![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
La Lluna en un Cove
Número 39
Pàgines: 120 ~ Dimensions: 13x19 cm.
Enquadernació: Tapa dura. ~ ISSN: 1889-0997
"El misteri de la tortuga desapareguda", de Salvador Beltran. «Tinc uns amics, en Joan i la Mercè, que crien una parella de tortugues, mascle i femella. Són d’aquestes tortugues de jardí que no creixen més d’un pam. Quan jo era petit havien sigut molt populars. Després se’n va perdre l’afició i, pel que veig, ara s’ha tornat a posar de moda...» -- Relat inclòs dins del núm. 39 de "La Lluna en un Cove".
"Imsomni", de Tomàs Bosch. «Estàs dormida?», pregunta en veu baixa. Un aclaparador silenci li certifica que sí. Es dóna la volta dins del llit i novament es col·loca de costat, d’esquena a la dona. Tanca els ulls. Ella, allargassada a suvora, respira metòdicament: el seu pit s’infla i es desinfla entre els llençols. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"
"Els devoradors de lletres", de Sergi G. Oset. La tecnologia de la qual tant ens vantàvem, i tant depeníem: satèl·lits, radars, telescopis que furetegen l’espai profund, van deixar-nos en evidència. Si els científics i els militars del món havien previst alguna mena d’atac a la Terra, de ben segur que no van tenir en compte que l’enemic fos d’una mida tan insignificant que detectar-lo fos impossible. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove".
"Un nou començament", de Xavier Serra, capítols 4 i 5. Continuem la publicació d’aquesta magnífica novel·la de ciència-ficció. Dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"
"Robatori a mà armada", de menut. Alça la mà esquerra i es mira la pistola encara fumejant, torna a inspirar, profundament, ulls tancats. Un somriure li doblega els llavis, fent-li petites arrugues rodones al mentó. -- Relat inclòs en el número 39 de "La Lluna en un Cove".
"Un home perseguint niguls", de Nofre Moyà. Va avançar com hipnotitzat cap a la vora del penya-segat. I de sobte es va adonar que feia molt de temps, moltíssim, que no mirava així al cel; que la seva relació amb la meteorologia havia deixat de ser directa; que el seu diàleg amb la natura ja no era cara a cara, escoltant el que els niguls li deien a cau d’orella, sinó a través de teletips i des de la foscor d’un despatx. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"
"Converses amb el meu cap", de Rosa de Cyan. «¿Què fas? ¿Que no veus que t’estic pad-uant, maueducada? ¿Justament ada t’has de posad a tdeballad? ¿Tens tot eu matí, i ada, ada quan estic pad-uant et cau comensad a fed coses. Ets una maueducada...» Molt sovint les relacions entre els caps i els subordinats es compliquen fins al punt que arriben a produir-se situacions esperpèntiques, però (malauradament) reals. Aquesta narració n’és un bon exemple, d’això. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"
"Paraules per a la Núria", de Consol Rull. Tots busquem el nostre interlocutor (no sempre fàcil de trobar) i alhora ho som d’un altre. Perquè conversar ajuda a consolidar el pensament i l’enriqueix amb matisos nous. Les paraules compartides tenen més vida i més color, sonen millor, ens les creiem més i abonen el camí del nostre discurs futur. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"
"Alberg nocturn", d'A. I. Kuprín (traducció). Una hora i mitja després, Avílov de nou es va trobar jaient amb els ulls oberts, i un altre cop es va preguntar si dormia o si allò era només un segon d’inconsciència, d’absència total de pensament. La lluna havia deixat de ser groga pera esdevenir grisa, i s’havia enfilat cap al capdamunt mateix de l’àlber. El cel havia adquirit un to més blau i més fred. Adesiara venia a cobrir la lluna un nuvolet blanc i lleuger com una teranyina, i allavòrens tot ell quedava il·luminat per una lluïssor ataronjada. El ràpid i malhumorat xiuxiueig que Avílov havia escoltat feia estona a través de la paret ara havia passat a ser una conversa continguda, però prou forta, a punt d’esclatar de fet en rabiosos crits. Avílov va parar bé l’orella. Eren dues, les veus que discutien: la d’un home, greu, que ara tremolava, ara s’espesseïa, com sortida d’un tonell, tal com sol passar amb els borratxos tísics; l’altra veu, la d’una dona, jove, delicada i trista. Durant un instant, aquella veu va provocar sobre Avílov una mena de record confús, tèrbol, que no va poder arribar a identificar. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove".
