L'art de la nit eterna: «L'eterna remor de la mar» Sandra Domínguez Roig "El meu romanç amb les lletres rau amb el meu primer poema sobre una pedra de riu, i vuit diaris secrets, però aquestes son altres històries. L'única cosa que puc dir és que sóc un prisma polièdric, veuràs una o una altra cara de mi, segons d'on vingui la llum. Sóc capaç de perdre'm en un detall simple i desconectar del món real. El meu mon interior em permetria viure sense res més a fer que escriure i pensar."

L'eterna remor de la mar

"Ha passat algun temps, el temps passa i no deixa res. S'enduu i arrossega moltes coses amb ell. El buit, deixa el buit, deixar-se buidar pel buit com es deixen buidar els petits crustacis i mol·luscs per la mar. El temps és com la mar. Ens va gastant fins que som transparents. Ens dóna la transparència per a què el món es pugui veure a través de nosaltres mateixos o pugui sentir-se com sentim l'eterna remor de la mar en la conca de les caragoles. El mar, el temps, tot és el que no podem mesurar i ens conté."

(Desde el otro lado)
José Ángel Valente
Fragmentos de un libro futuro
Premio nacional de poesia 2001
Traducció: Sandra D. Roig.

          T'asseies en la mesura a enfonsar les plantes per sentir una part de cos més segura, amb la intenció infantil de protegir-te de l'embraviment de l'onada, amb el pretext de fer-te pètria com una estàtua de sal, e inamovible. I esperaves amb la cabellera verda diluint-se pel vent, i tot el temps fossilitzant-se sobre teu just al llindar de l'esperança. Havies imaginat, -ho sé- alguna ampolla portadora de missatges que va arribar amb el pòsit de vi d'una nit consumida pels amants. I observes la vida des de les reixes, pregant per coloms, i ampolles i mentrestant penses que ja fa temps que sabem, que no hi ha ampolles amb missatges, surant a la deriva que sempre se l'enduen altres corrents, que si hi havia una de meva, la terra se l'endugué a l'Àrtic i allà no parlen català. No cal, ben mirat esperar-ne res mes. Potser la guspira que t'encén i fa dels ulls un estany brillant malgrat els desitjos avortats per les possibilitats exhaurides.

Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
«L'eterna remor de la mar»
[ L'art de la nit eterna ]

Il·lustració:

"Principi del color, sortida del sol de les aigües"
Joseph Mallord William Turner
(Covent Garden, Londres, 1775 - Chelsea, 1851)

Sandra Domínguez Roig,
membre de l'Equip Editorial de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:

Papallones en la llum

És autora de:

De blan setí
Sandra Domínguez Roig
Editorial Germania

Referència:

Domínguez Roig, Sandra.
«L'eterna remor de la mar»
A: L'art de la nit eterna
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>

Lo Càntich - Número 15
Perífrasi, 2012

http://www.locantich.cat/2012/06/lo-cantich-numero-15-perifrasi-2012.html

lectures