"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

El mercader de tulipes:
«Si almenys pogués acariciar-la una única vegada...»

Toni Arencón i Arias
El mercader de tulipes (Toni Arencón i Arias)
   "El mercader de tulipes amava tant les seves flors que envoltava els peduncles amb pergamins lligats amb cintes blaves i descrivia en versos d'elogi les seves qualitats. Mai no va saber que no li compraven les tulipes per la seva bellesa, sinó per la bellesa dels seus versos, escrits en pergamins nuats amb cintes blaves, que envoltaven les tiges de les seves flors amades."

Tatuatge (Toni Arencón i Arias)

Si almenys pogués acariciar-la una única vegada...


     «La desitjava tant que pregava nit i dia per convertir-me en part de la seva pell de sorra calcària i sol abrasador. Anhelava passar la resta de la meva vida unit a ella. Era una passió tan intensa que no vaig dubtar en tancar el puny en veure caure un estel fugaç i vaig cridar al vent el meu deliri.

     L'home tenebrós va sorgir del no-res, entre el bromall, oferint-me un pacte: compliria el meu deler, fos qui fos, però seria un acord que no es podria desfer. Vaig acceptar, xiuxiuejant-li el meu desig a cau d'orella».

     El cos -com si fos un somni de certesa incurable, en una ficció de Borges-, es va fondre en pigments, de tots els colors de l'iris. Es va dissoldre en la mateixa tinta dipositada en els dispensadors de vidre de l'artista, abans de ser absorbida per l'agulla i que el rotor mecànic comencés a delinear el dibuix meticulós sobre la pell de l'amada, omplint-la de color.

     Quan l'artista va aplicar amb l'atomitzador la solució antisèptica i va cobrir el tatuatge amb una fina capa de crema, l'essència corpòria ja estava unida per sempre a la pell de la jove. Ja era ella. Formava part del seu cos en forma de rosa tintada de vermell encès, tatuada sobre el seu pit dret.


     Recordem-ho, era un pacte sense clàusula de rescissió. I cal remarcar aquest concepte; perquè, malgrat formar-ne part, un tatuatge resta condemnat a no poder acariciar la pell del cos a qui pertany... i a suportar les carícies d'altres dits aliens...

     «...Si almenys pogués acariciar-la una única vegada... ».

     Cal mesurar els nostres desigs. Aquella nit, en Nin, l'artista ho va fer. Va desitjar a cau d'orella que l'home tenebrós es transformés en la més meravellosa de les seves creacions.

     —M'has fet estremir quan em tocaves... —va referir la jove, admirant la rosa encesa reflectida en un mirall, abans de clavar la seva mirada intensa en els ulls d'en Nin.

     I en Nin, l'artista, va acariciar fugaçment la rosa de foc, provocant un nou calfred de passió en el cos del seu desig.


Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
«Si almenys pogués acariciar-la una única vegada...»

Il·lustració:
Tatuatge (Toni Arencón i Arias)
"Tatuatge"
Toni Arencón i Arias


Referència:
Arencón i Arias, Toni.
«Si almenys pogués acariciar-la una única vegada...».
A: El mercader de tulipes
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
ISSN 2014-3036-N.15


Lo Càntich - Número 15 - Perífrasi, 2012
Lo Càntich - Número 15
Perífrasi, 2012

http://www.locantich.cat/2012/06/lo-cantich-numero-15-perifrasi-2012.html

Lo Càntich - Número 15 - Lectures
lectures

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Sandra D,Roig ha dit...

Es preciós!
convertir-se en tatuatge.
Una metàfora extraordinària,
una abraçada.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]