I, per acabar, l'article: "Els tatuatges de la ¨princesa altaica¨, un misteri a resoldre"-- Article inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove".
"Imsomni", de Tomàs Bosch. «Estàs dormida?», pregunta en veu baixa. Un aclaparador silenci li certifica que sí. Es dóna la volta dins del llit i novament es col·loca de costat, d’esquena a la dona. Tanca els ulls. Ella, allargassada a suvora, respira metòdicament: el seu pit s’infla i es desinfla entre els llençols. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"
"Els devoradors de lletres", de Sergi G. Oset. La tecnologia de la qual tant ens vantàvem, i tant depeníem: satèl·lits, radars, telescopis que furetegen l’espai profund, van deixar-nos en evidència. Si els científics i els militars del món havien previst alguna mena d’atac a la Terra, de ben segur que no van tenir en compte que l’enemic fos d’una mida tan insignificant que detectar-lo fos impossible. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove".
"Un nou començament", de Xavier Serra, capítols 4 i 5. Continuem la publicació d’aquesta magnífica novel·la de ciència-ficció. Dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"
"Robatori a mà armada", de menut. Alça la mà esquerra i es mira la pistola encara fumejant, torna a inspirar, profundament, ulls tancats. Un somriure li doblega els llavis, fent-li petites arrugues rodones al mentó. -- Relat inclòs en el número 39 de "La Lluna en un Cove".
"Un home perseguint niguls", de Nofre Moyà. Va avançar com hipnotitzat cap a la vora del penya-segat. I de sobte es va adonar que feia molt de temps, moltíssim, que no mirava així al cel; que la seva relació amb la meteorologia havia deixat de ser directa; que el seu diàleg amb la natura ja no era cara a cara, escoltant el que els niguls li deien a cau d’orella, sinó a través de teletips i des de la foscor d’un despatx. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"
"Converses amb el meu cap", de Rosa de Cyan. «¿Què fas? ¿Que no veus que t’estic pad-uant, maueducada? ¿Justament ada t’has de posad a tdeballad? ¿Tens tot eu matí, i ada, ada quan estic pad-uant et cau comensad a fed coses. Ets una maueducada...» Molt sovint les relacions entre els caps i els subordinats es compliquen fins al punt que arriben a produir-se situacions esperpèntiques, però (malauradament) reals. Aquesta narració n’és un bon exemple, d’això. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"
"Paraules per a la Núria", de Consol Rull. Tots busquem el nostre interlocutor (no sempre fàcil de trobar) i alhora ho som d’un altre. Perquè conversar ajuda a consolidar el pensament i l’enriqueix amb matisos nous. Les paraules compartides tenen més vida i més color, sonen millor, ens les creiem més i abonen el camí del nostre discurs futur. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove"
"Alberg nocturn", d'A. I. Kuprín (traducció). Una hora i mitja després, Avílov de nou es va trobar jaient amb els ulls oberts, i un altre cop es va preguntar si dormia o si allò era només un segon d’inconsciència, d’absència total de pensament. La lluna havia deixat de ser groga pera esdevenir grisa, i s’havia enfilat cap al capdamunt mateix de l’àlber. El cel havia adquirit un to més blau i més fred. Adesiara venia a cobrir la lluna un nuvolet blanc i lleuger com una teranyina, i allavòrens tot ell quedava il·luminat per una lluïssor ataronjada. El ràpid i malhumorat xiuxiueig que Avílov havia escoltat feia estona a través de la paret ara havia passat a ser una conversa continguda, però prou forta, a punt d’esclatar de fet en rabiosos crits. Avílov va parar bé l’orella. Eren dues, les veus que discutien: la d’un home, greu, que ara tremolava, ara s’espesseïa, com sortida d’un tonell, tal com sol passar amb els borratxos tísics; l’altra veu, la d’una dona, jove, delicada i trista. Durant un instant, aquella veu va provocar sobre Avílov una mena de record confús, tèrbol, que no va poder arribar a identificar. -- Relat inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove".
I, per acabar, l'article: "Els tatuatges de la ¨princesa altaica¨, un misteri a resoldre"-- Article inclòs dins del número 39 de "La Lluna en un Cove".
Referència:
Culturàlia:
«La Lluna en un Cove»
Número 39
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
Culturàlia:
«La Lluna en un Cove»
Número 39
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada