despentinades". Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona (Arola Editors, 2008).

Eròtiques i despentinades (Arola Editors)
Eròtiques i Despentinades


L'eròtica més actual:


Les vostres aportacions:

Llençols de setí


Espero el moment en què t'acostes
i que els teus dits es mouen subtilment
entre llenceria fina i llençols de setí.

I el meu cos espera assedegat de passió
el moment just per esclatar entre gemecs,
entortilligat entre les teves cames.

Sento el silenci dels sospirs que deixes anar
mentre recorres amb la llengua cada una de les meves escletxes,
i em deixes aquest gust a aigua salada.

I una vegada encesa la flama que no s'apaga
em deixo caure sense fer soroll, sobre coixins de seda,
i recorro els instants escrits sobre la pell.

Porto cicatrius d'amor sobre l'ànima,
reescric cada dia el camí de les carícies
per arribar a l'èxtasi de la vida.


Montse Pellicer "monsepema a RC"
«Llençols de setí»
http://paraulesdescarlata.blogspot.com.es/


El racó ocult del joandemataro:

Només vull que assaborir-te


Ressegueixo el teu cos amb avidesa
mentre se’m desfà entre les mans,
confitant-me cada séc de pell.

Em llepo els dits, amb gola, per assaborir-te
i sentir la dolçor ben endins...

Desnudo con manzana - (Alberto Quintana Salazar)


Joan Abellaneda i Fernández
«Només vull que assaborir-te»

Il·lustració:
Desnudo con manzana - Alberto Quintana Salazar

Recordeu, si voleu col.laborar en aquesta secció: jabellan@xtec.cat

On podeu fer arribar poemes o relats eròtics propis, poemes o relats d'autors coneguts en qualsevol llengua i la traducció al català.

Al proper número marxarem de viatge fora de Catalunya tot cercant poesia eròtica pels cinc continents, prepareu l’equipatge.


Joan Abellaneda i Fernández,
articulista i membre de l'Equip Editorial de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Enllaç a 'Esquitxos d'una vida' -Joan Abellaneda i Fernández- (obre nova finestra)
Esquitxos d'una vida



Referència:
Abellaneda i Fernández, Joan.
«Poetesses de l'eròtica»
A: L'erotisme a la literatura
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
ISSN 2014-3036-N.15


Lo Càntich - Número 15 - Perífrasi, 2012
Lo Càntich - Número 15
Perífrasi, 2012

http://www.locantich.cat/2012/06/lo-cantich-numero-15-perifrasi-2012.html

Lo Càntich - Número 15 - Lectures
lectures

2 [ Comentar aquesta entrada ]:

cantireta ha dit...

Guai! Bona proposta.

Joan Abellaneda ha dit...

gràcies cantireta... ja saps que t'espero per aquesta secció aviat !
abraçadetes
joan

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]