"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La Lluna en un Cove»
Número 39
Revista de Relats en Català

La Lluna en un Cove - Número 39 (Diversos autors)

La Lluna en un Cove
Número 39

Revista de Relats en Català

Pàgines: 120 ~ Dimensions: 13x19 cm.
Enquadernació: Tapa dura. ~ ISSN: 1889-0997


Contingut:

     "El misteri de la tortuga desapareguda", de Salvador Beltran. «Tinc uns amics, en Joan i la Mercè, que crien una parella de tortugues, mascle i femella. Són d’aquestes tortugues de jardí que no creixen més d’un pam. Quan jo era petit havien sigut molt populars. Després se’n va perdre l’afició i, pel que veig, ara s’ha tornat a posar de moda...» -- Relat inclòs dins del núm. 39 de "La Lluna en un Cove".

     "Imsomni", de Tomàs Bosch. «Estàs dormida?», pregunta en veu baixa. Un aclaparador silenci li certifica que sí. Es dóna la volta dins del llit i novament es col·loca de costat, d’esquena a la dona. Tanca els ulls. Ella, allargassada a suvora, respira metòdicament: el seu pit s’infla i es desinfla entre els llençols. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"

     "Els devoradors de lletres", de Sergi G. Oset. La tecnologia de la qual tant ens vantàvem, i tant depeníem: satèl·lits, radars, telescopis que furetegen l’espai profund, van deixar-nos en evidència. Si els científics i els militars del món havien previst alguna mena d’atac a la Terra, de ben segur que no van tenir en compte que l’enemic fos d’una mida tan insignificant que detectar-lo fos impossible. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove".

     "Un nou començament", de Xavier Serra, capítols 4 i 5. Continuem la publicació d’aquesta magnífica novel·la de ciència-ficció. Dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"

     "Robatori a mà armada", de menut. Alça la mà esquerra i es mira la pistola encara fumejant, torna a inspirar, profundament, ulls tancats. Un somriure li doblega els llavis, fent-li petites arrugues rodones al mentó. -- Relat inclòs en el número 39 de "La Lluna en un Cove".

     "Un home perseguint niguls", de Nofre Moyà. Va avançar com hipnotitzat cap a la vora del penya-segat. I de sobte es va adonar que feia molt de temps, moltíssim, que no mirava així al cel; que la seva relació amb la meteorologia havia deixat de ser directa; que el seu diàleg amb la natura ja no era cara a cara, escoltant el que els niguls li deien a cau d’orella, sinó a través de teletips i des de la foscor d’un despatx. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"

     "Converses amb el meu cap", de Rosa de Cyan. «¿Què fas? ¿Que no veus que t’estic pad-uant, maueducada? ¿Justament ada t’has de posad a tdeballad? ¿Tens tot eu matí, i ada, ada quan estic pad-uant et cau comensad a fed coses. Ets una maueducada...» Molt sovint les relacions entre els caps i els subordinats es compliquen fins al punt que arriben a produir-se situacions esperpèntiques, però (malauradament) reals. Aquesta narració n’és un bon exemple, d’això. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"

     "Paraules per a la Núria", de Consol Rull. Tots busquem el nostre interlocutor (no sempre fàcil de trobar) i alhora ho som d’un altre. Perquè conversar ajuda a consolidar el pensament i l’enriqueix amb matisos nous. Les paraules compartides tenen més vida i més color, sonen millor, ens les creiem més i abonen el camí del nostre discurs futur. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"

     "Alberg nocturn", d'A. I. Kuprín (traducció). Una hora i mitja després, Avílov de nou es va trobar jaient amb els ulls oberts, i un altre cop es va preguntar si dormia o si allò era només un segon d’inconsciència, d’absència total de pensament. La lluna havia deixat de ser groga pera esdevenir grisa, i s’havia enfilat cap al capdamunt mateix de l’àlber. El cel havia adquirit un to més blau i més fred. Adesiara venia a cobrir la lluna un nuvolet blanc i lleuger com una teranyina, i allavòrens tot ell quedava il·luminat per una lluïssor ataronjada. El ràpid i malhumorat xiuxiueig que Avílov havia escoltat feia estona a través de la paret ara havia passat a ser una conversa continguda, però prou forta, a punt d’esclatar de fet en rabiosos crits. Avílov va parar bé l’orella. Eren dues, les veus que discutien: la d’un home, greu, que ara tremolava, ara s’espesseïa, com sortida d’un tonell, tal com sol passar amb els borratxos tísics; l’altra veu, la d’una dona, jove, delicada i trista. Durant un instant, aquella veu va provocar sobre Avílov una mena de record confús, tèrbol, que no va poder arribar a identificar. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove".

I, per acabar, l'article: "Els tatuatges de la ¨princesa altaica¨, un misteri a resoldre"-- Article inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove".


Culturàlia


Referència:
Culturàlia:
«La Lluna en un Cove»
Número 39
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
ISSN 2014-3036-N.15


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]